Publicado 27/04/2019 15:10

AMPLIACIÓ:Supervivents a una prdua per sucidi demanen que es parli més de "la primera causa de mort no natural des del 2008"

Alerten que la depressió major incrementa vint vegades el risc i demanden campanyes específiques

ACN

Barcelona.-El vicepresident i portaveu de l'Associació Després dels Sucidi - Associació de Supervivents (DSAS), Carles Alastuey, ha reivindicat que parlar del sucidi est "estigmatitzat", per que fer-ho "de manera educativa i no morbosa" és "preventiu i curatiu". En una jornada per sensibilitzar i conscienciar sobre la prevenció de les conductes sucides a l'Hospital de Sant Pau i on s'ha alertat que la depressió major incrementa vint vegades el risc, Alastuey ha lamentat que tot i que es tracta de "la primera causa de mort no natural a l'estat espanyol i a Catalunya", no hi ha "ni una campanya d'atenció específica d'aquest problema". Per aquest motiu l'entitat reclama que es treballi per posar en marxa un pla nacional de prevenció de conductes sucides i que les administracions dediquin recursos per l'atenció dels supervivents.

Durant la jornada matinal s'ha lliurat als membres de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutad (URPAC) del Grup Regional d'Atenció a la Víctima (GRAV) de la Regió Policial Metropolitana Nord del Cos dels Mossos d'Esquadra els primers premis amb els quals la DSAS reconeix el treball realitzat en el camp de la prevenció del sucidi i atenció preco en el dol als supervivents.L'entitat assegura que ha ofert atenció a 1.700 supervivents des de la seva creació. "Quan parlem de supervivents parlem de persones que han perdut algú a causa d'algun sucidi", ha explicat Alastuey. Ha explicat que cada dia moren una mitjana de 10 persones per sucidi a l'estat espanyol, el que segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut significa que cada dia hi ha 60 nous "supervivents". Aquests supervivents sumen cada any 18.000 persones a l'estat espanyol.Alastuey defensa que cal "parlar obertament" del sucidi tot i que costi "com abans costava parlar de la sida o molt abans del cncer" perqu "és un factor importantíssim també de carcter preventiu". Reconeix que al voltant del sucidi hi ha "una profundíssima mitologia de mitges veritats que aconsella no parlar-ne per l'efecte dominó o la famosa bola de neu en la que els mitjans s'han situat". Ara bé, no se n'ha de parlar de qualsevol manera, sinó "d'una forma pedaggica, donant recursos d'atenció i evitant informació morbosa"."L'OMS diu que la mort pel sucidi és una epidmia de carcter mundial i exigeix a tots els estats que despleguin polítiques de prevenció", explica Alastuey. Per aix l'entitat dirigeix diverses demandes a les administracions. Volen un pla nacional "que reuneixi tots els recursos, accions i polítiques que han d'ajudar primer de tot a normalitzar la informació arran de la conducta sucida". Aquest pla hauria d'incorporar un observatori de control estadístic perqu "quan una persona se sucida normalment ha tingut varies temptatives prvies, i per tant una temptativa és un factor de risc elevadíssim que en aquests moments ni tant sols es comptabilitza". També demanen un pla de formació als collectius que treballen per la prevenció amb una dotació econmica i una campanya específica de la mateixa manera que hi ha campanyes de prevenció dels accidents de trnsit. Alastuey diu que parlar del sucidi "est estigmatitzat" per cal "parlar-ne obertament" per ajudar a "comprendre primer a les persones que tenen aquesta conducta i que no són perillosos, covards, valents, malalts, que són persones que travessen una crisi vital que els pertorba profundament i els fa pensar que l'únic recurs que tenen és la mort quan en realitat poden trobar ajuda, poden tenir recursos". Assegura que si aix es produís contribuiria a evitar "més de 3.000" morts anuals en el cas de l'estat espanyol.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés