Artistes locals i d'arreu del món conviuen durant dues setmanes a la població plasmant les seves obres en diferents punts del nucli urb
ACN
Riba-roja d'Ebre.-Els carrers de Riba-roja d'Ebre van adoptant la imatge d'una gran galeria d'art al carrer. Qualsevol paret, qualsevol racó, qualsevol porta és susceptible d'oferir al visitant l'experincia d'una obra d'art en el mateix espai públic. Aquesta és la tasca que porta efectuant el festival Riu d'Art des de fa quatre anys i que ja ha dibuixat sobre el mapa urb una genuna ruta artística. Una desena d'artistes locals i d'arreu del món treballen des de fa dos setmanes en el mateix entorn per donar vida a les obres. Consideren que l'experincia els permet disposar de temps per reflexionar, submergir-se en l'ambient del poble i crear. Per als vens, la iniciativa ha esperonat l'autoestima i la voluntat de millorar la imatge de la població. La quarta edició del certamen es tanca aquest dissabte al vespre amb un recorregut guiat per l'artista Enrique Larroy.
Un total de 60 propostes d'artistes de 30 pasos diferents optaven a participar en aquesta quarta edició. D'aquests, l'organització n'ha seleccionat deu a partir de criteris de relació amb el poble i tenint també en compte la diversitat de tendncies. Només una desena, entre artistes locals i internacionals de Rússia, Xile o Litunia, entre d'altres pasos-, han acabat treballant als carrers de Riba-roja. Són, majoritriament, obres pintures, representacions sobre murs. Per també hi ha terrissa, escultura i, en ocasions, art efímer.Sarah Misselbrook, artista anglesa resident al poble des de fa vuit anys i membre de Riba Rocks, l'entitat que organitza el certamen juntament amb la regidoria de Joventut de l'Ajuntament, ha volgut en aquesta ocasió plasmar una gran aranya tigre sobre una faana del carrer Major. Explica que la idea li va arribar després de trobar un exemplar d'aquest arcnid a la seva finca. Ha volgut vincular també aquesta representació, amb la seva telaranya, amb les peces de ganxet que elabora la propietria de l'immoble, amiga seva. "Per a mi, el ganxet és un idioma entre dones", apunta. Una connexió, no para de repetir.No estem parlant d'"street art", d'art al carrer, precisa. Tot i que alguns artistes que el practiquen, el festival de Riba-roja vol enfocar l'art als espais públics des d'un altre concepte. Com si es tractés d'una galeria permanent a l'aire lliure, seguint una ruta pels carrers del poble. De fet, la idea va comenar per frenar la degradació i "revitalitzar" el nucli antic, on moltes cases han estat abandonades els últims anys, segons explica el director del festival, Francesc Esteve. La voluntat era convertir-lo en un "atractiu turístic, visitable, i posar en valor el llegat cultural i artístic nostres terres i tot món" dotant d'obres d'art l'espai públicSi bé, en un primer moment, els vens de Riba-roja van rebre el projecte amb cert escepticisme, l'entusiasme i la voluntat de participar han acabat marcant les últimes edicions. " Ens ofereixen les cases per cedir espais per desenvolupar els projectes", certifica. L'intercanvi entre vens i artistes residents s'ha intensificat durant els últims temps. També entre creadors del mateix poble i d'altres punts dels món. "All que és particular i interessant de Riu d'Art és que és transversal", subratlla l'artista saragoss Enrique Larroy, amb vincles familiars al poble i nomenat padrí del certamen. "Hi ha un clima que permet una bona relació amb els artistes i una tasca d'acollida que funciona molt bé", subratlla.Els artistes han de presentar un projecte per escrit amb el contingut de la seva proposta relacionada amb el poble. Poden consultar per Internet els espais inicialment escollits per intervenir. No sempre són els finalment escollits: amb la seva estada i el coneixement de l'entorn els artistes solen variar les seves propostes. El padrí del certamen explica que existeix una selecció en funció de la qualitat i la voluntat de plasmar, amb els seleccionats un ventall divers.Connexió i autoestimaAquest vincle que els creadors estableixen amb l'entorn i els seus vens repercuteix en múltiples aspectes. "Vull formar part del poble i les obres d'art tenen fora per connectar la gent local, la de fora i per crear una conversa en diversos llocs. És un poble molt petit, per la gent és molt 'xula' i crec que és una oportunitat per millorar vida cultural i social", manifesta Misselbrook. A tot aix, afegeix Larroy, cal sumar l'embranzida a "l'autoestima del poble", des del punt de vista esttic, esperonant els ciutadans a tenir cura de l'aspecte de l'espai públic i millorar-lo. Al final, també, la proposta ajudar a crear un recorregut a partir de les obres que han deixat els artistes participants en les quatre edicions. Una forma de donar a conixer el nucli antic i els actius patrimonials locals. "Les obres et poden agradar més o menys, per gairebé totes estan ben conservades i serveixen de guia, un recorregut que permet arribar a un poble i fer activitat que no és només la gastronmica habitual", emfasitza Larroy.Aquest és, en part, el concepte subjacent el l'obra d'un dels participants en el festival, l'artista local Adri Cid. En el mur d'una casa enderrocada enguany al nucli antic presenta la seva obra 'Retorn', formada per testos de cermica que volen representar "contenidors de vida, com era aquesta casa", perqu els vens facin seva i puguin retornar al poble i la comunitat. Per a Cid, el festival ha perms embellir el poble, fer "més agradable passejar-hi". "Ajuda a l'autoestima del poble", certifica el padrí del certamen, conscient que molts dels seus habitants estan millorant, efectivament, la imatge dels seus habitatges arran d'aquesta iniciativa.Els artistes, a més, es mostren encantats amb el plantejament de poder treballar i desenvolupar la seva creativitat amb una estada que va més enll dels habituals pocs dies, que també els permet compartir vivncies i interactuar amb la població. No només els cedeixen els seus espais particulars: alguns vens els conviden, fins i tot, a esmorzar quan estan plasmant les seves obres. "És una altra manera de treballar", certifica Esteve. "Que vulguin tornar venir a Riba-roja i tornar a participar projecte vol dir que els agrada i les coses es fan bé", afegeix.Arribats a la quarta edició, Esteve no vol detallar nous reptes per és conscient que caldr eixamplar els horitzons i continuar creixent, sempre que el pressupost ho permeti. "Hem de decidir que volem ser quan siguem grans", reflexiona. De moment, compten amb un ampli suport popular i també dels artistes participants, que se senten "molt realitzats per tenir temps per conixer i valorar l'obra", així com aprofitar el certamen i les trobades entre artistes per generar "sinergies" i futurs projectes entre ells.
