Els ramaders denuncien que la presncia de l'os pot provocar l'abandó de l'aprofitament de les pastures estivals amb la conseqüent prdua de biodiversitat
ACN
Llessui.-Més d'un centenar de ramaders s'han reunit a Llessui, al Pallars Sobir, per dir "no a l'os". Els ramaders s'han concentrat per expressar el malestar del sector i la preocupació que representa la presncia de l'os a la zona del país, la muntanya de Llessui, Seurí i Caregue, amb més densitat d'animals durant l'estiu, amb més de 25.000 exemplars entre ovelles, vaques i cavalls. Pels ramaders, la presncia de l'os al Pirineu i d'altres animals salvatges condiciona la continutat de moltes explotacions ramaderes i el dia a dia de molts pagesos. Carlos Rabassa, ramader de Llessui, ha explicat que ha hagut de passar dos nits a la muntanya en tenda de campanya vigilant el ramat. Durant la concentració s'ha dit també que la presncia de l'os pot provocar l'abandó de l'aprofitament de les pastures estivals amb la conseqüent prdua de biodiversitat.
"Prou de mentides", "L'os sí que ataca", "Menys fauna salvatge. Més ramaderia extensiva" o "Ossos al Parlament. Polítics al zoolgic" són alguns dels escrits que s'han pogut llegir a les pancartes que els ramaders han exhibit a la concentració de Llessui.Als ramaders del Pallars Sobir s'hi han unit companys de comarques venes com el Pallars Juss, la Val d'Aran o l'Alta Ribagora. Fins a Llessui també s'han desplaat pastors de l'Aragó. Aquests han explicat que han d'afrontar el problema de l'os i el llop.L'objectiu de la concentració, a més de mostrar un "no rotund" a la presncia de l'os a les muntanyes del Pirineu, era fer pinya entre el sector per afrontar problemtiques comunes i lluitar contra la "manca de consideració per la gent del territori des de fa dcades".Carles Rabassa, pastor de Llessui, ha explicat, que fa unes setmanes, alertat pels Agents Rurals, es va haver de quedar a dormir a la muntanya per la presncia de l'os a prop del seu ramat. Per Rabassa, aquest fet demostra que els animals que passen l'estiu a la muntanya estan "exposats a un perill real".Xavier Ribera, president de l'Associació de Ramaders del Pallars Sobir, ha sentenciat que "el sector ens hem d'unir per reivindicar els nostres drets". Ribera s'ha mostrat contundent: "No marxarem de casa nostra", ha assegurat, i ha recordat que es tracta de muntanyes particulars. El president dels ramaders del Pallars ha narrat que l'únic que fan els pagesos és voler "mantenir les tradicions" i "conservar el patrimoni dels seus avantpassats".Pere Roqué, representant del sindicat ASAJA, ha dit que durant els darrers anys ha quedat demostrat que "l'os i la ramaderia extensiva són incompatibles" i per aquest fet demana la retirada d'aquests exemplars. Roqué ha afegit que "el conflicte de l'os és un símbol més del fracs de la gestió política que ignora sistemticament i menysprea els coneixements i codis locals de la gent del territori".Joan Guitart, responsable de Comarques de Muntanya d'Unió de Pagesos, ha reivindicat un territori amb ramaders i ha manifestat que "l'os fa fora de les muntanyes" els pagesos i els seus ramats. Per Gitard mentre "els animals salvatges foragiten els ramats de les muntanyes" els ramaders no es poden guanyar la vida. Aquest fet, segons Guitart, a la llarga porta alguns pagesos a abandonar la seva feina.Tots els ramaders han tingut un record especial cap als pagesos afectats pels incendis i han reclamat a l'administració polítiques reals per a la neteja de boscos i la prevenció d'incendis. Durant la concentració s'ha llegit un manifest en qu s'ha reivindicat la ramaderia com a "pea clau a l'hora d'afavorir i conservar la biodiversitat a través del manteniment de pastures naturals".El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, ha explicat, en declaracions a l'ACN, que el Govern treballa permanentment amb el tema de l'os i que té "la intenció de continuar desenvolupant el programa del PirosLife". Calvet ha explicat que la voluntat de Territori és fer "compatible" la presncia de l'os amb altres activitats com la ramaderia extensiva o el turisme.Calvet ha explicat que el comportament "anmal" de l'os Goiat, que es desplaa a zones amb presncia "no continuada" de l'os, far que s'estigui pendent dels moviments d'aquest animal i si s'ha "d'incidir" amb ajudes econmiques a ramats fora de zona os, es far. El conseller no ha descartat tornar a establir ajuts a zones que s'havien excls del programa de reagrupament de ramats com és la Vall d'ssua.A aquesta zona durant l'estiu hi pasturen unes 2.000 vaques, 8.000 ovelles i 1.500 cavalls. Es tracta d'una de les zones amb més densitat d'animals de tot l'Estat.
