Han excavat diferents punts a tocar del camp de futbol a la recerca de cabanes com la que es va descobrir fa uns anys
ACN
Campdevnol.-Un equip d'arquelegs ha reprs les excavacions al jaciment prehistric de Sota Palou a Campdevnol (Ripolls) més de quaranta anys després que un jove Eudald Carbonell el descobrís arran d'unes obres de construcció del camp de futbol. Entre el 1978 i el 1982 es va excavar amb un projecte científic innovador que va convertir-se en un referent acadmic i científic. En aquell moment va aparixer una cabana i restes (sobretot eines i fauna) de fa 9.000 anys, un període molt desconegut encara a Catalunya centrat en els últims caadors i recollectors. Ara un equip d'arquelegs liderat per Carles Tornero, investigador de l'IPHES, excavar durant una setmana cinc punts del talús per esbrinar si queden restes d'altres cabanes d'aquell període.
"Volem saber més sobre aquell període", subratllava aquest dimarts el responsable del jaciment i investigador de l'IPHES, Carles Tornero, acompanyat del doctor Eudald Carbonell. El que faran durant una setmana és sondejar cinc punts del talús a la recerca de noves cabanes de fa 9.000 anys. I no amaguen que "pot ser positiu o negatiu" com tots els testos que es fan en el camp de l'arqueologia.Aquest és un emplaament molt destacat i un dels jaciments prehistrics més importants a Catalunya d'aquell període. Segons Tornero, és un període molt desconegut encara a Catalunya centrat en els últims grups de caadors i recollectors. "Després desapareixen durant un període i després apareixen les primeres comunitats agricultores i ramaderes; és una incgnita qu passa amb aquests grups i Sota Palou és un dels pocs jaciments que ho pot respondre", subratlla. En aquell moment, entre el 1978 i el 1982, l'equip liderat per Carbonell van fer una excavació amb extensió d'uns 22 metres de llarg. Un treball multidisciplinar i molt innovador per aquella poca que s'ha convertit en un referent acadmic i científic. Aquells primers treballs van treure a la llum una cabana que havia quedat fragmentada per les obres del camp de futbol que, seguidament, es va construir en aquell indret i que actualment continua encara en ús. Tal com recorda Carbonell, van aparixer nombroses eines fetes de pedra del riu Freser, restes de fauna com ara conills, senglars i porc senglar i restes de la vegetació com ara avellaners, roures i pins silvestres, un entorn molt similar al que s'ha preservat fins a l'actualitat. Una de les hiptesis que ara es vol confirmar amb possibles noves restes és que es tractava d'un assentament temporal format per diferents cabanes que, amb la construcció del camp de futbol, bona part podrien haver quedat arrasades. L'esperana, per, és poder arribar de nou a aquell nivell arqueolgic i localitzar-ne de noves. Serien "els primers estiuejants del Ter", precisa Carbonell, donat que les restes vegetals localitzades indiquen que només s'hi estaven uns mesos. Se sap també que el riu deuria passar a uns pocs metres del campament, prou a prop per també prou enlairat per no quedar arrasat per crescudes de la llera. Es creu que es tractarien de diferents clans que podrien estar interconnectats, una informació que a dia d'avui encara és una hiptesi. Les excavacions s'inscriuen en el projecte Arrels centrat en el passat prehistric del Ripolls. Arran de la covid-19 i les mesures de prevenció, l'equip s'ha hagut de reduir a cinc persones.
