La consellera de la Presidència assegura que "s'estan portant a terme 8 de cada 10 mesures" per pal·liar emergència social
ACN
Barcelona.-La consellera de la Presidència, Neus Munté, s’ha mostrat disposada a donar “totes les explicacions possibles” sobre el conjunt de les mesures d’emergència social en un nou ple monogràfic. Ho ha dit en resposta a una interpel·lació del portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, que li ha demanat un nou debat monogràfic sobre el compliment del Govern de les mesures previstes a la Resolució 17\/XI del Parlament -aprovada en un ple monogràfic al març del 2016- sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional. En la seva intervenció, Munté també ha assegurat que "s'estan portant a terme 8 de cada 10 mesures" per pal·liar la pobresa.
En resposta a la interpel·lació de Coscubiela, Munté s’ha obert a donar explicacions sobre les mesures d’emergència social “en el seu conjunt o de forma monogràfica”. “Això també forma part del debat parlamentari i de les majories d’aquesta cambra”, ha afegit. “Per tant, jo li dic que sí a allò que aprovi aquesta cambra i per nosaltres no hi haurà cap mena de problema”, ha dit la consellera dirigint-se al portaveu de CSQP.Munté també ha assegurat que "s'estan portant a terme 8 de cada 10 mesures" previstes a la Resolució 17\/XI del Parlament. En aquest sentit, la consellera ha destacat que al llarg d’aquests 12 mesos el Govern ha demostrat el seu “compromís absolut” amb el compliment d'aquesta resolució i que han treballat “tot i la limitació que suposa no comptar amb nous pressupostos", insistint que "això no és una excusa sinó una realitat". La consellera ha recordat que va alertar que els pressupostos eren “indispensables” per aplicar mesures que requereixen dotació econòmica, però tot i això la consellera ha destacat que "amb tot hem pogut prioritzar algunes mesures reorganitzant recursos interns". Davant d'això, ha insistit en la importància d'aprovar els pressupostos del 2017 i ha demanat la implicació dels grups parlamentaris. Segons el Govern, en els darrers dotze mesos s'han presentat sis informes de seguiment, un cada dos mesos, en els quals s’han anat desgranant l’evolució del grau de compliment de cadascuna de les 273 mesures que es van derivar del ple monogràfic del març de l’any passat. També s’ha reunit dos cops -el 20 de maig i el 21 d’octubre de 2016- la comissió de seguiment de la resolució, formada per membres del Govern, dels grups parlamentaris, d’entitats, de professionals del sector, de sindicats i de les entitats municipalistes i ha anunciat que es preveu convocar de nou aquesta comissió el proper 21 d’abril a fi de tractar el funcionament del primer any de la resolució. Munté ha insistit que pel Govern aquesta resolució té molta rellevància, "perquè la mereix” i, per això, ha afegit “no només en fem un seguiment exhaustiu, sinó que vetllem activament pel seu desenvolupament i aplicació”. “Però mai generant expectatives que no podríem complir", ha aclarit. En el ple de la cambra, la consellera ha fet balanç d'algunes mesures, com per exemple, en l’àmbit de la lluita contra la pobresa infantil i les necessitats alimentàries, ha posat l’accent en l’aprovació del nou model de Servei d’intervenció socioeducativa per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, que es desplegaran durant el 2017, així com els 5,1 milions d’euros a ajuts d’urgència social. També ha destacat el nou model de beques menjador i la partida oberta, que, a diferència del que passava el 2010, “permet cobrir qualsevol necessitat sobrevinguda al llarg de l’any”. Munté ha reiterat que "mai s'havien destinat tants recursos a beques menjador". A més, arran de la resolució, s’han destinat 400 nous docents a centres d’alta complexitat i centres en entorns desafavorits, fet que ha permès reduir les ratios. Munté ha recordat que els pressupostos incorporen 140 milions d’euros addicionals per elevar la plantilla de mestres. Pel que fa a l’àmbit de la salut, la consellera s’ha referit al projecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària que garanteix l'accés a l'assistència sanitària a tots els residents a Catalunya. Una llei que va acompanyada d’un noves eines que emmarquen la política de salut a Catalunya en els propers anys: Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 o el Pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) 2016-2020, –ja aprovats-, o d’altres que s’estan elaborant com el Pla Director d’Urgències o el Pla estratègic d’Atenció Primària i Salut Comunitària. Munté ha destacat també els 173 milions d’euros destinats a la Renda Mínima d’Inserció que han beneficiat 72.500 persones. Una Renda Mínima d’Inserció i polítiques d’inserció associades que es veuran incrementats, segons la consellera, si s’aproven els pressupostos, en 115 milions d’euros, “mentre es negocia una Renda Garantida de Ciutadania que sigui sostenible". En relació als ajuts per evitar la pèrdua de l’habitatge, aquests han passat de més de 80 milions d’euros el 2015 a 109 milions d’euros el 2016, i han permès donar suport a més de 87.000 famílies. Munté ha recordat que en aquest àmbit el Govern ha hagut de reformular una llei, “que era bona i que ens van portar al Tribunal Constitucional, per una de millor”, la Llei 4\/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial”. En matèria de dependència, Munté ha insistit que "l’Estat segueix incomplint el finançament de la Llei i que l’està assumint la Generalitat", però tot i això "hem iniciat un Pla d’actuació per crear 1.500 noves places de residència". Pel que fa a persones refugiades, la consellera ha recordat que davant la inacció del govern estatal s'ha creat el Programa Català de Refugi. “Ens hem compromès a renovar el Pacte Nacional per a la Immigració, de la mà d’entitats, agents econòmics i socials i administracions locals", ha reiterat Munté, que ha recordat que els pressupostos del 2017 preveuen 1.355 milions d'euros més per a despesa social i ha conclòs que "per disposar d'un bon estat del benestar i de més recursos, estem convençuts que la millor manera és disposar d'un estat propi".
