Les 818.000 pessetes de l'poca equivalen ara a 11,5 MEUR i el consistori creu que caldr elevar el cas a Estrasburg
ACN
Sant Juli de Ramis.-Sant Juli de Ramis (Girons) es convertir en el primer ajuntament a portar l'Estat als tribunals perqu retorni els diners republicans espoliats pel franquisme. A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic" tots els bitllets emesos pel bndol republic després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. A Girona, all on no hi havia cap sucursal, com és el cas de Sant Juli, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d'Espanya, on es van fer fonedissos. A Sant Juli es van entregar 818.784,50 pessetes de l'poca, que ara equivaldrien a 11,5 milions d'euros (MEUR). Ara, amb l'ajuda d'un historiador i el bufet Delso Quintana, el consistori engega el camí per intentar recuperar-los. L'alcalde, Marc Puigtió, admet que el procés no ser fcil, perqu segurament caldr arribar a Estrasburg, per es mostra disposat a anar "fins al final" per restituir "la memria histrica".
L'agost del 1938 el rgim franquista va decretar que els diners emesos per la República a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 36 eren illegals. "El que van fer va ser invalidar el que ells anomenaven com 'dinero rojo' o 'dinero del enemigo' i així van anullar de cop una part de la riquesa de la població", explica l'historiador Narcís Castells que, juntament amb el despatx d'advocats Delso Quintana i l'ajuntament, fa més de dos anys que investiga l'espoli.Aix va obligar tant els particulars com les administracions o entitats a entregar tota la moneda republicana i portar-la al Banc d'Espanya. "Mentre que la moneda anterior al cop d'estat es va canviar, la posterior es va confiscar i va desaparixer", detalla Castells. Segons l'historiador, aquesta va ser una "decisió de guerra" del rgim franquista que va repercutir directament en la població. "L'economia est destruda i, en un context de postguerra i de racionament, la prdua patrimonial va ser terrible, és com esborrar per decret una part dels diners de la gent, que s'ha d'espavilar per sobreviure", concreta. Per aix, Narcís Castells assegura que és sorprenent que aquest episodi de les acaballes de la Guerra Civil hagi quedat, fins ara, en un segon pla. El rgim va organitzar la recollida de tot el paper moneda illegalitzat i, en aquelles poblacions petites o mitjans amb dificultats per anar fins al Banc d'Espanya més proper, van ser els ajuntaments franquistes els encarregats de recollir els diners. A les comarques gironines, per ordre del governador civil Francisco de Correa Véglisson, entre l'abril i el juliol del 39 els ajuntaments van entregar els diners "a fons perdut i sense cap compensació" a canvi d'un rebut "que mai va ser integrat". El fet que fossin els ajuntaments els encarregats de fer aquest trmit fa que avui en dia constin els rebuts dels diners espoliats. L'historiador detalla que, després de dos anys d'investigació, tenen constncia o indicis de situacions semblants a una trentena d'ajuntaments de les comarques gironines i uns noranta arreu de Catalunya. "Segurament és només la punta de l'iceberg i cal investigar més", indica. Sant Juli de Ramis, el primerUn dels ajuntaments que té més ben documentada la confiscació és Sant Juli de Ramis. L'alcalde de la població, Marc Puigtió, subratlla que hi ha un llistat amb el nom de cada família, entitat i administració de la població, quants diners va entregar cadascú i compten, també, amb dos rebuts dels diners es van dipositar al Banc d'Espanya. En total, van entregar 818.784,50 pessetes pertanyents a 134 vens del poble que, segons peritatge expert, equivaldria actualment a 11,5 MEUR. Per aix, de la m del despatx d'advocats Delso Quintana, han acordat portar l'estat espanyol als tribunals per intentar recuperar aquests diners. Puigtió ha afirmat que ser un procés "lent, llarg i difícil" per sosté que ha de servir per aconseguir una compensació i restituir la memria histrica. El ple extraordinari d'aquest dilluns, aprova una moció que acorda iniciar els trmits legals necessaris per "rescabalar" els diners decomissats. El text subratlla que és "de justícia" que l'ajuntament inici el litigi "per retornar la dignitat" a les famílies. "És un bon moment per fer-ho ara perqu fa 80 anys de la Guerra Civil", ha indicat Puigtió que afegeix que arribaran "fins on calgui". Amb la mirada posada a EstrasburgEl portaveu del bufet Delso Quintana, Antoni Quintana exposa que, d'entrada, faran una reclamació patrimonial al Consell de Ministres. A partir d'aquí, com que segurament la resposta ser negativa, ser quan interposaran recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem. No és la primera vegada que a l'estat espanyol s'impulsa una iniciativa d'aquest tipus. Un grup de particulars ja va recórrer als tribunals per el 2017 una sentncia va desestimar la demanda allegant que el cas estava prescrit. Per aix, Quintana ja avana que tenen les esperances posades al Tribunal Europeu de Dret Humans. "El que volem és arribar com més aviat millor a Estrasburg perqu pensem que all és on tindr lloc el debat i creiem que la prescripció no ser tal", ha afirmat l'advocat. "Ja toca que li traiem la pols a aquest tema en aquest país", ha destacat Quintana que recalca que el despatx no es mou per motius econmics sinó que l'objectiu és "recuperar la memria histrica". El portaveu de Delso Quintana diu que, en definitiva, l'espoli de la moneda republicana "va ser una arma de guerra per empobrir de cop el sistema econmic". L'alcalde ha destacat que la intenció de l'ajuntament, si aconsegueixen recuperar els diners, és retornar-los a les famílies si és possible o destinar-los a fer un espai al poble que recordi qu va suposar la Guerra Civil per als vens.
