Té una extensió de més de 800 hectrees i actua com un hbitat de protecció per a les espcies que hi viuen
ACN
Girona.-Un estudi cartogrfic del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca ha perms descobrir el "bosc marí" més gran de la costa catalana. La troballa té una extensió de més de 800 hectrees i actua com un hbitat de protecció per a moltes de les espcies que hi viuen. El cap de projectes marins de la consultora Tecnoambiente -encarregada de l'estudi -, Joan Ramon Vidal, explica que es tracta d'un "sistema molt important" que manté el "territori ferm". Des del Departament assenyalen que els resultats de la troballa han estat "sorprenents", i recorden que es tracta d'ecosistemes "molt importants i essencials" per a peixos joves. El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que la descoberta d'aquesta praderia obliga a "anar cap a un sistema de fondejos ecolgics" per part de les embarcacions.
La cartografia que fan servir les embarcacions que fondegen la costa de Roses canviar els propers mesos. I és que un estudi impulsat per la Generalitat, realitzat el 2018, ha perms descobrir una superfície de 801 hectrees de praderia marina, o el que és el mateix, el bosc d'algues més gran que s'ha trobat a sota les aigües del litoral catal. La descoberta es troba repartida en uns quinze quilmetres al llarg de la badia i inclou a més de les 800 hectrees de fimodofea i un centenar més de posidnia ocenica.El director de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que es tracta d'una notícia "espectacular" perqu l'hbitat és de "gran qualitat", malgrat que est a tocar de la costa i que hi ha una intensa activitat pesquera. Per aix, Tudela ha explicat que caldr "canviar el model" a l'hora de fondejar aquesta zona, i s'haur d'anar cap a una forma "ecolgica". Aix significa que les embarcacions hauran de ser més curoses i es crearan uns "camps de boies" a sobre de zones sorrenques, per evitar afectar el bosc marí. Tot plegat, per, haur d'anar acompanyat de fons europeus que Tudela dona per fet que la Generalitat hi tindr accés. L'objectiu d'aquests diners, explica el director, és poder incloure aquestes restriccions a les cartes cartogrfiques que tenen els patrons de les embarcacions.Una sorpresaTant per Tudela com per al responsable de l'estudi, Joan Ramon Vidal, la troballa ha suposat una "sorpresa", ja que s'ha perms fixar unes fronteres de la praderia. "No ens pensvem que pogués ser tant extensa, ja que normalment no són tant grans ni de tanta qualitat", assenyala Vidal.Amb tot, el responsable de l'estudi constata que cal mantenir les accions que s'estan fent per evitar la contaminació i la degradació del fons marí. "El mar est malament, per s'estan prenent mesures per anar-ho parant en el tema dels plstics, de la pesca o bé fent una cartografia per descobrir praderies com aquesta", diu VidalS'ha trobat de totLa prospecció s'ha fet sobre una superfície de 3.350 hectrees. En concret de la Punta de la Falconera de Roses fins a la Punta de Trencabraos de l'Escala (Alt Empord). En tot aquest espai s'ha pogut trobar diferents objectes com vaixells enfonsats, restes humanes, ncores i altres elements.Vidal destaca que l'alada de les fulles de la planta són de prop de mig metre i d'una "gran qualitat". "Les praderies són denses i formen un enteranyinat per a la cria que els hi permet tenir un lloc on amagar-se", ha concls. L'estudi s'ha presentat aquest divendres a la seu de la Generalitat de Girona davant de tcnics de Medi Ambient i alcaldes de la zona.
