Palamós concentra el 42% dels recursos amb l'adequació del dic de recer per minimitzar els efectes de les llevantades
ACN
Girona.-Ports de la Generalitat invertir 11 MEUR en millorar les installacions porturies de vuit localitats gironines fins al 2022. Així es recull al Pla d'Inversions (PAIF) que s'ha presentat avui. Entre les obres previstes, destaca l'adequació del dic de recer i la reposició de blocs de formigó al port de Palamós (Baix Empord) per minimitzar els efectes de les llevantades. Aquesta obra, que comenar el maig, té un cost de 3,6 MEUR. Si se li suma la inversió d'altres obres previstes a aquest port per valor d'1 MEUR representa un 42% dels recursos del PAIF. Des de Ports, s'ha subratllat també que s'"insistir" per aconseguir que sigui frontera Schengen malgrat que l'Estat ha descartat aquesta opció. Una altra obra destacada és la urbanització del passeig marítim de l'Estartit (Baix Empord) amb una inversió d'1,8 MEUR.
Ports de la Generalitat invertir 11 milions d'euros (MEUR) en millorar les installacions porturies de vuit localitats gironines durant el període 2019-2022. Són els vuit ports que l'entitat pública gestiona directament a la demarcació, el que anomenen Zona Porturia Nord. Les actuacions previstes se centren en potenciar el recer dels ports, la integració port-ciutat, les actuacions de suport al sector pesquer, la millora de l'eficincia energtica i l'adequació de les infraestructures al canvi climtic. El gerent de l'ens, Joan Pere Gómez, ha subratllat la solvncia d'aquest empresa pública i la capacitat d'"autofinanar-se". "Del nostre pressupost, més de la meitat són beneficis i tots es reinverteixen al sistema portuari", ha afirmat i ha afegit que "ni un cntim d'euro prové dels pressupostos generals" del Govern. D'altra banda, també s'ha destacat que durant aquest període es preveu una inversió privada per valor de 13,4 MEUR als ports gironins. Es tracta d'una previsió basada en la informació recollida als plans especials de cada port. Així per exemple destaquen els 6,3 MEUR previstos a Llan (Alt Empord) amb millores per potenciar la nutica esportiva o els 1,8 MEUR previstos en el projecte d'urbanització de port de l'Estartit (Baix Empord).Millores al port de Palamós per reduir l'efecte de llevantadesPel que fa a les obres recollides al Pla d'Inversions (PIAF), la més ambiciosa és la que es far al port de Palamós amb 4.595.000 euros, el que representa el 42% del total de recursos destinats als ports gironins amb aquet pla. El gruix més important amb 3,6 MEUR, és pel projecte d'adequació del dic de recer per minimitzar els efectes de les llevantades i fer-lo més segur. Es reposaran les peces descullera i blocs de formigó al llarg del dic per disminuir els ultrapassaments i millorar el recer a les embarcacions i activitats que shi desenvolupen. L'obra est en fase de licitació i es preveu adjudicar l'abril.La previsió és que els treballs comencin el maig per aprofitar el bon temps amb un termini d'execució de tretze mesos i mig aproximadament. Durant el temps que durin les obres "no hi haur cap creuer ni vaixell mercant que deixar d'entrar al port per les obres", ha assegurat Gómez. També est previst millorar l'estructura de ledifici de la llotja i la reposició del paviment a la zona de comercialització del peix, entre d'altres millores. S'insistir per ser frontera SchengenGómez també ha explicat que s'"insistir" per aconseguir que el port de Palamós sigui frontera Schengen malgrat que l'Estat descartés aquesta opció per no ser un port d'inters general. Des de Ports, recorden que aquest criteri no és necessari i han posat l'exemple del aeroports de Girona i d'Alguaire que són frontera Schengen i no són d'inters general. D'altra banda, el gerent ha recriminat a l'Estat que no els hagi concretat qu es necessita per aconseguir-ho. Malgrat aix, ha afegit que han previst una inversió de 245.000 euros per seguir habilitant l'espai amb millores com ara uns vestuaris per a la policia espanyola. Aquesta xifra se suma als prop de 600.000 euros que ja s'han invertit en ampliar l'estació marítima i entorns. Millores a l'Estartit amb un cost d'1,8 MEUREl port de l'Estartit (Baix Empord) també es beneficiar de les millores. Concretament, s'hi invertir 1,8 milions d'euros. L'obra més important ser la urbanització del passeig marítim, el projecte del qual est pendent d'aprovació provisional pel consistori. El que es vol és potenciar el passeig com a "eix vertebrador" entre el port i la trama urbana i potenciar noves activitats econmiques. L'obra es far amb inversió público-privada per aconseguir arribar als 4 MEUR aproximadament. Un altre port que es beneficiar de les millores és el port de Blanes amb 1,2 MEUR. Destaca la substitució de la coberta de la llotja per millorar-ne l'allament i estructura i l'adequació dels magatzems complementaris per als pescadors. Aquí també es preveuen recursos privats. Al Port de la Selva, 975.000 euros En el cas del Port de la Selva, s'hi destinaran 975.000 euros amb la installació d'atenuadors de l'onatge per reduir l'agitació de la drsena interior alhora que es far una neteja del fons marí del moll de la Timba per restituir els calats. A la tardor, a més, s'urbanitzar l'avinguda Josep Vicen Foix incorporant millores com l'eliminació de barreres arquitectniques i l'ordenació de terrasses. Al Port de Roses, amb 555.000 euros, es preeu reforar el dic de recer amb l'adequació de l'escullera i la urbanització del vial del dic. També es far un cobert de caixes per donar suport al sector pesquer amb inversió público-privada. I al port de l'Escala es millorar el recer de les embarcacions i activitats amb la installació d'elements d'atenuadors de l'onatge per a la protecció de la drsena interior, entre d'altres actuacions. La inversió prevista ser de 475.000 euros. I a Llan es destinaran 230.000 euros a reforar l'escullera que protegeixen la zona d'aparcament de la Gola i s'adequar l'edifici de serveis. Finalment, a Sant Feliu de Guíxols s'hi destinar una partida de 475.000 euros per l'estabilització dels talussos del camí d'accés a la cala Jonca i la urbanització d'un tram del carrer Cristfol Coloms, entre d'altres millores. La presentació del PAIF ha comptat amb la presncia del delegat del Govern a Girona, Pere Vila; el director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat, Pere Saló, i el responsable Territorial de Ports de la Generalitat, Joan Pere Darbra.
