La regidora de l'mbit acusa la Generalitat de "deixadesa de funcions" a l'hora de controlar que els adjudicataris dels pisos no els lloguin sense autorització
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha detectat 358 habitatges de protecció oficial amb algun indici de mal ús dels 2.679 que ha inspeccionat de moment, un 13,4%. D'aquests, 173 són habitatges que s'havien llogat sense demanar autorització i 32 es trobaven buits. La llei estableix que els habitatges protegits s'han de destinar a residncia habitual i que no es poden cedir o llogar a altres persones, tret de situacions excepcionals i prvia autorització de l'Agncia de l'Habitatge de Catalunya (AHC). La regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha demanat a la Generalitat que exerceixi les competncies d'inspeccionar i sancionar el mal ús del parc d'habitatge protegit i l'ha acusat de "deixadesa de funcions" en aquesta tasca.
Barcelona té 16.000 habitatges de protecció oficial promoguts en venda que encara mantenen la seva qualificació. La inspecció s'ha centrat en aquells pisos que perdran la qualificació durant els propers anys, ja que són més susceptibles a presentar irregularitats que no pas aquells que s'acaben d'adjudicar. En un any i mig, des que es va crear el Pla d'inspecció d'habitatges de protecció oficial, se n'han inspeccionat 2.679 i un 13% presentaven indicis de mal ús, la meitat dels quals per lloguer sense autorització. El 9% estaven buits i també se n'han detectat alguns cedits a familiars, utilitzats com a despatx i algun cas d'allotjament turístic. Alguns propietaris havien llogat els pisos una mica per sobre del preu taxat i d'altres, el doblaven o, fins i tot, triplicaven, ha apuntat Martín. L'autorització que s'ha de demanar per poder llogar un pis de protecció oficial estableix les condicions de lloguer, com un preu mxim. Pel que fa als pisos buits, el titular d'un habitatge no pot est tres mesos seguits sense viure-hi sense cap causa que ho justifiqui perqu aleshores es considera que no és la seva residncia habitual. Sancions de 4.000 a 45.000 euros i regulació de 17 pisosEn total, s'han obert 60 expedients per irregularitats que estan en diferents fases de tramitació. Dotze propietaris ja han abonat les sancions, que han oscillat entre els 4.000 i els 45.000 euros. L'import total que ha recaptat de moment l'Ajuntament per aquestes sancions és de 127.000 euros. Les sancions que preveu la llei són molt més elevades i poden arribar als 900.000 euros. Per aix, la regidora d'Habitatge ha insistit que l'objectiu no és sancionar els propietaris d'habitatges de protecció oficial, sinó "recuperar-ne el bon ús" perqu "compleixin la seva funció social". "No ens podem permetre un mal ús dels habitatges, que són un bé molt preuat i necessari", ha advertit la regidora. Tal com preveu la Llei pel Dret a l'Habitatge, les sancions es poden bonificar parcialment si el propietari regularitza les condicions del lloguer o, en els casos de pisos buits, si se cedeixen a la Borsa d'Habitatges de Lloguer per un període d'entre 5 i 10 anys. De moment, s'han cedit sis pisos buits a la borsa i s'han regularitzat les condicions d'onze famílies que hi estaven de lloguer, rebaixant-ne al preu en el que estableix la llei. El preu de lloguer de protecció oficial que se situa pels habitatges qualificats en rgim general és de 6,40 euros al metre quadrat. Els habitatges cedits es troben a la Barceloneta, el Clot, Poble-Sec i Vallbona, entre altres. Martín critica la Generalitat per no inspeccionar els pisos protegitsEl consistori barceloní va demanar el 2017 la llista dels habitatges protegits a la ciutat i la competncia per inspeccionar-los i sancionar-los, que correspon a la Generalitat. El govern de Colau va crear aleshores el Pla d'inspecció d'habitatges de Protecció Oficial, pioner a Catalunya i a l'estat espanyol, segons destaca el consistori. "L'Ajuntament de Barcelona té voluntat política i ha pogut posar en marxa la Unitat de Disciplina d'Habitatge, per en el cas d'ajuntaments molt més petits, amb menys capacitat, si la Generalitat no exerceix la tasca inspectora, ells no la poden fer amb les prpies eines municipals. La Generalitat té una responsabilitat que no assumeix i fa deixadesa de funcions", ha retret la regidora. Martín també demana a la Generalitat que declari permanent la qualificació dels habitatges de protecció oficial, com va fer el País Basc. Si en els habitatges de protecció oficial no es compleixen les condicions establertes per la llei, la norma determina que no fan la seva funció social i que s'est cometent una infracció que habilita l'administració a sancionar i, fins i tot, a expropiar l'habitatge.
