Publicado 10/03/2020 16:13CET

AMPLIACIÓ:Un estudi evidencia l'augment de nitrits, nitrats i fosfats en diferents punts del Ter, Gurri, Meder i Rimentol a Osona

Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram i cabals molt baixos

ACN

Manlleu.-El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i l'àrea ambiental del Museu del Ter han publicat recentment un estudi sobre l'estat ecològic dels rius d'Osona l'any 2019. En aquest informe els investigadors evidencien l'augment de nitrits, nitrats i fosfats en diferents punts del Ter, el Gurri, el Meder i el Rimentol. La biòloga del CERM, Marta Jutglar, ha explicat que aquests rius mostren "deficiències greus" a la plana agrícola i riu avall dels nuclis urbans de Vic i Manlleu. Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram o el poc cabal que s'ha registrat en rius com el Gurri, cosa que ha afectat en la qualitat.

El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i l'àrea ambiental del Museu del Ter de Manlleu han publicat els resultats de l'última avaluació de l'estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d'Osona amb dades relatives al 2019. L'estudi detecta un augment dels nitrits, nitrats i fosfats als sectors del riu que passen per la plana de Vic. Els purins, però també el trencament puntual del clavegueram i els baixos cabals per culpa de la sequera també influencien en aquest augment dels nivells. Un dels trams més afectats és el del riu Gurri al seu pas per les adoberies de Vic. Per contra, els trams més lliures de contaminació són trams com el del Ter entre Torelló i les Masies de Voltregà o el Gurri i el Meder més amunt de Vic. El resultat de l'estudi es basa en el mostreig de deu trams fluvials, mesurats a la primavera i a l'estiu. D'aquests deu sectors, quatre corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló. Els sis restants, pertanyen al torrent del Rimentol i als rius Meder i Gurri, a Vic. Per dur a terme l’estudi es van mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal del riu, la qualitat de l’hàbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua, fent servir macroinvertebrats aquàtics -escarabats, sabaters, cuques de capsa, larves de dípters- com a indicadors.L’informe conclou que la qualitat biològica de l’aigua és bona a set dels sectors analitzats, mediocre a dos i dolenta en un d’ells. Els trams amb més bona qualitat, segons els paràmetres mesurats, van ser l’illa del Sorral o de Gallifa al Ter, el Gurri a la Serra de Senferm i el Meder a la Guixa.Per contra, sectors de la plana agrícola i riu avall de nuclis urbans, com el Meder a Vic, el Gurri aigua avall de l’EDAR de Vic i el Ter després del seu pas per Manlleu, especialment als trams anterior i posterior de l’EDAR, es veuen alterats i la qualitat de l’aigua tendeix a baixar.En els trams on la qualitat de l'aigua s'ha detectat que és pitjor, els ajuntaments de la zona ja s'han compromès a actuar. Segons ha explicat la biòloga Marta Jutglar, en el cas de Manlleu és previst que el consistori arregli alguns dels punts on hi ha hagut trencaments de clavegueram. En el cas de Vic, l'ajuntament ja ha actuat en una antiga passera del Meder a la zona de les adoberies que permetrà un millor pas del cabal i evitarà estancaments.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés