La consellera de Presidència dóna el tret de sortida a un seminari que reuneix a Poblet nombrosos experts en la figura de l'expresident amb motiu del 40è aniversari del seu retorn de l'exili
ACN
Vimbodí i Poblet.-La consellera del Departament de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, ha destacat el caràcter dialogant del president Josep Tarradellas i el seu "tarannà negociador" per resoldre els conflictes polítics, amb uns ideals i valors que Munté veu "absolutament vigents", aplicables avui en dia. "Tenien sentit fa quaranta anys i tenen el mateix sentit ara, tot i, evidentment, les circumstàncies tan diverses", ha declarat Munté, en l'obertura d'un seminari que se celebra aquest dimecres a l'Arxiu Tarradellas del monestir de Poblet, amb motiu del 40è aniversari del retorn de l'expresident i del restabliment de l'autogovern de Catalunya. Més d'un centenar de persones assisteixen a les conferències impartides per professors i catedràtics experts en la figura de Tarradellas.
La majoria dels conferenciants formen part de la comissió assessora que ha editat els llibres que s'han fet des de l'Arxiu Montserrat Tarradellas -el nom de la filla del president-, situat al Palau de l'Abat, al costat del monestir de Poblet. Durant les conferències s'han posat en escena els principals "objectius" i "gests" d'un president que va decidir dipositar el seu llegat al monestir perquè estigués a l'abast de tothom. Precisament en el seminari s'ha tractat el paper que hi poden jugar les universitats per difondre aquest singular arxiu i un polític cabdal en una època convulsa, que va lluitar per mantenir la institució de la Generalitat des de l'exili i restablir-la al seu retorn. Durant l'obertura del seminari, titulat "Memòria d'una determinació", Montserrat Catalan, que ha rebut un reconeixement pels seus trenta anys al capdavant de l'Arxiu Tarradellas -recentment jubilada-, ha recordat que el mateix president li va traslladar la seva voluntat que l'arxiu "havia de fer un servei a les noves generacions a fi d'evitar errors del passat i que mai se'n fes negoci". El president va guardar durant prop de quaranta anys documents de tota mena, que va guardar escrupolosament. Catalan ha recordat el paper clau dels pares de Tarradellas, que van amagar la documentació durant la Segona Guerra Mundial, entre escorcolls de la Gestapo."Sovint es queixava que l'exili era llarg i dur", ha afegit Catalan. "El retorn de Tarradellas va suposar el trencament radical de l'època franquista i l'esperança que es podia tornar a una societat democràtica", ha dit la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, com a portaveu d'una de les institucions que ha vetllat per aquesta memòria històrica. Després de la mort del president, l'any 1988, i de la seva dona, Antònia Macià el 2001, l'arxiu va quedar en propietat de la comunitat de Poblet, tal com quedava establert en el conveni de donació del 1981. Amb el pas dels anys, l'arxiu, digitalitzat i catalogat, s'ha vist incrementat amb noves donacions. "La comunitat monàstica ha custodiat la memòria històrica dels catalans", ha afirmat Munté. La consellera ha reiterat que el retorn del president Tarradellas, que ha definit com "un polític amb visió d'estat" i "absolutament clau en la història del país", es va produir abans de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola i que, per tant, la Generalitat és prèvia a la Constitució. "Una institució i un autogovern que va ser fruit del reconeixement i no pas de la concessió", ha etzibat Munté. "Per a Tarradellas, la unitat era del tot necessària per a la cohesió i per disposar de l'empenta i força necessària per fer front a tants reptes que ell va protagonitzar", ha conclòs la consellera.
