Publicado 4/5/2019 18:01:02 +02:00CET

AMPLIACIÓ:Torra referma el compromís del Govern amb la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la Unesco

El president inaugura la Fira del Vi de Falset, que enguany bat el rcord de cellers participants

ACN

Falset.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha refermat aquest dissabte a Falset el compromís i el ple suport de lexecutiu amb la candidatura del Priorat perqu el seu paisatge sigui declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Torra shi ha referit durant lacte inaugural de la Fira del Vi, després que el president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, lhagi interpellat perqu la Generalitat faci seva la candidatura i lencapali com un projecte propi. El cap de lexecutiu ha defensat que no hi ha comarques de primera ni de segona i que no vol un país buit, sinó viu. Per aix, ha dit, lexecutiu també soposa a larrencada doliveres millenries i treballa per donar oportunitats per comarques com els Pallars.

En els propers deu anys ens hi juguem el país si no som capaos de posar en valor la pagesia, que és la que vetlla i cuida la terra, ha advertit el president. A més, Torra ha situat limpuls del sector vitivinícola del Priorat com un exemple per aquelles comarques on el despoblament és una amenaa. Vreu saber tornar als orígens, cuidar la terra i tornar a conrear-la. I ho heu fet oberts al món, donant aquest gir que ha fet del Priorat un exemple a seguir, ha afegit.El president del Govern ha insistit que la república per la qual treballa és un país viu, on tothom pot tirar endavant el seu projecte de vida i oportunitats. Si exportem el 50% dels vins del Priorat, exportem una part molt important de nosaltres. Qui el compra es beu amb ell la nostra cultura, el nostre paisatge i el nostre esfor; es beu la terra. I qui beu el nostre vi ja ens coneix millor i sap millor qui som, ha dit Torra en agrament a la tasca feta pels cellers de la comarca.Dard del president del Consell Comarcal al GovernDurant lacte, el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, sha mostrat dolgut pel fet que, en un moment decisiu per la candidatura del Priorat a la Unesco, sembla que el projecte no aconsegueix ser ents per les institucions del país en tota seva dimensió i com loportunitat que representa nacionalment. Sabaté ha defensat que el projecte depassa de llarg lobjectiu duna candidatura perqu proposa una manera de fer territori en majúscules. Segons el president del Consell, sovint es percep el projecte de reconeixement de la Unesco -que podria arribar al juliol- com un projecte petit, limitat i local, en el pitjor sentit de la paraula. Per aquest motiu, ha demanat al president la certesa que la Generalitat sha fet seva la candidatura i que lencapala com un projecte propi i dinters nacional. Daltra banda, Sabaté ha definit la Fira del Vi com la nostra festa major i ha subratllat el paper de les dues DO de la comarca Montsant i Siurana- com un referent enolgic i paisatgístic.Durant lacte dinauguració al teatre lArtesana de Falset sha retut homenatge a diverses persones i institucions -bsicament cellers- pel seu paper en el desenvolupament vitivinícola de la comarca del Priorat. Lalcalde, Jaume Domnech, ha posat en valor que si el Priorat és un referent mundial en el món de la vi ha estat grcies a lesfor i al sacrifici de la gent que sha mantingut a la comarca. Lalcalde també sha mostrat satisfet que una fira que va comenar amb una desena de cellers el 1996 hagi pogut arrelar com ho fa avui. Rcord de cellers a la firaLa 24a edició ha batut un rcord amb 83 cellers participants de la DOQ Priorat i de la DO Montsant, vuit més que en ledició anterior. Aquest dissabte el recinte sha omplert de visitants durant bona part del matí i, fins i tot, shan generat cues per adquirir la copa. La mostra, que es clour diumenge, ofereix tastos populars i adreats a professionals. A més, s'han organitzat actes arreu de la comarca com la Nit de les garnatxes a Capanes, el Tast amb dones i el Vi-night a Gratallops o els #Vimets als Guiamets. La fira esdevé un gran aparador pels cellers més petits, com el Pasanau de la Morera de Montsant, que enguany sestrena al certamen. Amb una producció anual dunes 40.000 ampolles, aquesta firma nexporta ben bé la meitat a lestranger, sobretot als Estats Units. El fet que la venda de vi del Priorat vagi a lala és un gran punt a favor, apunta una de les responsables del celler, Júlia Gomis, qui assenyala que aposten per la qualitat en lloc de la quantitat.Víctor Gil, del celler Josep Grau Viticultor, es mostra satisfet de lafluncia de visitants a la fira, tot i que la tarda de divendres va ser poc reeixida pel fred i la pluja. Aquesta empresa establerta a Mar produeix unes 90.000 ampolles i té bones previsions per al 2019. No ens podem queixar perqu traiem nous vins, la gent els accepta i els venem, que és el més important, admet Gil. La firma exporta un 30% de la producció, cap a pasos com Finlndia, Sucia i Sussa. El pes de lexportació és molt menys important per al celler Cingles Blaus de Cornudella de Montsant. Un dels seus responsables, Magí Baiget, explica que el 95% de les 70.000 ampolles que produeixen es queda a Catalunya. Nestem contents perqu aix significa que la gent consumeix producte de proximitat, explica Baiget, per qui el punt fort de la fira és que esdevé una oportunitat de contacte amb el consumidor final.La batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya i de fer efectiva la repúblicaPrviament a lacte inaugural i a la visita que ha fet pel recinte firal, el president de la Generalitat ha visitat el Castell de Falset i Museu Comarcal, on ha descobert una placa al coronel Antoni Vidal i al capit Pere Joan Barceló (Carrasclet), per commemorar la darrera victria catalana de la Guerra de Successió sobre les tropes borbniques, el 2 de setembre de 1714. Aprofitant la descoberta daquesta inscripció, el president Torra ha afirmat que la placa que necessitem posar aquest país és la que digui que la batalla de Falset va ser la penúltima que vam guanyar. La batalla que tenim per guanyar és la de la llibertat de Catalunya i de fer efectiva la república catalana, i aquest dia arribar, ha concls.