Publicado 27/5/2016 16:30:42CET

AMPLIACIÓ:Recuperar un mínim d'un milió de tones de sediments permetria afrontar la subsidència del delta de l'Ebre aquest segle

Els experts recorden la necessitat d'actuar urgentment davant l'amenaça combinada que suposa la previsió d'increment del nivell del mar fins a un metre

ACN

Deltebre.-Recuperar un mínim d'un milió de tones anual de sediments que es troben retinguts en embassaments com el de Riba-roja d'Ebre permetria afrontar l'amenaça combinada de la subsidència i la pujada del nivell del mar al delta de l'Ebre al llarg d'aquest segle XXI. Aquesta és una de les principals propostes que els experts posen sobre la taula per evitar l'enfonsament del terreny que pateix crònicament aquest espai. Un fenomen que té el seu origen en el dèficit d'aportacions del riu però que ara es pot veure especialment agreujat pel creixement del mar, que podria arribar a un metre en els escenaris més pessimistes per als pròxims cent anys. Amb el 50% de la seva superfície actualment al mateix nivell del mar, l'estratègia passa per elevar el terreny i mitigar els efectes d'aquest escenari, que podria tenir també conseqüències greus per a la continuïtat del conreu de l'arròs en moltes zones del delta de l'Ebre fruit d'un increment de la salinització i uns majors costos de bombeig. Tot i que no estan tancats a la idea de construir alguns dics, especialment a les badies, els experts aposten obertament per solucions toves i naturals a l'hora de frenar la regressió de la línia costanera.

El terreny del delta de l'Ebre s'enfonsa de l'ordre d'entre 1 i 5 mil·límetres anuals. El nivell del mar puja més de 3 mil·límetres cada any. Els científics preveuen que, a finals de segle, aquesta crescuda, "greu" i "imparable", pot situar-se entre els 0,5 i 1 metres. A la pràctica, la subsidència i la regressió de la línia costanera associades, sense les avingudes anteriors als embassaments que compensaven el fenomen, podrien suposar que la pèrdua sota l'aigua d'espais com la urbanització de Riumar, l'illa de Buda i terrenys d'arrossar. Per contra, es guanyaria nous espais naturals a la zona de les banyes deltaiques, al nord i al sud.Un escenari que convida poc a l'optimisme però que, en opinió dels experts que han participat en la I Jornada Aigua i Terra, organitzada per la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre i dedicada a la gestió de sediments al Delta, deixa encara marge de maniobra a curt i mig termini. La idea de recuperar sediments dels embassaments del curs mig-final de l'Ebre, específicament el de Riba-roja, s'havia plantejat reiteradament durant els últims anys com la solució més efectiva per mitigar aquest escenari. Ara, però, el cap del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA i responsable del projecte Life Ebre-Admiclim, Carles Ibàñez, ha posat xifres a aquesta necessitat. Els estudis, ha precisat, demostrarien que amb una aportació mínima anual d'1 milió de tones de sediment seria suficient per poder elevar i mantenir el Delta en les condicions actuals dins de l'escenari de crescuda del nivell del mar més optimista. Si, finalment, aquest increment s'acosta als valors més pessimistes, aquestes aportacions s'haurien de situar entre els 2,5 i 3,5 milions de tones anuals. En l'actualitat, i després de la construcció dels pantans, el Delta rep únicament del riu menys de 100.000 tones anuals, una xifra força inferior a l'1%. Ibáñez, però, recorda que a l'embassament de Riba-roja s'acumula una xifra considerable i, a més, rep cada anys aportacions d'uns 2 milions tones de sediments. Garantint una elevació anual del terreny d'un centímetre, creu, es podria garantir el futur de l'actual Delta, almenys, al llarg d'aquest segle. "Hi ha una diferència molt gran entre si podem recuperar sediments o no. Els problemes poden ser importants", sentencia Ibàñez. Es tracta, segons constata el científic de l'IRTA, d'una qüestió de "voluntat política", factible tècnicament –sigui amb l'obertura de comportes o mitjançant un by pass- i que no requeria un gran dispendi de recursos econòmics. "Passaria per fer una prova pilot, amb un projecte ben fet, amb el suport de totes les administracions, amb el qual es pogués buidar l'embassament de Riba-roja, reparar les comportes del fons i passar aigua per alliberar els sediments", relata. A partir d'aquí, es podria estudiar millor la capacitat d'aportació així com el tipus i quantitat de sediments necessària per actuar "controladament" en el futur sense problemes. També es treballa per determinar de quina forma es redistribuirien aquests sediments utilitzant la xarxa de regadiu del delta de l'Ebre. "Si fem les coses bé podem mantenir la situació actual i evitar les pèrdues econòmiques i d'espais naturals", certifica Ibáñez.L'acció es complementaria amb la construcció de dics a les zones de les banyes, com a mesures de protecció. Recorda, però, que sense l'aportació de sediments, els dics difícilment podrien contenir la dinàmica estudiada: l'aigua salada exerciria pressió pel subsòl, fet que suposaria la salinització dels arrossars i una despesa energètic disparada per bombejar l'aigua. El decreixement del terreny afavoreix la salinitat, com també influeix l'eixugament hivernal dels camps, ara posat en marxa per lluitar contra el caragol maçana. "Si fem les coses bé podem mantenir la situació actual i evitar les pèrdues econòmiques i d'espais naturals", certifica. Els estudis que ha liderat durant els últims anys Ibáñez en el marc del projecte Life Ebre-Admiclim han demostrat també que cal aprofitar els mecanismes d'autodefensa que el mateix sistema natural posa en marxa per lluitar contra la subsidència. En aquest sentit, apunta que els aiguamolls naturals, connectats a les badies i als rius, són capaços de capturar fins i tot els sediments fins quan el nivell del mar puja, elevant de forma natural el terreny. També assenyala la importància de fomentar el rebliment de terrenys per part dels pagesos.Retirada ordenada, vegetació i barreres tèxtilsL'aposta per solucions toves i naturals també es planteja ja obertament com el principal mètode per fer front a un dels altres grans maldecaps per a la supervivència del delta de l'Ebre: la regressió de la línia costanera, vinculada també a la subsidència i al creixement del nivell del mar. El catedràtic de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla, ha xifrat entre 250 i 300 metres cúbics per segon el cabal necessari del tram final de l'Ebre per garantir aportacions de sorres i sediments, s'ha mostrat partidari de la seva recuperació dels embassaments. "Ens en podem sortir prou bé. Si pot ser fins el 2100, serà prou llarg per plantejar solucions a llarg termini. Tenim prou sediments fins l'any 2100 per tirar endavant", assegura, tot i admetre que, aquest escenari, dependrà també del ritme del desglaç dels casquets polars. En aquesta línia, ha advocat per un gestió integrada de tota la conca amb solucions més sostenibles i duradores per poder fer front a escenaris de creixement del mar de fins a dos metres, segons ja han assumit des de diferents països europeus.En paral·lel, però, i davant la lentitud que pot tenir el ritme d'aportació de sediments des del riu, considera Sánchez-Arcilla que cal actuar contra la regressió de la línia costanera apostant per mètodes tous i respectuosos amb el medi, aprofitant les dinàmiques naturals de la zona. Recorda, precisament, que a Holanda, un país amb bona part del terreny sota el nivell del mar, han deixat de confiar en les barreres rígides anteriors i aposten per solucions toves, naturalitzades, que "duraran més i es podran mantenir" econòmicament, a diferència de les altres. S'imposen doncs escenaris de "retirada ordenada", deixant espais lliures a la costa, sistemes de platges i aiguamolls que podrien actuar com a sistema de defensa per aturar les inundacions i efectes del temporals, tal com s'està assajant al delta del Mississipí, segons ha recordat Ibáñez. "La flexibilització del territori pot permetre una major dinàmica de la costa", ha dit Sánchez-Arcilla, tot emfasitzant la importància que aquests espais funcionen com a laboratoris experimentals de solucions. Aposta també per la recirculació i renovació de l'aigua de les badies aprofitant els episodis de vent de mestral.En espais sensibles com el de la platja de la Marquesa, on la regressió s'ha fet més evident durant els últims anys, el catedràtic de la UPC creu que cal treballar amb "solucions naturals" com fixar el terreny amb vegetació. "Amb poc volum de sediment aconseguiríem reduir el retrocés. Només amb sediment no ens sortirem", subratlla. Sobre el terreny, això suposaria, a banda de fer entrar en joc les plantes, la instal·lació experimental de "barreres toves de geotèxtil", a mode de petits dics, que permetrien retenir millor la sorra. Segons ha abundat, caldria actuar per recuperar els sediments més gruixuts per a la zona de costa al mateix temps que aprofitar els més fins per fomentar l'acreció vertical a les zones interiors evitant que es convertissin en "pòlders" enfonsats i garantir que el Delta "continuï vivint" amb certa estabilitat.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.