Publicado 30/1/2019 21:30:34 +01:00CET

AMPLIACIÓ:Maragall configurar una llista paritria entre representants d'ERC i ciutadans independents

Un manifest signat per vuit experts en mbits com l'educació o la cultura dona el tret de sortida a una plataforma per secundar la candidatura republicana a Barcelona

ACN

Barcelona.-El candidat d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, configurar en les properes setmanes una llista electoral paritria entre representants de la formació i ciutadans independents, que s'agruparan en una plataforma que secundar la proposta republicana. Aquesta plataforma ha comenat a caminar aquest dimecres amb la presentació d'un manifest que de moment han signat vuit experts de diversos mbits, com l'educació, la cultura i l'urbanisme, entre els quals hi ha la guionista, directora i presidenta de l'Acadmia del Cinema Catal, Isona Passola, i el cantant i productor de televisió Josep Maria Mainat. El manifest 'Ernest Maragall, alcalde', que dona nom a la plataforma i en posa les bases, vol que Barcelona sigui la "capital de la llibertat i la democrcia".

La plataforma 'Ernest Maragall Alcalde + Barcelona' aglutinar ciutadans independents, alguns dels quals ja estan participant en l'elaboració del programa de govern de la ciutat, i servir per configurar la llista electoral. La iniciativa també suma la plataforma Catalunya Sí, en representació de la qual ha intervingut el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, i BCN Ciutat Oberta, amb la gestora cultural i ara regidora Gemma Sendra a l'acte, que s'ha celebrat aquest dimecres a la tarda a la Sala Parés. Maragall ha afirmat que "aquesta imatge que avui representem com a ciutadania s'abraar amb Esquerra Republicana per fer una candidatura compartida al 50% perqu sigui capa d'expressar la barreja d'ambició, solvncia, confiana i capacitat transformadora". L'objectiu del candidat republic és sumar el mxim de sensibilitats. "La Barcelona que vivim i que volem projectar és la de l'1-O i, potser encara més, la del 3-O, quan aquesta ciutat va respirar fort i va enviar un missatge de compromís amb la dignitat. Per també és la Barcelona del 15-M, del 'Welcome Refugees', la que va sortir contra la guerra de l'Iraq i la de les manifestacions antiglobalització", ha recalcat Maragall. El manifest reclama "ambició" i "bon govern"El manifest assegura que Barcelona "necessita, després d'anys d'indefinició i marxa lenta, tornar a tenir un projecte que faci que els seus ciutadans recuperin la illusió collectiva". Els impulsors del document volen postular la ciutat com a "capital de la llibertat i la democrcia" davant el "creixement de l'extrema dreta i l'erosió de les democrcies" i afirmen que "toca tornar a pensar en gran" i que "torni l'ambició" en el que consideren el "moment polític més transcendent de les darreres dcades" i quan Barcelona "pot ser la clau de tot". També situen l'educació i la cultura com dos dels eixos prioritaris i assenyalen que cal "bon govern i feina ben feta" per "donar resposta a les necessitats diries", com l'accés a l'habitatge, que els joves "puguin viure dignament" a la ciutat o mostrar que "la convivncia enriquida per la diversitat és compatible amb la seguretat". Els signants del manifest defensen que Maragall és l'"únic candidat capa de bastir un equip amb aquest nivell d'ambició" i asseguren que sabr "unir" tots els que volen "defensar els drets civils enfront tant de l'extrema dreta i els seus cmplices com del bloc del 155". Els vuit signants del manifest són l'economista i gestor públic Miquel Puig, que en la intervenció a l'acte ha afirmat que "una ciutat de primera no pot tenir treballadors de tercera"; l'expert en educació i universitats Eduard Vallory, que ha subratllat que Barcelona ha de ser "bandera de la transformació educativa que Europa necessita"; l'exdirector de Recerca de la Generalitat Francesc Subirada, que ha assenyalat que la ciutat ha de ser "una de les grans metrpolis del coneixement del segle XXI"; la compositora i música Carla Gordo, que ha demanat que els joves puguin "construir el seu propi criteri"; la urbanista Maria Sisternas, que ha parlat de l'"enorme repte" en habitatge; la periodista especialitzada en comunicació pel desenvolupament Omaira Beltrán, que ha reivindicat la riquesa cultural; la cineasta Isona Passola, que ha postulat la cultura per "connectar la diversitat" i com a "ascensor social" i i el productor Josep Maria Mainat, que ha assegurat que amb Ernest Maragall Barcelona "tornar a pensar en gran".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés