LICUB presenta un catleg de 43 títols vinculats amb Barcelona per tal de promocionar-los davant de productors o programadors
ACN
Barcelona.-ACN Barcelona .- Sis obres literries rebran suport econmic per part del LAAB, el Laboratori d'Adaptacions Audiovisuals de Barcelona, un projecte impulsat per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) que té com a objectiu apropar els sectors editorial i audiovisual per tal de donar visibilitat a la ciutat. "Barcelona és capital literria, tant en castell com en catal", explica el tinent d'alcaldia de l'rea de Cultura, Educació i Participació, Joan Subirats, que afegeix també que "el món audiovisual també té una gran presncia a la ciutat, tot i les dificultats com són la gran densitat de població". "El problema de Barcelona no és la falta de creativitat o de talent, sinó els problemes propis de finanament del sector".
Les sis obres en qüestió, triades d'entre un catleg de 43 títols, són 'Sideral. Estrella fugada', d'Hctor Castells; 'La meva casa en flames', de Sofía Ros; 'L'estiu de l'amor', de Toni Orensanz; 'El nas de Mussolini', de Lluís-Antón Baulenas; 'Herba Negra', firmada sota el pseudnim de Macip Garzón i escrita per Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón; i La pellícula de la vida, de Maite Carrarnza.Altres obres que formen part del catleg són 'Vint histries de la Barcelona Americana' i una pregunta descarada', d'Hctor Oliva; 'Por', de Care Santos; 'A la deriva' de Xavi Narro; el cmic 'Atraco a mano alzada' de Lundi i Javier Ara, 'El fum t'encega la mirada' d'Oriol Guilera o 'El mercader' de Coia Valls.Les novelles, tal com ha explicat Subirats, han estat seleccionades segons criteris d'eficcia, és a dir la facilitat de l'obra per ser adaptada, de capacitat narrativa, de vinculació amb la ciutat i també amb perspectiva de gnere. En aquest sentit, el periodista i conductor de l'acte David Guzmán, ha destacat la paritat de la mosta. "Tenim 20 autors i 23 autores i avui som majoria de productores", ha explicat.A més, durant la jornada també s'ha posat de manifest la importncia del sector audiovisual per a la promoció turística del territori. En aquest sentit, Eugeni Osácar, especialista en turisme cultural i cinematogrfic, ha destacat la importncia de pellícules i series de cara a la visibilitat de la ciutat. "Cada cop hi ha més administracions i empreses privades de l'mbit turístic que collaboren amb el món audiovisual per crear experincies diferents", ha explicat."L'Ajuntament no té la voluntat de convertir-se en una font de finanament estable, per sí que vol ajudar en tot el possible per trobar mecanismes per fer que Barcelona sigui referent tant en el món editorial com audiovisual", ha afegit. Impulsar una sala dexhibició municipalDaltra banda, Joan Subirats ha recordat el compromís electoral de Barcelona en Comú sobre la possibilitat de fer una sala d'exhibició de cinema municipal, o si més no, assolir acords amb algunes sales per crear aquest espai "almenys" de forma "virtual". "Conscients de les dificultats perqu determinades pellícules entrin al circuit comercial, i de la curta exhibició que tenen algunes de les cintes que aconsegueixen entrar-hi, des del consistori es vol explorar aquesta via de suport a laudiovisual local.De moment no hi ha cap concreció més sobre la iniciativa, que tant podria tenir un espai físic propi a la ciutat, com traduir-se en acords amb sales dexhibició perqu programin determinats films amb el suport econmic municipal, o fins i tot, fer ús de la xarxa de centres cívics de la ciutat, segons fonts de lICUB.
