Publicado 13/04/2019 19:28

AMPLIACIÓ:Mor Neus Catal als 103 anys, l'última catalana supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück

La lluitadora antifeixista va rebre la Medalla d'Or al Mrit Cívic de Barcelona i la Medalla d'Or de la Generalitat

ACN

Barcelona.-La lluitadora antifeixista i última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Catal ha mort aquest dissabte als 103 anys al Geritric Guiamets. Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d'octubre de 1915, Catal era presidenta de lAmical Ravensbrück des de la seva fundació l'any 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2005, la Medalla d'Or al Mrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2015. En iniciar-se la Guerra Civil, Catal, filla de camperols, va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets i poc després es va establir a Barcelona. El 1939 va creuar la frontera francesa, per l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de Frana la porten a implicar-se a la Resistncia. Va ser detinguda pels nazis arran de la seva tasca dins dels maquis i el 1944 la van traslladar al camp de concentració per a dones de Ravensbrück. L'enterrament de Neus Catal ser a Móra d'Ebre.

Filla de camperols, es va dedicar a les feines del camp fins que esclata la Guerra Civil. Arran de les hostilitats, Catal va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. A mitjan 1937 va decidir establir-se a Barcelona, on va seguir amb els seus estudis d'infermeria. Durant aquest període va treballar com a infermera a l'assistncia social i va ser destinada a Premi de Dalt com a cap sanitria d'una colnia infantil.La derrota republicana l'obliga a marxar a l'exili francs. Va creuar la frontera amb 180 nens refugiats duna colnia infantil de Premi de Dalt que estaven sota la seva cura. L'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 i la caiguda i ocupació de Frana el juny de 1940 per les tropes alemanyes, la van portar a implicar-se a la resistncia francesa, juntament amb el seu marit. La seva tasca dins dels maquis va acabar amb la seva detenció per part dels nazis l'11 de novembre de 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, el 1944 va ser deportada al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d'Holleischen (Txecoslovquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg, per treballar en una petita indústria de guerra. Va romandre en aquest centre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i grcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforos a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francs li va permetre entrar regularment a l'estat espanyol, fent tasques d'enlla entre els membres del PSUC exiliats a Frana i els sectors opositors de l'interior de Catalunya. El 1962, en una nova mostra de la seva tasca d'opositora al rgim franquista i de compromís amb la histria, va participar en la fundació clandestina de l'entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis, i del Comit Internacional de Ravensbrück. D'aquesta manera, va iniciar també la seva feina de recuperar i preservar la memria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d'internament.A finals dels anys 60 va comenar a treballar per recuperar la memria histrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d'un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una relació de dones espanyoles que van pertnyer a la Resistncia a Frana, la qual ha recollit més de 92.000 entrades. 'De la resistncia i la deportació'El seu compromís amb la restauració de la memria d'aquelles dones va més enll i va publicar, l'any 1984, el llibre 'De la resistncia i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles', que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l'exili, la resistncia i la deportació, incls el seu, i a impulsar i presidir l'any 2006 l'Amical de Ravensbrück.Reconeixements En els darrers temps, Neus Catal va rebre molts reconeixements públics. A Frana va rebre la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la Frana Lliure i a Catalunya va ser distingida el 2005 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el 2006 va ser procalamada Catalana de l'Any, el 2014 va obtenir la Medalla d'Or al Mrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014), en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memria histrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones i el 2015 va ser distingida amb la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democrtiques, la memria dels deportats als camps d'extermini nazi i la defensa dels drets humans.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés