ACN
Vic.-Els treballs arqueològics en el marc del projecte Episcopus acaben de posar al descobert l'antiga sala romànica de la canonja de la Catedral de Vic de l'època del Bisbe Oliba. La seva existència ja s'intuïa, però el que ha sorprès als arqueòlegs és sobretot la seva dimensió, de fins a 30 metres, i el seu bon estat. L'espai és una gran nau romànica del segle XI, coberta amb volta de pedra, que ha estat oculta durant segles per diverses compartimentacions i usos diferents que se li ha anat donant amb el temps, com per exemple una cripta. Es creu que la nau havia acollit la sala capitular, el lloc on una vintena de canonges es reunien per decidir aspectes de la seva vida en comú, i el refetor, el lloc on menjaven. El vicari general del Bisbat de Vic, David Compte, ha explicat que un cop l'espai s'hagi rehabilitat s'obrirà al públic l'any que ve.
Les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme a la Catedral de Vic durant els últims mesos han permès recuperar uns espais de l'època medieval de gran valor històric i patrimonial. L'arqueòleg que ha liderat les excavacions, Josep Maria Vila, ha destacat que es tracta dels pocs elements originals d'època romànica que es conserven i que havien quedat amagats per múltiples reformes al llarg dels segles.En un primer moment, la sala descoberta – de 30 metres de llargada per 7 d'ample - sembla que hauria estat destinada a sala capitular i refetor dels antics canonges. L'espai també inclou una porta exterior del segle XI, compartimentacions d'interior del segle XVI, una façana exterior romànica de la nau principal que dona a l'Albergueria. Amb el temps, els usos van canviant, i a partir del segle XIV, amb la construcció de la sala capitular i el claustre gòtics en un nivell superior, la nau romànica esdevé un celler, una residència i, fins i tot, un lloc on s'hi enterren canonges. De fet, una de les parts de l'edifici que s'ha conservat millor és la part de la façana exterior, no la que dona al claustre. "Era la que no es coneixia, perquè donava a un carreró, i també és la que menys incidències posteriors ha tingut", ha explicat Vila. Vila ha assenyalat que la sala romànica "és una supervivent", perquè en èpoques posteriors se la va "escapçar" per totes bandes, per la part nord i per la part sud. "El cos central ha sobreviscut amagat entre les modificacions posteriors", ha afegit.La canonja era el lloc on convivien i es relacionaven els canonges. En la de Vic, inicialment hi vivien una vintena d'aquests preveres i, al final, n'hi van arribar a viure una trentena. Precisament, el gran nombre de canonges i la dimensió de l'espai descobert indica la importància d'aquesta canonja que data del segle XI durant el lideratge del bisbe Oliba. Segons ha explicat l'arqueòleg, els preveres que en formaven part ajudaven Oliba a reorganitzar tota la xarxa de parròquies que hi havia al territori de l'actual Catalunya Central i que van quedar destruïdes durant la invasió sarraïna. Les excavacions també han permès localitzar en el subsòl de l'edifici les restes de construccions d'època romana de la ciutat d'Ausa, l'actual Vic, que es documentaran en treballs posteriors. Obrir la catedral al públicSegons han explicat els tècnics, la descoberta de la canonja comporta la possibilitat de recuperar les altres construccions romàniques de la Catedral de Vic, actualment inaccessibles, com el claustre i el palau episcopal. D'altra banda, també s'està projectant la restauració de la catedral gòtica i de les pintures murals de Josep Maria Sert. El mossèn David Compte, vicari general del Bisbat de Vic, ha explicat que l'objectiu del conjunt de les intervencions és adequar la catedral al segle XXI, obrint-la a la societat, i facilitant un "diàleg integrador i obert" a les necessitats de la societat actual. De fet, Compte ha assenyalat que la idea és que el 60% de la Catedral, que en aquests moments està en desús pel deteriorament, "es pugui fer visible i visitable".
