El departament preveu tenir senyalitzats els primers trams de la Ruta dels Llacs pels vols de Setmana Santa
ACN
Lleida.-Territori i Sostenibilitat ha finalitzat la senyalització del tram Lleida-Cervera de la via cicloturística InterCatalunya, que ha suposat una inversió d'uns 75.000 euros. Es tracta dels primers 70 quilmetres d'aquesta ruta en qu s'han aprofitat camins existents per també s'han dut a terme dues actuacions a Alcoletge i Cervera per donar-li continutat. Territori est redactant els projectes constructius de la resta de trams de la via, que unir al llarg de 300 quilmetres Lleida i Girona, i preveu adjudicar properament el Cervera-Manresa. El departament també preveu finalitzar pels volts de Setmana Santa la senyalització de la primera fase de la Ruta dels Llacs, en concret dels trams Lleida-Balaguer i Sals de Pallars-la Pobla de Segur. Aquest itinerari cicloturístic es combinar amb el servei ferroviari Lleida-la Pobla de FGC.
El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha presentat aquest divendres a Lleida, acompanyat de representants locals i comarcals i d'usuaris de la bicicleta, les actuacions que est desplegant la Generalitat per configurar una xarxa de vies cicloturístiques les quals, a la demarcació de Lleida, es concreten en la via InterCatalunya (Lleida-Girona) i en la Ruta dels Llacs (Lleida-la Pobla de Segur). Territori i Sostenibilitat ha posat recentment en funcionament el primer tram de la via cicloturística InterCatalunya, que tindr 300 quilmetres de longitud entre Lleida i Girona. El tram on s'ha actuat ara discorre entre Lleida i Cervera, té una longitud de 67,7 quilmetres i abasta els municipis de Lleida, Alcoletge, Bell-lloc d'Urgell, Palau d'Anglesola, Vila-sana, Castellnou de Seana, Anglesola, Trrega i Cervera. Connecta, amb camins existents, amb Mollerussa, Bellpuig i l'Estany dIvars. El traat entre Lleida i Cervera est subdividit en tres trams. El primer, de Lleida a Alcoletge, és una alternativa al camí de Sant Jaume i Territori ha dut a terme una actuació per superar la C-13. El segon, d'Alcoletge a Trrega, coincideix amb el camí de Sant Jaume, amb la introducció de dues variants: una per l'oferta de recursos turístics del territori al Pla d'Urgell, i l'altra per seguretat viria a l'Urgell. El tercer tram, de Trrega a Cervera, també es correspon amb el camí de Sant Jaume a excepció del nucli urb de Cervera, el traat del qual s'ha millorat evitant la carretera L-214 i graduant el desnivell a superar per accedir al centre urb. En concret, s'ha installat una senyalització "adequada" que "garanteixi la correcta utilització de la ruta, l'orientació i la seguretat per als ciclistes, amb una especial atenció a la senyalització en crulles i trams compartits en carreteres". També inclou les actuacions específiques necessries per resoldre les discontinutats del recorregut i oferir un traat segur i cmode. Durant aquest any, Territori impulsar la redacció dels projectes corresponents a la resta de trams de la via InterCatalunya, segons ha anunciat Gavín. En aquest sentit, ha anunciat que el departament preveu adjudicar properament es treballs constructius del tram Cervera-Manresa, que combinar l'ús de la bicicleta amb el ferrocarril de la línia Lleida-Manresa-Barcelona. Ruta dels Llacs D'altra banda, Territori i Sostenibilitat est treballant per configurar la ruta cicloturística dels Llacs, per tal d'oferir un nou itinerari que posi en valor el territori del Segri, la Noguera i el Pallars Juss, en combinació amb el mode ferroviari al llarg de la línia Lleida-la Pobla de FGC. Aquesta ruta, un cop completada, tindr 98 quilmetres ciclables entre Lleida-Balaguer-Sant Lloren de Montgai, per una banda, i entre Cellers-Llimiana-Tremp-la Pobla de Segur, de l'altra. El tram intermedi de connexió entre Sant Lloren de Montgai i Cellers que travessa el Montsec, de 27 quilmetres, es recorrer en ferrocarril, per les dificultats orogrfiques del terreny. En total, la ruta seran 125 quilmetres i també connectar amb la InterCatalunya, amb la qual compartiran en tram Lleida-Alcoletge. Actualment, Territori est desenvolupant la primera fase de la ruta entre Lleida i Balaguer, i entre Sals de Pallars i la Pobla de Segur, que estar completament senyalitzada aquesta primavera.El secretari d'Infraestructures també ha posat de relleu que, tant la InterCatalunya com la Ruta dels Llacs, comptaran amb una senyalització d'orientació que s'ha dissenyat específicament, recollida en el 'Manual de senyalització d'orientació en rutes cicloturístiques i vies ciclistes'.Potencial econmic del cicloturisme i connexió amb mercats europeusEl cicloturisme és el ciclisme de llargues distncies. És una activitat recreativa, esportiva i no competitiva que combina l'activitat física i el turisme. Consisteix a viatjar amb bicicleta i també visitar els llocs que es troben al llarg del recorregut. Així, esdevé un motor econmic amb un gran potencial a Catalunya. En aquest sentit, Gavín ha remarcar que "Lleida té un potencialitat cicloturístic que encara no s'ha explotat" i, per aix, el Govern treballa per "crear unes condicions perqu les es puguin aprofitar". Per fer-ho, Isidre Gavín ha posat de relleu la convenincia de teixir una aliana entre la Generalitat, els ens locals, els organismes de promoció turística i les associacions de la bicicleta. En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures ha posat com exemple el cas de Frana, que té més de 15.000 quilmetres de rutes, i on una sola ruta, La Loire a Vélo, per exemple, genera un impacte econmic anual d'uns 30 milions d'euros per al territori per on discorre. Així, Gavín ha remarcat "l'oportunitat" que representen les vies cicloturístiques projectades a Catalunya de "connectar amb les grans rutes europees i, d'aquesta manera, amb mercats com el francs, tan madur i que tenim tan a prop". Una xarxa cicloturística a Catalunya L'altra gran ruta cicloturística que Territori est impulsant a Catalunya és l'EuroVelo 8, Ruta Mediterrnia d'escala europea que travessar Catalunya des de la Jonquera fins a Ulldecona. Actualment, est en servei des de la Jonquera fins a Sils, a la Selva. A Catalunya, 1,7 milions de catalans fan oci, lleure o turisme en bicicleta en algun moment de l'any. Segons dades del Barmetre de la bicicleta, el 41% de la població va en bici amb alguna freqüncia (2,5 milions persones), i d'aquests persones usuries, el 67% fan servir la bicicleta per a passeig, lleure o turisme. El 40% de persones usuries (1 milió) que utilitzen la bicicleta per fer cicloturisme declaren una despesa mitjana per persona en allotjament i alimentació de més de 60 euros. Promoció de lús de la bicicleta El Govern, en collaboració amb ens territorials i associacions de la bicicleta, té la voluntat de teixir una xarxa de vies ciclistes per la mobilitat activa i sostenible, ja sigui tant per motius de mobilitat quotidiana com per activitats lúdiques i turístiques. Així, a més de les vies cicloturístiques, Territori i Sostenibilitat impulsa actuacions directes de nova infraestructura ciclista entorn de carreteres de la seva titularitat. Recentment, ha posat en servei noves vies ciclistes al Valls Oriental, al Ripolls, i al Baix Llobregat. D'altra banda, el departament finanar, mitjanant subvencions amb fons FEDER, actuacions impulsades pels ens locals. El període de sollicituds per la primera convocatria d'aquestes subvencions, que cobreixen el 50% del cost, va finalitzar el desembre passat i es resoldr el juny.Finalment, Territori impulsa també la Mesa de la Bicicleta, que aplega entitats del món de la bicicleta i administracions implicades en la promoció d'aquest mitj de transport. En aquest sentit, s'est treballant en l'elaboració d'una Estratgia catalana de la bicicleta 2025 que vol marcar un full de ruta amb les principals fites assolir i amb les accions a emprendre per la Generalitat i les altres administracions.
