Publicado 27/09/2019 16:10CET

AMPLIACIÓ:Merc Figa, supervivent de la Guerra Civil: "Espero que no es torni a repetir mai més el que vam viure"

Maanet de Cabrenys inaugura dem 'La ruta dels exilis' per commemorar el 80 aniversari de la fi del conflicte i els camins que milers de persones van emprendre l'any 39

ACN

Maanet de Cabrenys.-Maanet de Cabrenys (Alt Empord) inaugura aquest dissabte 'La ruta dels exilis'. El projecte ha senyalitzat els tres camins que milers de persones van emprendre el febrer del 39 per també els altres "exilis", com ell dels que van haver de fer el camí a la inversa per fugir de l'ocupació nazi. La commemoració es far seguint un tram del camí fins a les Salines i acabar amb la representació de l'obra de teatre 'Els darrers dies de la Catalunya Republicana'. La Maria i la Merc Figa són dues de les "supervivents" de la Guerra Civil. Aquell febrer el recorden com si fos avui perqu, tot i tenir 91 i 89 anys, ho van viure de primera m. El seu pare era guarda a La Forestal, el darrer punt de control que hi havia abans de la fugida. "Hi va passar gent de tots els bndols", expliquen. "Espero que no es torni a repetir mai més el que vam viure", diu la Merc.

El projecte per recuperar la ruta 'dels exilis' va comenar fa més d'un any i, partir d'aquest dissabte, ser una realitat. Maanet de Cabrenys, en collaboració amb l'historiador local Pere Roure, inaugurar dem la senyalització dels tres trajectes- que sumen uns 18 quilmetres- que milers de persones van emprendre el febrer del 1939 per que també van utilitzar a la inversa, anys més tard, aquells que fugien de l'ocupació nazi a Frana. Per commemorar-ho, l'Ajuntament ha organitzat una sortida guiada amb Roure que es repetir un cop al mes- resseguint una part del tram fins al santuari de les Salines. De moment, hi ha prop d'una cinquantena de persones inscrites. El recorregut comenar a les set de la tarda i al final s'oferir als assistents un refrigeri "auster" per rememorar uns temps complicats: una tassa de caldo. Després, se'ls tornar al centre del poble on podran veure l'obra de teatre 'Els darrers dies de la Catalunya Republicana', que narra els últims dies de l'escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili en el seu camí cap a l'exili juntament amb la seva família. De moment, s'han installat els cartells indicatius i una pancarta amb una fotografia de l'poca a l'edifici conegut com La Forestal. Per, segons l'alcaldessa, Merc Bosch, la intenció és continuar recopilant instantnies per mostrar-les al llarg del camí. "Aquesta és una primera fase", diu. La Forestal va ser, precisament, el punt on es va establir el darrer control on els que fugien deixaven pertinences com cotxes (que acabaven estimbats o cremats) per continuar el camí a peu. Es calcula que entre finals de gener i principis de febrer de 1939, unes 350.000 persones van fugir travessant els Pirineus a través del Pertús, Portbou i altres municipis de l'Alt Empord. Molts ho van fer per camins de muntanya com els de Maanet. Testimonis d'excepcióLa Maria i la Merc, que fa 80 anys tenien 11 i 8 anys, ho van viure de primera m. El seu pare era guarda forestal de l'estat i vivia amb elles la mare va morir uns anys abans- en aquesta casa. Aquesta situació va fer que per aquesta finca hi passessin centenars de persones i que aquestes dues nenes, ara de 91 i 89 anys respectivament, passessin la seva infncia entre ferits, milicians, soldats i bombes de m. Fins i tot, van aprendre a desactivar-les i, sovint, jugaven a escriure noms amb pólvora. "No teníem por de res perqu vam veure de tot", asseguren. Per aix, diu la Merc, "espero que mai més es torni a repetir el que vam viure". Amb una memria lúcida, asseguren que ho recorden tot "com si fos avui", malgrat que ja han passat 80 anys. "La gent estava desesperada"Van donar aixopluc a desenes de persones i a les seves habitacions excepte la del pare- hi va dormir molta gent. Des de republicans que escapaven a ferits i generals. També soldats alemanys. La Maria recorda perfectament un dels episodis que va presenciar. "Moltes vegades estaven en un mas del costat i un dia va venir un home amb una gavardina i li va dir a l'Esteve, l'amo, que si tenia una mula", explica. "Li va fer treure, li va carregar tres sacs que pesaven molt i li va dir que se n'anaven cap a Frana", afegeix. Havia de dur una maleta i va emprendre el camí, diu la Maria, a punta de pistola. Ella els va seguir bona part del trajecte, a petició de la seva dona, que tenia por que li fessin alguna cosa al seu home. En aquest mas també donaven menjar a moltes de les persones que fugien. "Una dona pelava tot el dia patates i l'via les bullia", explica la Merc. "Es van passar moltes penúries. Amb pluja i dones embarassades i amb nens fugint...", afegeix. La Merc també recorda com un dia mentre dormien, li van posar una pistola al cap al seu pare. No sap qui era per, finalment, no els va fer res. "No ens va passar mai res per sort. No havia de ser", diu. "La gent estava molt desesperada d'haver perdut la guerra, de no saber on anirien, que eren capaos de tot. No tenien res, marxaven amb les mans a la butxaca i no sabien qu passaria quan arribessin a Frana", assegura la Maria.Un "homenatge"L'alcaldessa diu que l'objectiu del projecte és, precisament, "retre homenatge" a totes aquestes persones que van haver de fugir, en una direcció o altra. "Són rutes que fins ara gairebé no es coneixien i les volem donar a conixer", afirma.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés