Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram i cabals molt baixos
ACN
Manlleu.-El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i l'rea ambiental del Museu del Ter han publicat recentment un estudi sobre l'estat ecolgic dels rius d'Osona l'any 2019. En aquest informe els investigadors evidencien l'augment de nitrits, nitrats i fosfats en diferents punts del Ter, el Gurri, el Meder i el Rimentol. La biloga del CERM, Marta Jutglar, ha explicat que aquests rius mostren "deficincies greus" a la plana agrícola i riu avall dels nuclis urbans de Vic i Manlleu. Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram o el poc cabal que s'ha registrat en rius com el Gurri, cosa que ha afectat en la qualitat.
El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya i l'rea ambiental del Museu del Ter de Manlleu han publicat els resultats de l'última avaluació de l'estat ecolgic dels cursos fluvials de la comarca d'Osona amb dades relatives al 2019. L'estudi detecta un augment dels nitrits, nitrats i fosfats als sectors del riu que passen per la plana de Vic. Els purins, per també el trencament puntual del clavegueram i els baixos cabals per culpa de la sequera també influencien en aquest augment dels nivells. Un dels trams més afectats és el del riu Gurri al seu pas per les adoberies de Vic. Per contra, els trams més lliures de contaminació són trams com el del Ter entre Torelló i les Masies de Voltreg o el Gurri i el Meder més amunt de Vic. El resultat de l'estudi es basa en el mostreig de deu trams fluvials, mesurats a la primavera i a l'estiu. D'aquests deu sectors, quatre corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltreg i Torelló. Els sis restants, pertanyen al torrent del Rimentol i als rius Meder i Gurri, a Vic. Per dur a terme lestudi es van mesurar parmetres fisicoquímics, el cabal del riu, la qualitat de lhbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biolgica de laigua, fent servir macroinvertebrats aqutics -escarabats, sabaters, cuques de capsa, larves de dípters- com a indicadors.Linforme conclou que la qualitat biolgica de laigua és bona a set dels sectors analitzats, mediocre a dos i dolenta en un dells. Els trams amb més bona qualitat, segons els parmetres mesurats, van ser lilla del Sorral o de Gallifa al Ter, el Gurri a la Serra de Senferm i el Meder a la Guixa.Per contra, sectors de la plana agrícola i riu avall de nuclis urbans, com el Meder a Vic, el Gurri aigua avall de lEDAR de Vic i el Ter després del seu pas per Manlleu, especialment als trams anterior i posterior de lEDAR, es veuen alterats i la qualitat de laigua tendeix a baixar.En els trams on la qualitat de l'aigua s'ha detectat que és pitjor, els ajuntaments de la zona ja s'han comproms a actuar. Segons ha explicat la biloga Marta Jutglar, en el cas de Manlleu és previst que el consistori arregli alguns dels punts on hi ha hagut trencaments de clavegueram. En el cas de Vic, l'ajuntament ja ha actuat en una antiga passera del Meder a la zona de les adoberies que permetr un millor pas del cabal i evitar estancaments.
