Publicado 22/03/2019 14:43

AMPLIACIÓ:Tres comandaments neguen que s'usessin les porres a l'escola Estel de Barcelona l'1-O tot i que hi va haver 18 ferits

Un altre agent també assegura que la seva unitat no va utilitzar les defenses policials a l'escola Mediterrnia de la Barceloneta tot i les imatges de vídeo

ACN

Barcelona.-Tres comandaments de la Policia Nacional han assegurat aquest divendres al jutjat que l'1-O no es van utilitzar les porres a l'escola Estel del barri del Guinardó de Barcelona, tot i que es van registrar 18 votants ferits. Segons ells, es va utilitzar la fora mínima imprescindible i proporcional per arrossegar o apartar les persones que obstaculitzaven l'acció policial per parar el referndum. A més, un d'ells va intentar convncer els votants que s'apartessin abans d'intervenir. Un altre agent que va actuar a l'escola Mediterrnia, al barri de la Barceloneta, també ha negat l'ús de porres per part de la seva unitat, tot i que hi ha vídeos on clarament es veuen cops a votants amb aquesta arma policial. Tots quatre policies han declarat com a investigats al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona.

L'inspector Orca 0 era el cap de nucli i mxim comandament operatiu de la seva unitat sobre el terreny. Segons l'Associació de Juristes pels Drets Humans, aquest comandament ha declarat molt nerviós, i ha explicat que ell mateix va anar a l'Estel el dia abans per investigar sobre el terreny aquesta escola que li havien assignat i va parlar-ne amb el seu superior, un cap d'unitat, de qui no ha dit el nom. Aquesta unitat tenia dos centres més assignats, l'institut Joan Fuster del barri de Navas i la Fundació Trinitat Nova.Els dos subinspectors que l'acompanyaven, Orca 30 i Orca 40, han explicat que ells només van parlar amb el seu superior directe, l'inspector, i que ni tant sols sabien on eren les escoles que tenien assignades. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una rpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació.Tots tres han explicat, a preguntes del jutge, la fiscalia i les defenses, que les ordres que van rebre els dies anteriors eren molt genriques i es referien sobretot a preservar la seva prpia seguretat. Asseguren que van actuar de forma rpida, no van utilitzar la porra i que en tot cas van fer servir la fora mínima imprescindible per obrir-se pas i endur-se les urnes. En algun cas van haver d'arrossegar la gent per terra, han adms.Un dels subinspectors, d'origen valenci, ha explicat que ell mateix es va dirigir als votants durant més de 20 minuts per convncer-los que s'apartessin de forma pacífica. Ha dit que se'l van escoltar perqu els parlava en catal.Joaquim Pérez i Gemma Rodríguez, de l'Associació de Juristes pels Drets Humans, que fa d'acusació, s'han mostrat sorpresos pel posicionament del fiscal, que ha preguntat als tres agents si en altres circumstncies similars haurien arrestat alguns dels votants per desobedincia o resistncia a l'autoritat. Tots tres han respost afirmativament.Fa uns dies l'Audincia de Barcelona va decidir reobrir aquesta part de la causa, després del recurs de l'Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l'arxivament que havia fet anteriorment Instrucció 7. La resolució de l'Audincia apunta que és "de comú coneixement que en alguns centres els agents de l'autoritat van procedir a requisar urnes i paperetes sense cap incident, per que en altres, en canvi, es va utilitzar una desmesurada violncia". També sostenia que el fet que no hi hagi imatges de les crregues no vol dir que s'hagi d'arxivar la investigació. "La inexistncia de material grfic no pot impedir una completa investigació per dilucidar si l'actuació policial es va limitar a complir estrictament all ordenat pel TSJC utilitzant la mínima fora indispensable o bé si va haver una utilització desproporcionada de la fora", argumentava l'Audincia.Així mateix, el tribunal també remarcava que cal investigar quines consignes concretes van donar als agents els responsables de l'operatiu, per veure si es poden imputar a aquests comandaments les lesions ocasionades a diversos votants. Els policies, continuava, tenien ordres d'impedir la votació, per aix no els donava una "patent de cors per a qualsevol acció de violncia quan és innecessria, desproporcionada o amb un clar abús de poder".Escola MediterrniaL'agent que va intervenir a l'escola Mediterrnia de la Barceloneta ha explicat que no va ser conscient que ningú del seu equip usés material antiavalots en aquell centre, tot i que posteriorment va veure vídeos fets públics on es veuen policies donant cops amb aquestes armes policials. Així, el policia ha explicat que van obrir un passadís perqu els votants que volguessin sortissin del centre per alguns votants van agafar i empnyer els agents. La declaració d'aquest agent s'ha fet des de Sevilla per videoconferncia, només ha respost al jutge instructor, el fiscal, l'advocacia de l'estat i la defensa. Els altres tres agents, destinats a Canries, han demanat declarar més endavant perqu no han tingut prou temps per preparar-se la causa.En un escrit presentat el 17 de gener, l'Ajuntament de Barcelona demanava que se cités a declarar com a investigats aquests quatre agents, que van ser "identificats amb claredat" per un denunciant representat pel consistori perqu va apuntar en una papereta de votació que tenia a la m els números d'identificació dels policies. També remarquen que el denunciant "va descriure la seva agressió concreta i la seva posició en el moment dels fets".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés