Publicado 30/10/2019 16:57:48CET

AMPLIACIÓ:Osona lidera un projecte europeu per convertir el purí en un producte per fertilitzar

La base d'operacions serà una granja de porcs de Folgueroles on el Centre Tecnològic Beta té previst construir una planta pilot

ACN

Folgueroles.-Osona és una de les comarques més vulnerades per les dejeccions ramaderes a tot Catalunya. La pressió que ha exercit històricament l'abocament no sempre controlat d'aquest residu, per exemple, ha provocat que la meitat de les fonts osonenques estiguin contaminades. A partir d'aquest gener, el Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC liderarà un projecte amb 21 socis europeus i un d'argentí per transformar les dejeccions ramaderes en biofertilitzants. La base d'operacions serà una granja de porcs de Folgueroles de la Cooperativa Plana de Vic on s'estudiarà la millor manera de fer-ho. Entre els avantatges d'aquest canvi de paradigma hi ha la reducció dels costos de transport i la possibilitat d'enviar el producte fertilitzant a destins internacionals fora d'Europa. El cost total del projecte, anomenat Fertimanure, és de 8 MEUR.

A Catalunya, l'any 2018 es van generar 12.500.000 metres cúbics de purí. D'aquests, 1.600.000 es van produir a Osona. La gestió d'aquest residu és complex i des de les administracions, centres d'investigació, les granges i les empreses s'ha vist el projecte europeu Fertimanure com una oportunitat per donar-hi valor. La gran majoria dels fems tornen als camps de cultiu en forma d'adob, però l'ús d'aquestes dejeccions com a fertilitzants agrícoles sovint no es fa de forma eficient, cosa que deriva en un problema de gestió que acaba afectant a conreus, sòl i aigua. Precisament, Fertimanure vol donar resposta a aquesta problemàtica, segons ha explicat la coordinadora del projecte, Laia Llenas, del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. L'objectiu és desenvolupar tecnologies innovadores que convertiran les dejeccions en biofertilitzants d'alt valor afegit – a Osona la investigació se centrarà en el purí, però a la resta de les cinc plantes pilot repartides per Europa s'estudiaran altres tipus de dejeccions. Fertimanure vol donar "una solució sostenible" al problema de les dejeccions ramaderes, ha dit Llenas.Tant Llenas com el cap de Sòls del Departament d'Agricultura, Jaume Boixadera, han explicat que el projecte té l'objectiu de desenvolupar fertilitzants biològics "fets a mida" per determinats cultius i "competitius" en el mercat actual. Llenas també ha explicat que depenent del producte que es vulgui aconseguir "potser n'hi haurà prou amb el residu, però també hi haurà casos en què haurem d'afegir altres productes químics". Des del Departament, Jaume Boixadera ha explicat que fins ara, vendre el purí a l'exterior era "molt complicat", a més del cost que suposava el transport. "Era una qüestió que es basava en el principi de reconeixement mutu dels estats, i a la pràctica era molt difícil", ha apuntat. En canvi, convertir el purí en un fertilitzador és un punt que s'alinea amb el marc legislatiu europeu vigent. En els quatre anys que durarà el projecte, no només s'avançarà en el desenvolupament de les tecnologies i els processos que permetin l'obtenció de biofertilitzants, sinó que a més es crearan plans de negoci que han de permetre comercialitzar-los i fer-los arribar als ramaders. En aquest sentit, des de la Cooperativa Plana de Vic, un dels col·laboradors del projecte, el seu director, Daniel Bassas, ha explicat que "poder contribuir a la revalorització i a la optimització de la gestió dels purins fa que això passi a ser una oportunitat de negoci i de millora de la pròpia gestió".El projecte també es plantejarà preguntes com ara si els ramaders podran tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi, si hauran de fer plantes externes o si, en un procés a mig camí, es podran tractar inicialment a la granja i traslladar-se després a la planta de fertilitzants. Alhora, també s'avaluarà la sostenibilitat econòmica que tindrà per als ramaders i es farà una comparativa de la qualitat agronòmica entre els nous productes desenvolupats i els fertilitzants comercials actuals.Fertimanure té la forma d’un consorci format per vint socis europeus i un d’argentí, que junts cobreixen tota la cadena de valor, des dels ramaders fins a les empreses productores de fertilitzants, passant per universitats i centres de recerca referents a nivell europeu, administracions públiques, clústers i associacions. Entre els socis hi figuren els grups de recerca més rellevants i reconeguts internacionalment en l’àmbit de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants, com la Universitat de Wageningen, la Universitat de Ghent, la Universitat de Milà o el Fraunhofer-Gesellschaft alemany. També hi prenen part administracions públiques com la Cambra d’Agricultura francesa, l’associació d’empreses de fertilitzants Fertilitzers Europe i empreses com Fertinagro Biotech i AlgaEnergy.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.