Una vintena de tcnics de l'Associació Europea d'Institucions per al Desenvolupament Rural han visitat la muntanya
ACN
Marganell.-La Míriam té 26 anys i vol ser pastora, per un cop finalitzats els estudis, li fan falta els mitjans necessaris per engegar el seu propi projecte, ja que no té terres ni tampoc els mitjans econmics que li caldrien. Ara, grcies a un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat, podr fer realitat el seu somni i, en un termini de tres anys, tindr l'oportunitat de viure en una masia que ara est en runes- als peus de Montserrat i un ramat de 400 ovelles. El seu cas ha estat possible grcies a un acord amb els propietaris de la finca que permetr assolir dos objectius: dinamitzar el territori i prevenir incendis, ja que el seu ramat ajudar a conservar net el bosc. Iniciatives com aquesta són les que, aquest dijous, han atret a una vintena de tcnics europeus que han visitat Montserrat per conixer de primera m els projectes que s'hi fan.
Dinamitzar el territori rural i evitar el risc d'incendi. Aquests dos objectius han fet néixer a Montserrat diverses iniciatives que treballen sota el paradigma d'economia circular. L'última, un projecte de masoveria que permetr que una jove de 26 anys de Terrassa, sense terres ni recursos econmics per engegar un projecte, esdevingui pastora d'un ramat de 400 ovelles que li permetr viure en una masia als peus de Montserrat. El seu ramat pasturar per una finca de 300 hectrees i ajudar a mantenir net el sotabosc, i evitar així l'elevat risc d'incendi d'aquesta zona. La llet de les seves ovelles es portar a la formatgeria Cal Pujolet, de Marganell, un dels principals productors de la zona. El seu propietari, Ramon Soler, s'ha mostrat satisfet amb la iniciativa, ja que li permet fer una economia de KM0, "que el consumidor valora". Aquest és un dels projectes que aquest dijous ha atret una vintena de tcnics europeus de l'Associació Europea d'Institucions per al Desenvolupament Rural. El seu president, Michel Baylac, ha explicat a l'ACN que el seu principal cavall de batalla és el preu de les terres. "Com pots pagar els diners que et demanen per una hectrea de terra treballant amb uns quants porcs, ovelles o cabres?", s'ha preguntat. Montserrat, ha dit, és un exemple a seguir. Lluitar contra els incendis L'any 1986, un gran incendi va cremar milers d'hectrees a Montserrat. Per evitar que es repeteixi un capítol similar, la Diputació i l'Associació de Propietaris Forestals Entorn de Montserrat treballen per fer franges de protecció en punts estratgics.
