ACN
Tortosa.-Ports de la Generalitat invertir 9,5 milions d'euros a la zona porturia ebrenca. Així ho preveu el Pla d'Inversions 2019-2022 que ha presentat, aquest dimarts, el gerent Joan Pere Gómez. Ports iniciar contactes per buscar promotors i empreses interessades en les drsenes comercials de les Cases d'Alcanar i Sant Carles de la Rpita (Montsi), on es pressuposta la construcció de noves naus per desenvolupar activitats d'I+D, construcció naval o hivernació i manteniment d'embarcacions. Un 36% de la inversió es destinar al port de la Rpita on es preveu un dragatge, la millora del port pesquer i del passeig marítim i una passarella d'accés a la drsena est, entre d'altres. Gómez ha anunciat que els creuers tornaran al port rapitenc l'any 2020 després d'aconseguir acords amb Sea Cloud Cruises i FTI Cruises, totes dues amb seu a Hamburg (Alemanya).
Les inversions per a la Zona Porturia Sud, amb 11 installacions, incloent el port de Cambrils (Baix Camp), rebr el proper quadrienni 10,7 milions d'euros de fons públics de Ports de la Generalitat, 9,5 milions per als ports ebrencs. La previsió d'inversió del sector privat és de 33,8 milions d'euros, que far créixer la inversió final fins als 44,5 milions d'euros. Els principals objectius del pla són la protecció i l'abric dels ports, la mitigació del canvi climtic, l'impuls del sector pesquer, nutic, comercial, industrial i tcnic, i la millora de la connexió entre els ports i els municipis. Al port de Sant Carles de la Rpita, que registra el major valor de venda de peix dels ports catalans - més de 13 milions d'euros-, s'hi destinar el 36% de la inversió territorial, amb 3,57 milions d'euros. Entre les actuacions previstes, destaca l'adequació de la zona tcnica industrial de llevant, on es faran obres marítimes, d'estructura i de pavimentació per preparar l'espai per al desenvolupament d'activitats lligades a la indústria nutica. També s'ha pressupostat la segona fase del passeig marítim, la reordenació del moll comercial i la neteja del fons marí per garantir la correcta operativitat del port. Amb collaboració publico-privada, i de la m de l'Ajuntament, es construir una Escola de Vela per centralitzar tota l'activitat nutica de base del port rapitenc, s'urbanitzar l'entorn i es proposar la gestió externa d'aquest nou equipament. El gerent de Ports ha destacat les immillorables condicions de la Badia dels Alfacs per incentivar els esports nutics. Finalment, s'ampliar la vorera del vial d'accés a la drsena est del port mitjanant la creació d'una passarella volada sobre l'escullera existent, sobre el canal Carles III.Potenciar les drsenes comercialsGómez ha remarcat que els ports han de continuar sent centres de dinamització socioeconmica per al territori, generant activitat i ocupació i creant riquesa. Un cop installades les Drassanes Nicolau, que van perdre les seves installacions en un incendi a l'estiu, a la drsena comercial de la Rpita, Gómez ha destacat que s'ha de treballar per incentivar en aquest espai activitats I+D, la construcció naval, així com la hivernació i el manteniment d'embarcacions -un mercat saturat en ports com els balears o el de Barcelona. En aquest sentit, es preveu una inversió d'1,2 milions d'euros a la zona tcnica industrial de llevant del port rapitenc. "Si ho potenciem, pot ser una rea tcnica important dels ports de Catalunya", ha defensat Gómez. La setmana que ve s'ha convidat al Clúster Barcelona per mostrar les possibilitats d'aquestes installacions porturies a empresaris. "Que s'adonin que hi ha molt potencial i que es posaran totes les facilitats perqu les hectrees lliures que tenim aquí no estan en un altre lloc. Per ganes i per tenir pressupost i idees, no ens guanyaran i hem de ser prou atractius per atreure inversions", ha defensat el gerent de Ports.També al port industrial d'Alcanar, amb una drsena comercial alliberada després del dragatge del port que es va pactar amb la cimentera Cemex, s'ha pressupostat la construcció d'una nau, amb 900.000 euros, mentre es busquen empreses interessades en operar-hi. Al port de les Cases d'Alcanar també s'estudien accions que mitiguin els efectes de les llevantades. La bocana est orientada al nord-est, en sentit contrari a la majoria de bocanes dels ports catalans - que s'obren al sud-, i els temporals provoquen importants problemes de seguretat per a les embarcacions. Per corregir l'orientació de la bocana caldria una inversió de més de 15 milions d'euros per és un port petit amb una dotzena d'embarcacions pesqueres i 140 punts d'amarratge- i s'invertiran 2,115 milions d'euros amb actuacions que ajudin a frenar els efectes dels temporals. El port de Deltebre triplica la capacitat També al port de Deltebre el Pla d'Inversions preveu un important creixement. Es preveu ampliar la capacitat actual, de 163 embarcacions - 146 d'esportives i 17 de pesca-, a 358 embarcacions, de les quals 321 seran esportives i 37 de pesca. La drsena pesquera es reordenar amb diferents espais destinats a activitats vinculades a la pesca professional, i es milloraran les xarxes de subministrament d'aigua potable, energia elctrica i evacuació d'aigües residuals per tal de garantir el serveis amb l'ampliació. La inversió prevista és de 200.000 euros. Altres inversionsA Cambrils s'invertir 1,2 milions d'euros en un dragat general, la millora de l'espigó de la bocana i la millora de la mobilitat a la drsena pesquera. A l'Ampolla s'invertiran 685.000 euros per millorar el dic de recer i les xarxes de servei de la tercera alineació. Finalment a l'Ametlla de Mar el pla preveu d'1,3 milions d'euros, dels quals 650.000 euros destinats a l'edifici de sector serveis que va quedar fora de l'anterior pla d'inversions perqu l'Ajuntament va rebutjar el projecte que s'havia previst. El gerent confia que en aquest nou període s'arribar a un consens, també per la demanda que hi ha dels promotors d'activitats nutiques que ja operen al port calero. "Ha de ser sostenible, funcionalment i socialment, i esperem arribar aviat a un acord. Si no és així, la inversió s'haur de destinar a altres municipis", ha advertit. "La bona fe de Ports és absoluta. Ho hem incorporat al nou Pla d'Inversions i esperem arribar a acords perqu si no es fa, qui perdr ser la ciutadania, el port i el turisme de l'Ametlla de Mar", ha afegit.Al port de la Cala també est previst el refor del mantell de la tercera alineació del dic, la millora del passeig del dic i la urbanització del front portuari.Els creuers tornenJoan Pere Gómez ha reconegut que només el 6% dels creuers de les companyies de tot el món encaixen en les característiques del port de Sant Carles de la Rpita, amb un calat de 6,5 metres i un moll d'amarratge de 140 metres. "Es podria fondejar com a Roses per és una reserva natural i est limitat i les companyies tant lluny del port, no volen ni poden, mentre que la tendncia és que cada vegada els creuers són més grans i aix va en contra nostra, a més amb la competncia ferotge que suposa el port de Tarragona, que també ofereix paquets turístics de les Terres de l'Ebre", ha detallat. "Ara bé grcies a la tenacitat i la feina feta, hem anat a buscar el 6% d'aquestes empreses per animar-les a venir aquí", ha afegit. De fet, el 29 d'abril de 2020 arribar a la Rpita el Sea Cloud II, amb creueristes nord-americans, i a l'octubre de 2020, l'MSBerlín de FTI Cruises, amb 500 creueristes, sobretot del mercat francs i amb qui també s'han tancat paquets turístics a l'Ebre. "Estem contents de tenir tancades dos escales i el següent pas és treballar per tenir escales regulars i que no estem el 2021 com el 2019", ha apuntat Gómez.
