El festival garrotxí tanca la nit amb les exhibicions i balls participatius d'Armnia i Tanznia
ACN
Les Preses.-La Plaa Major de les Preses ha estat l'escenari escollit per la ballarina Núria Hontecillas i el músic Roger Andorr per presentar la seva darrera creació: 'La Resclosa'. Es tracta d'un espectacle on la música i la dansa tradicionals són observats i repensats amb l'objectiu de trobar nous camins perqu les dues disciplines "puguin mirar cap al futur". " Partim d'all que era abans la música i la dansa i les portem a l'actualitat", ha assenyalat Andorr. Un dels trets característics que defineix el festival és la participació del públic en l'espai Nit Ésdansa. Aquest dimarts el torn ha estat pels balls d'Armnia i Tanznia. Conduits per ballarins d'aquests pasos, el públic no ha dubtat en llanar-se a imitar els ritmes de les seves danses tradicionals. El festival s'allargar fins el 25 d'agost.
'La Resclosa' neix a partir d'un treball de recerca i és el resultat de "l'enamorament entre la música, la gralla i la dansa d'arrel amb la intenció de portar-les a l'actualitat", ha explicat Roger Andorr. El procés creatiu va comenar fa dos anys. "Agafvem temes que ens agradaven i comenvem a investigar i veure cap a on els podíem portar a través de la nostra manera d'entendre-ho", ha explicat la ballarina Núria Hontecillas. Els dos artistes van fer una estada en residncia l'any passat a l'Ésdansa i aquest any han treballat amb el suport i l'acompanyament artístic de Monstse Colomé. Hontecillas i Andorr només tenien paraules d'elogi per a Colomé i li han agrat el treball que ha fet per "sacsejar-los", han explicat. "Ens ha mostrat un camí que potser nosaltres sols no hi haguéssim arribat mai", ha destacat la ballarina. El repertori és genunament d'arrel, "per a la vegada hem fet que sigui nou, que torni a néixer i torni a brollar com la saba nova", ha explicat Roger Andorr. "Volem que el públic no rebi l'espectacle com una cosa arcaica, sinó que ho vegi com una cosa nova, regenerada", ha afegit. Durant l'espectacle la dansa i la gralla es barregen. "Jo he anat al seu terreny, ell ha vingut al meu i ben bé mai sabem on som", ha explicat Núria Hontecillas. "Hem acabat canviant els rols i aix és molt bonic. Ens trobem fent coses que mai haguéssim cregut que faríem", ha destacat.La programació daquest any inclou també lestrena der, de Laia Santanach, la proposta guanyadora de la tercera edició del Premi Delfí Colomé. Amb aquest espectacle Laia Santanach planteja una revisió del ball tradicional del contraps, origen de la sardana, a partir de la dansa contempornia i la música electrnica. Pel que fa a les propostes internacionals, aquest any es poden veure a l'Ésdansa les danses de tres pasos encara indits dins el festival com són Guatemala, Tanznia i Tahití. Aquests, juntament amb Equador, Corea del Sud i Armnia, comparteixen protagonisme amb les danses indígenes dAmrica del Sud i les cultures més desconegudes dOrient i el Pacífic. Creació i innovacióEnguany lÉsdansa tanca el cicle obert ara fa quatre anys vinculat a la creació i la innovació. Segons la directora, Núria Freixas, la intenció de lÉsdansa és continuar apostant per la incorporació de noves propostes contempornies que treballin a partir de la dansa darrel. Freixas ha destacat de l'objectiu principal del festival és "que la gent balli i s'ho passi bé amb el ball". De fet, un dels trets que singularitza l'Ésdansa són els concerts participatius on la dansa deixa de ser una simple exhibició i es dona pas perqu el públic la pugui ballar. "Aix ens fa diferents", ha puntualitzat Freixas. La Nit Ésdansa és la mxima expressió d'aquesta participació. En els espectacles d'aquesta nit s'han pogut veure desenes de persones ballant al ritme dels balls d'Armnia i Tanznia. Alguns havien aprs alguns dels passos en els tallers de la tarda, per la gran majoria s'ha llanat a la pista sense tenir-ne cap noció. "L'alta participació i les ganes del públic sorprenen a moltes companyies", ha explicat la directora del festival. El plat fort: TahitíUn dels moments més esperats arribar dissabte amb les danses d'Ori Tahití, uns balls amb més de 200 anys d'antiguitat, ha explicat Freixas. En l'antiguitat es feien en diferents situacions, ja sigui per donar la benvinguda als estrangers, per resar o per desafiar a l'enemic. El festival oferir la possibilitat de veure-les el dissabte i el diumenge en diferents passis. Aquest espectacle ha estat una incorporació d'última hora després que la companyia otomana que havia de ballar l'Al-bar'ah, reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, ha susps la seva gira per Europa de forma inesperada.D'entre el repertori de Tahití, destaquen dues peces diferents. D'una banda, l'Ote'a té un origen guerrer i est caracteritzat per un moviment molt rpid dels malucs, o dels genolls si ho ballen els homes. Per altra banda hi ha l'Aparima que és una dansa de ritmes més suaus i sensuals. Es tracta d'unes danses que els cristians van prohibir per considerar-les massa provocatives. Tot i així, fa uns 50 anys es va recuperar i ara ja es pot tornar a ballar amb normalitat. L'espectacle es podr veure en una ubicació secreta que els organitzador desvetllaran al públic abans de comenar la funció. La formació LÉsdansaT, la línia formativa del festival, ofereix gairebé 200 hores de formació i ha canviat el sistema dinscripcions per fer-lo més flexible i oferir la possibilitat dassistir a tallers concrets sense haver dinscriures a un itinerari sencer. En aquesta edició lorganització ha volgut donar protagonisme a les danses dels Seguicis de Tarragona i Reus que, amb la seva imatgeria i elements festius, compartiran tallers i espai escnic amb els balls internacionals. Coincidint amb la Nit Ésdansa d'aquest dimarts, els tallers de la tarda els han protagonitzat els ballarins d'Armnia i Tanznia, que han ensenyat alguns dels passos de les seves danses tradicionals. Durant tot el festival, és previst que hi participin més de 170 persones.
