La base d'operacions ser una granja de porcs de Folgueroles on el Centre Tecnolgic Beta té previst construir una planta pilot
ACN
Folgueroles.-Osona és una de les comarques més vulnerades per les dejeccions ramaderes a tot Catalunya. La pressió que ha exercit histricament l'abocament no sempre controlat d'aquest residu, per exemple, ha provocat que la meitat de les fonts osonenques estiguin contaminades. A partir d'aquest gener, el Centre Tecnolgic Beta de la UVic-UCC liderar un projecte amb 21 socis europeus i un d'argentí per transformar les dejeccions ramaderes en biofertilitzants. La base d'operacions ser una granja de porcs de Folgueroles de la Cooperativa Plana de Vic on s'estudiar la millor manera de fer-ho. Entre els avantatges d'aquest canvi de paradigma hi ha la reducció dels costos de transport i la possibilitat d'enviar el producte fertilitzant a destins internacionals fora d'Europa. El cost total del projecte, anomenat Fertimanure, és de 8 MEUR.
A Catalunya, l'any 2018 es van generar 12.500.000 metres cúbics de purí. D'aquests, 1.600.000 es van produir a Osona. La gestió d'aquest residu és complex i des de les administracions, centres d'investigació, les granges i les empreses s'ha vist el projecte europeu Fertimanure com una oportunitat per donar-hi valor. La gran majoria dels fems tornen als camps de cultiu en forma d'adob, per l'ús d'aquestes dejeccions com a fertilitzants agrícoles sovint no es fa de forma eficient, cosa que deriva en un problema de gestió que acaba afectant a conreus, sl i aigua. Precisament, Fertimanure vol donar resposta a aquesta problemtica, segons ha explicat la coordinadora del projecte, Laia Llenas, del Centre Tecnolgic BETA de la UVic-UCC. L'objectiu és desenvolupar tecnologies innovadores que convertiran les dejeccions en biofertilitzants d'alt valor afegit a Osona la investigació se centrar en el purí, per a la resta de les cinc plantes pilot repartides per Europa s'estudiaran altres tipus de dejeccions. Fertimanure vol donar "una solució sostenible" al problema de les dejeccions ramaderes, ha dit Llenas.Tant Llenas com el cap de Sls del Departament d'Agricultura, Jaume Boixadera, han explicat que el projecte té l'objectiu de desenvolupar fertilitzants biolgics "fets a mida" per determinats cultius i "competitius" en el mercat actual. Llenas també ha explicat que depenent del producte que es vulgui aconseguir "potser n'hi haur prou amb el residu, per també hi haur casos en qu haurem d'afegir altres productes químics". Des del Departament, Jaume Boixadera ha explicat que fins ara, vendre el purí a l'exterior era "molt complicat", a més del cost que suposava el transport. "Era una qüestió que es basava en el principi de reconeixement mutu dels estats, i a la prctica era molt difícil", ha apuntat. En canvi, convertir el purí en un fertilitzador és un punt que s'alinea amb el marc legislatiu europeu vigent. En els quatre anys que durar el projecte, no només s'avanar en el desenvolupament de les tecnologies i els processos que permetin l'obtenció de biofertilitzants, sinó que a més es crearan plans de negoci que han de permetre comercialitzar-los i fer-los arribar als ramaders. En aquest sentit, des de la Cooperativa Plana de Vic, un dels collaboradors del projecte, el seu director, Daniel Bassas, ha explicat que "poder contribuir a la revalorització i a la optimització de la gestió dels purins fa que aix passi a ser una oportunitat de negoci i de millora de la prpia gestió".El projecte també es plantejar preguntes com ara si els ramaders podran tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi, si hauran de fer plantes externes o si, en un procés a mig camí, es podran tractar inicialment a la granja i traslladar-se després a la planta de fertilitzants. Alhora, també s'avaluar la sostenibilitat econmica que tindr per als ramaders i es far una comparativa de la qualitat agronmica entre els nous productes desenvolupats i els fertilitzants comercials actuals.Fertimanure té la forma dun consorci format per vint socis europeus i un dargentí, que junts cobreixen tota la cadena de valor, des dels ramaders fins a les empreses productores de fertilitzants, passant per universitats i centres de recerca referents a nivell europeu, administracions públiques, clústers i associacions. Entre els socis hi figuren els grups de recerca més rellevants i reconeguts internacionalment en lmbit de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants, com la Universitat de Wageningen, la Universitat de Ghent, la Universitat de Mil o el Fraunhofer-Gesellschaft alemany. També hi prenen part administracions públiques com la Cambra dAgricultura francesa, lassociació dempreses de fertilitzants Fertilitzers Europe i empreses com Fertinagro Biotech i AlgaEnergy.
