El també president de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, Ivo Vajgl, denuncia “l’inacceptable silenci” d’Europa
ACN
Barcelona.-L’exministre d’Exteriors eslovè i eurodiputat Ivo Vajgl ha qualificat d’“indignant” l’empresonament de líders independentistes per part de la justícia espanyola. En l’acte de presentació de la plataforma Diàleg UE-Catalunya a Barcelona, Vajgl, president de l’entitat formada per 31 eurodiputats d’onze estats, també creu que l’Estat espanyol busca “humiliar” no només els dirigents entre reixes, sinó Catalunya. Al seu torn, la també representant al Parlament Europeu, la italiana Eleonora Forenza, creu que “hi ha hagut una manca de construcció de diàleg a Europa amb Espanya i Catalunya”, cosa que ha qualificat de “vergonya”. L’entitat presentada aquest matí a l’Ateneu Barcelonès també ha comptat amb les intervencions dels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB), Ramon Tremosa (PDeCAT), Jordi Solé i Josep Maria Terricabras (ERC), el delegat destituït de la Generalitat a França i Suïssa Martí Anglada, i la parella de Raül Romeva, Diana Riba.
Vajgl ha titllat de “política autoritària” les mesures de l’Estat contra el govern destituït encapçalat per Carles Puigdemont. “Quan no tens arguments, humilies la persona, el representant, i així tens l’autosatisfacció de pensar que has humiliat tota una nació”, ha afegit referint-se a la violència policial durant l’1-O. D’altra banda, ha lamentat “l’inacceptable silenci” de la Unió Europea en la situació política a Catalunya. “És xocant que tan poca gent sigui capaç de donar la cara”, ha assegurat. Izaskun Bilbao, del PNB, també ha esmentat la “decepció pel silenci” comunitari, tot i que creu que “les opinions públiques dels estats clamen contra la repressió”. Amb tot, Vajgl ha cridat la ciutadania catalana a “no sorprendre’s” per l’actitud del club comunitari i ha criticat discursos sobre democràcia com el del president francès, Emmanuel Macron, aquesta setmana a l’Eurocambra, “tres dies després d’atacar Síria”. També ha asseverat que “ningú pot treure el dret a l’autodeterminació de qualsevol nació del món” i en un moment del seu discurs ha especulat que “d’aquí a 30 anys, Catalunya podria ben ser una de les estrelles de la Unió Europea”. Segons l’exministre d’Exteriors del país balcànic, hi ha “similituds” entre els moviments independentistes català i l’eslovè. “Hi veig les mateixes emocions, i els somnis es poden convertir en realitat si hi creieu”, ha afegit. Eslovènia va declarar la seva independència el 1991 i va ser reconeguda a l’ONU com a estat l’any següent. El representant del grup liberal ha apostat pel “diàleg” entre Catalunya i l’Estat, tal com també ha demanat Izaskun Bilbao, del mateix grup. Un dels objectius de la plataforma és impulsar negociacions mitjançant una “mediació” europea que, segons l’entitat, hauria d’acabar en un “referèndum pactat”. En aquest sentit, l’eurodiputada del grup Esquerra Unitària Europea Eleonora Forenza ha lamentat una “manca de construcció de diàleg a Europa amb Espanya i Catalunya” i ha demanat “perdó” en nom de l’Eurocambra. La dirigent italiana ha explicat que un altre dels objectius de l’associació és “que no s’extraditi” els membres del Govern destituït. “Crec que és increïble que el 2018 parlem d’exili i presó preventiva”, ha dit. “Sento vergonya que això estigui passant encara”. Durant l’acte, el delegat destituït de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada, també ha criticat Brussel·les per la seva actitud vers el conflicte entre Catalunya i l’Estat. “El tsunami democràtic dels catalans, també ha agafat la Unió Europea sense instruments, sense eines, sense preparació”, ha apuntat. Segons Anglada, “hi ha una pulsió democràtica a la UE”, però “hi ha una solidaritat entre estats que és la natural, és la fàcil.” La parella de Raül Romeva, Diana Riba, ha llegit un missatge del conseller destituït d’Exteriors en què subratlla que “Europa es juga la seva credibilitat” amb la gestió de la situació a Catalunya. L’acte ha comptat amb dues interpretacions en directe del Quartet Brossa: ‘Sant Martí del Canigó’, de Pau Casals, al principi de l’acte, i l’himne de la Unió Europea, l’Oda a l’Alegria de Beethoven, al final.
