La filsofa recull les veus "transformadores" d'una vintena d'acadmics, artistes o científics al llibre 'Humanitats en acció'
ACN
Barcelona.-La filsofa i assagista Marina Garcés (Barcelona, 1973) ha recollit al llibre 'Humanitats en acció' (Raig Verd) la mirada "transformadora" de vint acadmics, artistes, científics o cineastes amb l'objectiu de fer una aposta renovadora sobre el discurs i les prctiques de les humanitats en l'actualitat. Un projecte que neix a partir del cicle de conferncies 'Aula oberta' dirigit per ella mateixa amb la collaboració de lInstitut dHumanitats de Barcelona i en un context de "guerra cultural reaccionria, conservadora i autoritria". "A la precarietat laboral hi sumem el gir autoritari dels poders del nostre temps", ha dit Garcés aquest dimarts a la presentació del llibre. Per el text est lluny del "victimisme", ha assegurat la filsofa, i presenta les aportacions de cada humanista amb els valors de la "llibertat i la dignitat".
"Les humanitats no són un conjunt de disciplines hereves d'un passat que cal defensar enfront un futur que les menysprea", ha avanat Garcés. Les humanitats, per contra, són "aquell conjunt d'activitats que més necessitem i que es fan crrec d'elaborar el sentit i el valor de la experincia humana", ha apuntat la filsofa. Per no des de la neutralitat que, al seu parer, impera en l'esfera pública, sinó amb els valor de la "llibertat i la dignitat". Tant la cincia, com la creació artística, o l'activisme social, són humanitats, "una aproximació a all que fem i vivim".Amb aquesta manera d'entendre les humanitats, all que abans se'n deia "lletres" i que ara "ha quedat enrere", Garcés va idear un cicle de conferncies entre els anys 2016 i 2018 en qu vint intellectuals de diferents disciplines exposaven com de "seriosament es prenen els reptes del seu temps". Es tracta de sabers "posats en acció" per entendre el futur de les humanitats a partir del "que estem fent ja"."Implica preguntar-nos els uns als altres, per qu fas vídeo art, per qu com a científic o poeta transgredeixes tals límits", ha explicat Garcés, per evitar caure en construir models "a l'aire". Disciplines disparsLluny de ser un recull de les transcripcions de les ponncies, cada participant ha reescrit un text per a l'ocasió partint del debat que va generar el cicle 'Aula oberta'. Els autors són l'escriptora i activista Brigitte Vasallo, centrada en la islamofbia, el gnere i el racisme, David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona, la realitzadora i assagista Ingrid Guardiola, experta en la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, el gnere i la cultura, David Bueno, professor de gentica a la UB i divulgador científic, o el poeta i promotor cultural Eduard Escoffet. També Lúa Coderch, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marcos García, Raül Garrigasait, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallars i Victoria Szpunberg.La "por" com a denominador comúGarcés ha inscrit els textos "renovadors" d'aquests professionals en un moment en qu "s'enfronten a l'enduriment de la repressió, la censura i l'autocensura". "Els mestres tenen por de parlar a les aules", ha exemplificat la filsofa. Considera que la repressió "no només és policial, sinó ideolgica i cultural". Així, considera que la por s'est "inoculant" i que és el principal enemic dels humanistes. La por "interioritzada", la por convertida en "amenaa sobre la prpia existncia", ha apuntat. Part de l'aposta del llibre és "desfer-se" i compartir aquestes pors. Desfent tpicsEl llibre desmunta idees com el creixent desinters per la cultura. "No és veritat que a ningú li interessin les humanitats", ha reblat Garcés. Així mateix, defensa com el llibre "desmunta el teatre de les identitats enfrontades" i descobreix terrenys que obliguen a desfer-se d'aquestes identitats construdes. "La cultura no és una suma d'identitats, i menys, enfrontades". La filsofa ha posat en valor un llibre "collectiu" en temps on l'individualisme és "gairebé una imposició". "T'has de convertir en una marca de tu mateix en aquesta societat, en forma de CV o perfil de xarxes socials". Una lgica que intenten "desemmascarar" presentant els 20 autors "no com una marca més", sinó com veus que mostren també les seves dificultats.
