El president i l'alcaldessa de Barcelona coincideixen en la inauguració de l'exposició sobre la Model
ACN
Barcelona.-"Un país que es consideri digne i decent ho ha de ser també amb els seus presos i presons". Aquest és el missatge que ha volgut llençar aquest dissabte el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant l'acte solemne que ha servit per inaugurar l'exposició 'La Model ens parla. 113 anys. 13 històries'. Puigdemont ha reivindicat que Catalunya en aquest punt pot considerar-se "modèlica" des que va assumir "amb molt coratge" les competències penitenciàries, una gestió, ha dit, que ha tingut com a resultat que 7 de cada 10 interns no hagin reincidit. El president i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han coincidit en aquest acte, on Colau s'ha mostrat visiblement emocionada en llegir la carta que un mestre republicà va adreçar a la seva família comunicant que les esperances de sobreviure eren poques.
Puigdemont ha presidit aquest dissabte la inauguració de l'exposició 'La Model ens parla. 113 anys. 13 històries'. Ha estat acompanyat pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i pels consellers Carles Mundó i Meritxell Serret. Les autoritats han realitzat primer de tot un recorregut per la mostra, instal·lada en una de les galeries i que explica com van ser els 113 anys de vida a la presó a través del cas concret de 13 persones que van estar preses o vinculades a la Model. La comitiva ha visitat la recreació de les cel·les on van estar presos Salvador Puig Antich o el propi president Lluís Companys. Puigdemont ha reconegut que la mostra provoca "la fiblada de la commoció" per les històries tràgiques que es van viure dintre de la presó, però ha aprofitat per reivindicar una canvi en les maneres de fer a partir del 1984, quan la Generalitat va assumir "amb molt de coratge" una competència "que no volia ningú". "Jo goso demanar que comparem l'itinerari que han seguit les institucions penitenciàries en funció de qui les hagi gestionat i com hem aconseguit un èxit que posem al servei de la ciutadania", ha apuntat.7 de cada 10 interns no reincideixenEn aquest punt, ha remarcat que set de cada deu interns que compleixen condemnes a Catalunya no reincideixen, autèntic propòsit de la política penitenciària. "No és la repressió o la venjança, és que les persones puguin refer la seva vida", ha continuat.I és que Puigdemont ha subratllat que un país "que es consideri digne i decent ho ha de ser en tots els seus extrems, també amb els seus presos i presons". Al seu parer, Catalunya en aquest capítol "s'explica molt bé i s'explica de manera modèlica".El president ha fet referència a la cançó que ha servit per cloure l'acte, 'L'estaca', un tema que convidava a "tombar el franquisme". "Potser no el vam acabar d'estirar del tot, perquè encara queda algun vestigi del qual encara notem els seus efectes", ha ironitzat.Per la seva part, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha començat la seva intervenció llegint una carta de Miquel Castel, un mestre republicà que va ser afusellat. Visiblement emocionada, ha apuntat que aquest dissabte no només s'inaugura una exposició, sinó molt més. "Fem un acte de reparació i de dignitat. Fem un acte de justícia, no de venjança", ha remarcat l'alcaldessa, que ha agraït al Parlament que hagi aprovat una llei per anul·lar els judicis franquistes. Colau ha conclòs que amb aquesta exposició es posa "punt i final a un edifici ignominiós" de la història de Barcelona i de Catalunya. Ha apuntat que cal recordar el passat, que cal deixar-lo enrere, però que no caigui en l'oblit. També ha aprofitat per reconèixer la tasca de les entitats memorialistes i dels veïns de l'esquerra de l'Eixample, que porten anys lluitant per tancar la presó i guanyar equipaments, zones verdes i habitatges. Colau ha donat les gràcies a la feina dels alcaldes que l'han precedida i també ha reivindicat els acords entre Generalitat i Ajuntament, que són "beneficiosos per a tothom, per al país i per a la ciutat". Reconeixement de la tasca dels treballadorsEl conseller de Justícia, Carles Mundó, ha fet una especial menció als treballadors de la Model, la feina dels quals, al seu parer, "no ha estat prou reconeguda". Ha recordat que aquest ha estat un espai massificat, on s'han viscut sovint episodis de violència i on s'han patit pandèmies com la de les drogues i la sida. Per això, ha dit, també era obligat que ells fossin protagonistes de l'exposició que narra la història de la presó a través de 13 històries personals. A més de Puigdemont, Colau i Mundó, ha intervingut en l'acte inaugural, celebrat al pati, l’historiador i comissari de l’exposició, Agustí Alcoberro, que ha explicat que l'objectiu de la mostra és "potenciar els missatges explícits que comunica l'edifici" i també que els visitants s'interroguin sobre els implícits, aquelles històries personals que acull. Alcoberro ha constatat que la Model, tot i el seu objectiu inicial, "no ha estat modèlica perquè tampoc no ho ha estat la història de Barcelona i de Catalunya". Ha estat "reflex i expressió", ha dit, de la realitat política i dels canvis de règim, i per això ha acollit criminals i estafadors, però també polítics, sindicalistes, artistes, sacerdots i dos futurs presidents de la Generalitat. Ha fet un repàs de la seva història, recordant que tot i que la Model estava dissenyada per a 800 persones, va superar els 13.000 presos després de la Guerra Civil. En algunes cel·les s'amuntegaven 18 interns. Ha recordat la seva història personal com a pres a la sisena galeria, on va complir els 17 anys i es va assabentar de la mort de Franco.La inauguració ha acabat amb la interpretació de 'L'estaca', a càrrec del cantautor Lluís Llach, i d’'Els Segadors', per part de la coral del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Llach ha explicat que ell tenia la mateixa edat i compartia les mateixes idees que Puig Antich. A partir de dilluns dia 3 de juliol, i fins al 26 de novembre, la Model restarà oberta al públic per tal que els ciutadans puguin visitar-ne les instal·lacions. Les visites seran concertades i gratuïtes.Els protagonistes de l'exposició són: Ramon Albó, secretari de la Junta de Construcció de la Model en el moment de la inauguració de l’edifici (1904); Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna, jutjat a la Model i afusellat a Montjuïc (1909) com a instigador intel·lectual de la Setmana Tràgica; Lluís Companys i Salvador Seguí, engarjolats a la Model (1920) com a presos governatius durant l’època de la Llei de fuguers; Jaume Compte i Marcel·lí Perelló, militants independentistes condemnats a presó (1925) pel complot del Garraf; Mossèn Salvador Balletbó, rector de Sant Fost de Campsentelles, empresonat durant la repressió religiosa de la Guerra Civil (1936); Josep Fortuny, alcalde de Mollet del Vallès durant la República, tancat a la Model i afusellat al Camp de la Bota per la dictadura de Franco (1939).També formen part de la mostra Helios Gómez, impulsor del cartellisme revolucionari durant la Guerra Civil, reclòs a la Model (1945), on va pintar la Capella Gitana, situada a la galeria dels condemnats a mort; A. R., àlies la Gilda, cambrer detingut i empresonat per la seva condició d’homosexual (1955); els 113 de l’Assemblea de Catalunya, detinguts durant una reunió a Barcelona (1973) i engarjolats a la Model i a la Trinitat; Salvador Puig Antich, militant anarquista executat al garrot vil a la Model (1974); Lluís M. Xirinacs, filòsof, escriptor i polític, que reivindicà l’amnistia (1975) dels presos polítics amb una plantada diària de 12 hores a les portes de la Model des de la mort de Franco fins al 1977, i el Vaquilla, instigador de diversos motins (1977) a l’època de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), que exigia l’amnistia total, no només per als presos polítics.
