La consellera Alba Vergés ha dit que preveuen tenir acabat el pla funcional el segon semestre
ACN
Figueres.-La consellera de Salut, Alba Vergés, assegura que el nou hospital Trueta "es far" i que abans de finals d'aquest any s'haur decidit la ubicació. Vergés s'ha mostrat contundent respecte a possibles "especulacions" sobre el futur del nou equipament i ha dit que s'estan seguint tots els trmits. Entre ells, l'elaboració del pla funcional que ha de definir les necessitats del centre i "quin és el nou Trueta que volem". La consellera ha assegurat que preveuen tenir-lo acabat durant el segon semestre d'enguany i que a partir d'aleshores es definir on ha d'anar l'equipament. Vergés ha fet aquestes afirmacions durant la visita al nou espai de rehabilitació de l'hospital de Figueres i després que el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, assegurés que "passaran molts anys" abans que el nou centre sigui una realitat.
"El nou Trueta es far". Així de contundent s'ha mostrat la consellera de Salut, Alba Vergés, aquest divendres. Vergés ha assegurat que no hi ha lloc per "especulacions" sobre el futur de l'equipament, tot i que fa una setmana el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, va assegurar que "passaran molts i molts anys" per tenir el nou centre sanitari. La consellera ha dit que el Departament est fent tots els trmits necessaris. Entre ells, el pla funcional que, segons ha dit, estan enllestint i que preveuen tenir acabar durant el segon semestre d'aquest any. Ser aleshores, ha afegit, quan es definir la ubicació més idnia per a l'hospital. En aquest sentit, Vergés ha dit que el pla ha de definir les necessitats del centre i també "com ha de ser". Més espai de rehabilitació a l'Hospital de FigueresVergés ha fet aquestes declaracions durant la visita d'inauguració de l'ampliació de l'rea de rehabilitació de l'hospital de Figueres. Des d'aquest dilluns, el centre compta amb una sala prpia de rehabilitació per a pacients externs. El nou espai té 642 metres quadrats i est situat a l'edifici est de l'hospital. Amb la seva posada en funcionament, el centre prcticament dobla la superfície dedicada a aquest mbit i descongestiona el que hi ha al Centre Sociosanitari Bernat Jaume, de 400 metres quadrats. La nova sala disposa d'un apartament adaptat similar als que hi ha a l'Institut Guttmann, en una iniciativa "pionera" a la demarcació de Girona. L'hospital tenia fins ara una habitació semblant on un terapeuta ocupacional treballava les activitats quotidianes amb el pacient, per, ara, també té una cuina, un lavabo, dutxa i un llit adaptats. Les obres, que han costat 826.510 euros, van comenar l'estiu de 2018 i van acabar la setmana passada, tot i que encara falten alguns materials pendents d'installar. El servei té un equip multidiciplinar amb 20 professionals, entre els quals hi ha 14 fisioterapeutes, tres metges rehabilitadors, dos terapeutes ocupacionals i un logopeda. L'any passat van realitzar 40.000 sessions de rehabilitació, amb prop de 5.000 usuaris de l'Alt Empord. La consellera ha assegurat que el nou espai permetr reduir les llistes d'espera i "confirma" els "esforos del sector de salut per tornar-se a posar al mxim al servei de la gent". Per la seva banda, l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha assegurat que tot plegat servir per reforar la capitalitat de l'hospital a la comarca i que és un "pas més" per seguir modernitzant els serveis que ofereix. Les víctimes dels atemptats de Barcelona i CambrilsD'altra banda, la consellera s'ha referit a les dades que van fer públiques ahir l'Ajuntament de Barcelona i la Unitat dAtenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que van assegurar que la meitat de les sollicituds per reconixer les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils estan pendents de resolució. A hores, d'ara, només 18 han estan reconegudes pel Ministeri de l'Interior. Són bsicament les persones que han pogut acreditar que van patir danys físics.Vergés ha dit "és un tema del Ministeri d'Interior" i que les víctimes "tenen tot el dret de reclamar". En aquest sentit, ha dit que el Departament va activar la xarxa de salut mental per atendre-les i que tot plegat est incls als seus historials mdics. "Les atencions consten i si les necessiten les tindran", ha dit.
