Publicado 05/11/2019 18:16

AMPLIACIÓ:Puigneró anuncia una "ofensiva judicial i política" contra el decret llei de seguretat digital de la Moncloa

El conseller de Polítiques Digitals considera que hi ha "escletxes" suficients per tombar una mesura que compara amb la 'Llei Corcuera'

ACN

Barcelona.-El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anunciat una "ofensiva judicial i política" contra el decret llei de seguretat digital publicat aquest dimarts al BOE. En una roda de premsa, Puigneró ha assegurat que hi ha "escletxes" suficients per tombar una mesura que veu com "el procés més gran de recentralització" després de la LOAPA. El Govern est esperant els informes dels serveis jurídics de la Generalitat i del Consell de Garanties Estatutries per avisa que hi ha la possibilitat de plantejar un recurs al Tribunal Constitucional. Pel conseller, la Moncloa ha travessat una "línia vermella" aprovant el decret llei, que ha comparat amb la 'Llei Corcuera', que permetia a les forces de seguretat entrar en una propietat privada sense ordre judicial. "Ara ens trobem amb la 'llei Sánchez', la llei de la puntada de peu al servidor sense una ordre judicial agafant-se a mbits tan ambigus com l'ordre públic", ha dit.

El reial decret Llei de mesures "urgents" en matria de telecomunicacions inclou el reforament del DNI com a eina "única i excloent" d'identificació i per la prohibició que les administracions espanyoles dipositin informacions a servidors de fora de la UE.El titular de Polítiques Digitals ha assegurat que el Govern buscar la complicitat de governs com el basc per engegar un "font comú" que permeti evitar la convalidació del decret-llei. "Tot i que est pensat contra Catalunya, afecta de forma considerable la resta de comunitats autnomes i administracions públiques de l'Estat espanyol", ha explicat.Amb aquesta normativa, l'Estat podr, per exemple, supervisar i controlar qualsevol desplegament de fibra ptica, prendre el control de xarxes de comunicacions sense haver de demanar una ordre judicial, bloquejar que la Generalitat pugui utilitzar la tecnologia blockchain en la construcció de la identitat digital catalana i limitar la capacitat d'interlocució internacional dels centres de ciberseguretat autonmics, ha detallat.A més de "buscar posar fi a la versió digital de l'estat autonmic" justificant-ho amb la protecció de la seguretat nacional, Puigneró ha volgut remarcar que totes aquestes accions tenen per objectiu "limitar l'ús de tecnologies digitals que fomenten i ajuden a empoderar digitalment els ciutadans", i ha citat organitzacions en defensa dels drets digitals com Xnet, que han criticat durant el decret llei en qüestió. Per aquest motiu, el conseller ha exigit una resposta per part de les autoritats de la Unió Europea (UE) per aturar una mesura que "xoca de forma frontal amb el concepte d'Internet lliure recollit a les directives europees", ha dit.A més, Puigneró ha acusat el PSOE de tenir "mala memria" i de no recordar que ells mateixos van ser "els primers" en utilitzar la tecnologia com a eina de protesta quan van promoure 'escarnis' a les seus del PP a través de missatges SMS després dels atemptats de l'11-M a Madrid. "Ara volen aturar iniciatives ciutadanes com el Tsunami Democrtic, que són pacífiques i es basen en la protesta i l'activisme?", s'ha queixat.I és que Puigneró ha reiterat que la iniciativa del govern espanyol és un "155 per la porta del darrere" i una mostra de "deslleialtat institucional" com "no s'havia vist mai". "Si aquest és el dileg de Pedro Sánchez no sé com s'ho far per tornar a ser president?", s'ha preguntat.Pel que fa a les iniciatives que ha tirat endavant el seu Departament, com el projecte IdentiCAT, Puigneró ha assegurat que "de moment continuen endavant" perqu "no hi ha cap motiu" per aturar la innovació tot i admetre que ara hi ha més "dificultats" per implementar-lo. El decret tampoc afectar l'Agncia de Ciberseguretat de Catalunya, que s'ha de posar en funcionament el dia 1 de gener, perqu "ja ha passat pel seds del Tribunal Constitucional".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés