La consellera de Justícia ha lloat la seva "lluita" en l'homenatge que se li ha fet a Tolosa de Llenguadoc
ACN
Tolosa de Llenguadoc.-Tolosa de Llenguadoc ha donat l'últim adéu a la darrera supervivent catalana del camps de concentració de dones de Ravensbrück, Conxita Grangé. Grangé, nascuda Espui (Pallars Juss), va morir el 27 d'agost als 94 anys en aquesta ciutat de l'Occitnia, on es va establir després de la Segona Guerra Mundial i aquest dimecres se l'ha homenatjat en un sentit funeral on ha assistit la consellera de Justícia, Ester Capella. Capella ha lloat la figura de Grangé i la seva "lluita contra el feixisme" i els seus "esforos" per "explicar la barbrie". La secretria de l'Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo, ha celebrat el reconeixement a la seva figura per ha dit que ha arribat tard i que durant molt de temps Grangé ha estat "silenciada". Els actes en el seu record continuaran aquest dissabte al seu poble natal.
Va néixer al Pallars Juss el 6 d'agost del 1925 per quan tenia dos anys va haver de marxar amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc a causa d'una malaltia de la seva mare. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Grangé va tornar a Catalunya amb els seus oncles per lluitar a favor de la República. La fi de la guerra, per, no va significar el final del seu compromís. La Conxita i els seus oncles van tornar a Tolosa i des d'aquí, ella i la seva cosina, Maria Castelló, van continuar la lluita fent d'informadores de la Resistncia Francesa. El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny, al departament francs d'Arieja, juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz, Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar Frana de sud a nord amb el tren "fantasma", amb 700 detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre d'aquell any van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Catal, que va morir el passat abril. Abans de l'alliberament, quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant fins que van aconseguir trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a Tolosa, on es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller catal.Grangé va morir el 27 d'agost amb 94 anys, un mes després de l'homenatge que se li va retre a la Vall Fosca i aquest dimecres Tolosa de Llenguadoc l'ha acomiadat en un funeral amb presncia de les administracions franceses i catalanes, familiars, coneguts i membres de la resistncia francesa, que li han volgut donar l'últim adéu. "El seu combat és el nostre combat"La consellera de Justícia, Ester Capella, ha lloat la seva "lluita contra el feixisme" i el seu "esfor" vital per "revelar la barbrie". Capella ha assegurat que "un país que no té memria és un país sense present ni futur" i ha insistit en la importncia de recordar persones com ella o Neus Catal. "El combat de la Conxita és també el nostre combat. El seu exemple ha esdevingut un mandat per a tots els pobles democrtics", ha afegit. "No ens podem permetre no ser dignes del seu testimoniatge, que ens dona fora i dignitat per a les nostres lluites de cada dia, per sobretot pel nostre anhel d'un món lliure i just", ha reblat Capella. Capella també ha recordat que, en dos anys, la Generalitat ha obert 21 fosses, ha recuperat 292 restes mortals i ha identificat les primeres set víctimes de la Guerra Civil a través del Pla de Fosses i el Programa d'Identificació Gentica. "Ha estat molts anys silenciada"Per la seva banda, la secretria d'Amical Ravensbrück, Teresa del Hoyo, ha reivindicat la figura de Grangé i la de "tantes altres dones" que van passar pels camps de concentració. "Va ser una persona que des dels onze anys i fins al dia de la seva mort va estar compromesa", ha assegurat. "Ara, com diuen les mateixes supervivents, quan les seves veus s'estan apagant, comena el temps dels historiadors", ha afegit del Hoyo. D'altra banda, ha lamentat que els homenatges hagin arribat al final de la seva vida i ha criticat que l'estat espanyol no els hagi donat cap tipus de reconeixement. "L'ha tingut a Frana. Era l'última supervivent per durant molts anys ha estat silenciada", ha remarcat. La República francesa va concedir a Grangé les condecoracions de la Legió d'Honor i la Medalla a la Resistncia. La seva neboda, Carme Rei, també ha insistit en la dedicació que la seva tia va tenir durant tota la seva vida a explicar el que va viure i a lluitar contra els feixisme. "L'homenatge ha arribat una mica tard i tot i que no hi va poder anar, en va ser conscient", ha afirmat Rei. Els actes d'homenatge pstum continuaran aquest dissabte. El Memorial Democrtic i lAjuntament de la Pobla de Segur han organitzat una trobada 'Histries de vida de l'antifeixisme, l'exili i la deportació' per commemorar la lluita antifeixista de Grangé i Josep Cubiló, tots dos originaris del Pallars i amb una estreta relació amb la localitat pallaresa.Homenatge i exposició a la PoblaL'acte comptar amb la participació de l'alcalde del municipi, Marc Baró, i d'Enric Guimó, regidor de Cultura. També hi intervindran l'historiador Josep Calvet, que explicar la trajectria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Granger, amb la conferncia 'Testimoniatge i compromís'.La consellera de Justícia clour l'homenatge amb la inauguració de l'exposició 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück', que repassa a través de 18 plafons la histria Grangé, la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló. La mostra est produda per l'Amical de Ravensbrück i compta amb la collaboració del Memorial Democrtic. Es podr visitar fins al 6 d'octubre al Molí de l'Oli-Casa Mauri de la Pobla de Segur.
