Ser porta d'entrada i enlla dels cables provinents de l'sia i l'frica que es volen connectar amb els EUA
ACN
Sant Adri de Bess.-A la platja de Sant Adri de Bess, a tocar de les Tres Xemeneies, han comenat les obres de la primera estació internacional d'aterratge de cables submarins de Catalunya. La infraestructura, que entrar en funcionament el 2022, permetr l'arribada de cables de fibra ptica sense restriccions i ser la porta d'entrada i l'enlla dels provinents de l'sia, l'frica i la Mediterrnia que es vulguin connectar amb els EUA per la via més rpida. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha recordat que en la nova era digital la productivitat es mesura en bytes i que rebre els cables per on circulen genera riquesa i ocupació. "En quatre anys pot ajudar a fer créixer entre un 2% i un 4% el PIB de Catalunya", ha afegit.
Segons les últimes dades disponibles del Submarine Cable Map, actualment hi ha en funcionament uns 400 cables submarins a tot el món, el que representa un volum de més d1,2 milions de quilmetres de cable. Tenint en compte que a dia d'avui és insubstituble perqu té una capacitat de transmissió equiparable a la de 3.000 satllits, Jordi Puigneró ha remarcat que per Catalunya és "estratgic" comptar amb un port propi d'mbit internacional per a la fibra ptica de cables submarins.Puigneró ha apuntat que en base a les dades d'altres estacions similars situades al Canad o Singapur, l'estació d'aterratge que s'est construint a Sant Adri podria incrementar fins un 4% el PIB catal en quatre o cinc anys i situar l'ocupació del sector tecnolgic en les 200.000 persones, 50.000 més que actualment. El conseller de Polítiques Digitals ha afegit que la prioritat de Catalunya ha de ser la seva transformació en un país digital que generi ocupació de qualitat. Aquí, ha recordat igual que en el seu moment es va treballar en la industrialització del país, ara cal fer la digitalització. "No serem un país social que generi feina pels ciutadans sinó som un país digital", ha reblat.Norman Albi, CEO d'AFR-IX Telecom, l'empresa constructora, ha explicat que una estació d'aterratge com la Cable Landing Station (Barcelona CLS) és, en l'era digital, com un aeroport de dades. Un aeroport, ha afegit, que un cop operatiu ser punt de connexió de dades vers a d'altres destinacions, per també base permanent de moltes altres que permetran que es crei un ecosistema al seu voltant.Sobre aquest ecosistema, l'alcalde de Sant Adri de Bess, Joan Callau, s'ha mostrat confiat que la infraestructura "ho acabi transformant tot al seu voltant" i generi "una oportunitat per millorar i equilibrar la societat". Aquí, ha recordat que el municipi té universitats i ara tindr les dades per impulsar, per exemple, un hub de transició energtica. "No volen ser especialistes en pobresa; tenien altres possibilitats i les volem impulsar", ha destacat.Sant Adri, la millor ubicacióAFR-IX Telecom, companyia propietria i impulsora de lestació daterratge, compta amb lautorització dobres per poder installar a Barcelona CLS fins a 8 cables submarins de telecomunicacions de fibra ptica, que discorren pel fons marí des de l'rea de Barcelona a les ciutats de Marsella i de Gnova. El Govern de Catalunya, impulsor de la captació de la inversió, ha tramitat tots els permisos maritimoterrestres i complementa la inversió amb 800.000 euros per tal damplificar limpacte daquesta estació daterratge. El CEO d'AFR-IX Telecom, Norman Albi, ha explicat que han triat Sant Adri de Bess per construir l'estació perqu agrupa les condicions perfectes per acollir una infraestructura d'aquestes característiques: excellents connexions a totes les xarxes de fibra ptica del país, tant viries com ferroviries, no presenta barreres físiques per a lentrada dels cables, que passen soterrats a una profunditat duns 2 metres per la línia de costa sense emetre cap mena de radiació, i el litoral de Sant Adri no pateix lerosió daltres zones de Barcelona.La de Sant Adri ser una estació daterratge única perqu permetr larribada de cables sense restriccions. És a dir, ser el punt darribada de múltiples cables, optimitzant recursos i evitant la proliferació dedificacions. "És una proposta innovadora, ja que normalment cada empresa propietria dun cable ha de construir la prpia estació daterratge per a la connexió del cable", ha explicat Albi.També servir per descongestionar Marsella i Gnova, actualment els dos ports que aglutinen el major número de cables de fibra ptica submarina a la Mediterrnia.
