Divuit encausats compareixen al jutjat de Girona que té oberta la causa per desordres públics i catorze s'acullen al dret a no declarar
ACN
Girona.-El jutjat d'instrucció 2 de Girona ha adms a trmit la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la policia espanyola per un suposat delicte de detenció illegal arran de l'arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall de l'AVE durant l'aniversari de l'1-O. A més, els advocats dels detinguts, entre els quals hi ha els alcaldes de Verges i Celr i un fotoperiodista, han interposat una querella pel mateix delicte i, també, per lesions que s'afegir a la denúncia del president. Denuncien, per, que la fiscalia ja s'ha oposat a que s'investiguin les detencions. Aquest divendres, divuit dels encausats han comparegut al jutjat d'instrucció 4, que instrueix la causa per desordres públics. Catorze s'han acollit al seu dret a no declarar i quatre han puntualitzat que l'1-O del 2018 no hi eren o bé estaven a l'estació perqu estaven treballant.
La detenció per part de la policia espanyola de setze persones el 16 de gener per, suposadament, participar en el tall de l'AVE a Girona durant l'aniversari de l'1-O va aixecar polseguera des del primer moment perqu tant els seus advocats com moviments independentistes o, fins i tot, el Govern de la Generalitat van qüestionar la proporcionalitat dels arrestos. A banda de pel tipus de delicte, desordres públics pel qual normalment no es fan operatius per detenir els investigats, perqu entre els arrestats hi havia crrecs públics, els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empord), Ignasi Sabater, i Celr (Girons), Dani Cornell, o el fotoperiodista Carles Palacio. Per aix, el president de la Generalitat, Quim Torra, va acabar presentant una denúncia contra la policia espanyola per detenció illegal. Els advocats dels activistes, Montserrat Vinyets i Benet Salellas, han detallat aquest divendres que el jutjat d'instrucció 2 de Girona ha obert una causa penal per investigar si la policia estatal es va extralimitar quan va detenir els setze activistes. Una decisió, la del jutjat, a la qual ja s'ha oposat la fiscalia. "Per sorpresa, o no tant per sorpresa si hem de ser francs, la fiscalia ha respost sollicitant el sobresement lliure de la causa", ha lamentat Vinyets que subratlla que, en última instncia, ser l'Audincia de Girona qui es pronunci sobre si la investigació tira endavant. Vinyets i Salellas, en representació dels detinguts, han presentat aquest divendres al mateix jutjat una querella per detenció illegal i, també, lesions contra l'instructor que va ordenar arrestos. "Hi havia un expedient ja judicialitzat i, de cop i volta i sense cap motiu que ho justifiqués, la policia va procedir a les detencions quan podria haver optat per citar-los perqu compareguessin a la comissaria", ha subratllat l'advocada. Segons Vinyets, entre els arguments que exposen a la querella per recolzar les detencions illegals hi ha que la policia va actuar "de manera vexatria i ofensiva" cap als detinguts. "La llei és clara en qu s'ha de detenir de manera que no s'atempti a l'honorabilitat de les persones i de la manera menys lesiva possible i no va ser el cas", ha detallat. La querella també és per un delicte de lesions. "L'alcalde de Verges va patir lesions a la m quan el van emmanillar i actualment encara est de baixa", ha exposat l'advocada. Tot i el recurs de la fiscalia, el jutjat ha citat a declarar els detinguts el 16 de gener en qualitat de perjudicats el dia 30 d'abril. Citació per desordres públicsEl jutjat d'instrucció 4 de Girona té oberta la causa per un suposat delicte de desordres públics contra dinou encausats. Divuit estaven citats a declarar com a investigats aquest divendres, el dinov no ho est perqu el jutjat est en procés "d'esbrinament de domicili". Dels divuit que han comparegut al jutjat, catorze s'han acollit al seu dret a no declarar tot i que un d'ells sí que ha explicat al magistrat que té una discapacitat intellectual i viu en un pis tutelat. Els altres quatre, segons ha exposat Vinyets, han volgut "puntualitzar" al jutjat que l'1-O del 2018 no eren a la mobilització perqu estaven treballant (és el cas de l'alcalde de Verges) o que estaven a l'estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio que cobria informativament el tall de vies. Per les mobilitzacions de l'aniversari de l'1-O a Girona hi ha, en total, 21 encausats: als divuit citats aquest divendres s'hi sumen una menor i un altre activista contra qui el jutjat ha dictat ordre de detenció per desobeir i no comparixer quan el va citar a declarar per, suposadament, participar en la manifestació quan un grup va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola. "Criminalització de l'independentisme"Un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres davant dels Jutjats de Girona en el marc de la campanya antirepressiva '21 raons' que dona suport als encausats. Abans d'entrar a l'edifici, dues de les investigades han llegit un manifest unitari criticant que se'ls ha citat per "exercir el dret a la llibertat d'expressió" durant l'aniversari de l'1-O "i fer ús d'una eina essencial de la democrcia com és la desobedincia civil". A l'escrit, els encausats diuen que les detencions del 16-G no els van "sorprendre" perqu les emmarquen dins "l'estratgia de criminalització del moviment independentista i el carcter repressor de l'Estat".L'escrit unitari de la campanya '21 raons' també llana una advertncia a l'estat espanyol. "Pot perseguir-nos per desmoralitzar-nos, per amb aix només aconsegueix que ens refermem en les nostres conviccions", diuen els activistes. Per aix, aquells catorze que avui han optat per no declarar ho justifiquen dient que han optat per desobeir i "no sotmetre's a la farsa de la justícia espanyola". "Des d'aquí volem dir que ho tornaríem a fer", recull el manifest. "Avui no hem vingut a declarar, per si l'Estat ens criminalitza, no ho far sense resposta; hem vingut per desgastar-lo i denunciar-lo", conclou el manifest, en referncia a la querella que s'ha interposat aquest divendres.
