El ple municipal aprova una moció de suport als detinguts del 16-G i compara la manera d'actuar de la policia amb el temps de "la dictadura franquista"
ACN
Girona.-L'oposició en bloc de Girona ha forat la compareixena del vicealcalde Eduard Berloso perqu doni explicacions sobre els talls de llum "continus" que afecten diferents barris de la ciutat. ERC, la CUP, el PSC, Cs i el PPC han anat a la una per criticar "la inacció" de l'equip de govern, a qui han acusat d'alinear-se amb les tesis d'Endesa, no afrontar que la xarxa elctrica "és obsoleta", desatendre els vens i, fins i tot, "criminalitzar tot un barri" (en referncia a la Font de la Pólvora). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que l'equip de govern estar "encantat" de donar les explicacions pertinents en el proper ple tot i que creu que aix ja s'ha fet- i ha negat haver titllat de "criminals i delinqüents" tots els habitants de la Font de la Pólvora. "Pretendre que ho hagi dit és fer demaggia barata", ha dit Madrenas, recordant per que sí que hi ha "alguns" vens que punxen la llum illegalment.
El vicealcalde Eduard Berloso compareixer al ple de febrer per donar explicacions sobre els talls de llum que pateixen diversos barris de la ciutat. L'oposició ha sumat forces i ha presentat una moció conjunta exigint-li respostes. Un text que, curiosament, s'ha aprovat per unanimitat (perqu l'equip de govern també hi ha votat a favor).Un a un, els diferents portaveus dels diferents grups han criticat la postura de CiU amb els talls de llum. La regidora del PPC Concepció Veray ha dit que "ja és hora" que el govern doni explicacions i ha recordat que, dia sí dia també, hi ha zones de barris de la ciutat que es queden a les fosques. En concret, Font de la Pólvora, Germans Sbat, Torre Gironella, Sant Narcís i el Pont Major.La portaveu de Cs, Míriam Pujola, ha subratllat que poques vegades l'oposició ha anat "a la una", deixant de banda "ideologies", com aquest cas. I ha criticat "la inacció continuada" per part de l'equip de govern davant dels talls de llum. Una situació que ha dit- és "especialment crua" durant els mesos d'hivern.La regidora socialista Sílvia Paneque ha posat de relleu que, precisament, mentre s'estava debatent la moció, li ha arribat un missatge informant-la d'un nou tall. "En aquests moments, a Girona Est, els vens dels carrers Mimosa, Castanyer i Avellaner estan a les fosques", ha dit Paneque. La socialista també ha posat de relleu que la ciutadania est "indignada" i ha lamentat que l'equip de govern hagi arribat a "criminalitzar i estigmatitzar tot un barri" (en referncia a la Font de la Pólvora).La portaveu de la CUP, Laia Plach, ha criticat que, al seu parer, la problemtica dels talls de llum ha evidenciat com l'equip de govern "tracta com a ciutadans de segona" aquells vens que viuen en determinats barris. I per últim, la portaveu d'ERC, Maria Merc Roca, ha lamentat que CiU hagi estat incapa d'exigir solucions a Endesa, que hagi comprat les seves tesis (en referncia al frau elctric) i que, fins i tot, li hagi prorrogat el contracte de subministrament."Hipocresia i demaggia barata"L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha pres la paraula per dir que l'equip de govern estar "encantat" de donar explicacions. Ara bé, tampoc s'ha estat de dir que, a parer seu, aix ja s'ha fet, perqu amb els talls de llum "la transparncia és absoluta i imprescindible". "Segurament aquesta petició de compareixena arriba tard, perqu ja s'han donat les explicacions a la ciutadania", hi ha afegit.Madrenas, per, sí que ha expressat el seu enuig davant l'acusació que hagi criminalitzat tot un barri. "Dir-ho és fer hipocresia i demaggia barata", ha dit, visiblement enfadada. L'alcaldessa, per, sí que ha recordat que hi ha "alguns vens" "pocs", ha matisat- que sí que cometen delictes perqu punxen la llum i posen en risc "la vida" dels altres. "I aix és cert i vosts, tot i que sigui amb la boca petita, també ho reconeixen", ha dit, dirigint-se a la resta de l'oposició.Suport als detinguts del 16-GEl ple d'aquest gener també ha aprovat una moció d'urgncia per donar suport als detinguts del 16-G, entre els quals hi havia els alcaldes de Verges i Celr i el fotoperiodista Carles Palacio. El text de la moció crítica que la policia estatal va fer els arrestos "sense ordre judicial" i va actuar "de la mateixa manera que ho feia la Brigada político-social durant els anys de dictadura franquista". L'escrit també subratlla que les detencions són un nou exemple "de l'acció repressiva" en contra de la "defensa i l'exercici del dret a l'autodeterminació" i que els arrestos, en cap cas, estaven justificats. La moció dona suport als setze investigats, exigeix al govern espanyol que doni explicacions, reclama a Adif que retiri la denúncia pel tall a les vies de l'AVE i mostra el seu suport als tancats a la Universitat de Girona (UdG).La moció l'han presentada conjuntament CiU, ERC i la CUP. El text ha tirat endavant, doncs, per majoria. La resta de grups (el PSC, CS i el PPC) hi ha votat en contra. Entre d'altres, el portaveu de la CUP ha criticat que les detencions es fessin davant "la despreocupació dels majordoms de l'Estat" (en referncia al subdelegat a Girona i a la delegada del govern espanyol a Catalunya).Aquí, la portaveu dels socialistes, Sílvia Paneque, li ha retret que el text "aboca tot el ressentiment pel boc gros" i que, davant l'esfor "per la concrdia" que ha fet el PSC, la moció all que fa és "incrementar la ferida a Catalunya". L'alcaldessa Marta Madrenas li ha respost, per, que d'all que es tracta és de defensar drets. "I aquí s'ha de ser radical; no es pot ser poc demcrata, sinó tenir coratge", ha dit Madrenas. El Consell de Seguretat Municipal, de manera "immediata"El ple de Girona ha aprovat una moció, presentada pel PPC, que insta l'equip de govern a crear "de manera immediata" un Consell Municipal de Seguretat i Prevenció a la ciutat. Aquest consell permetr crear un canal directe de comunicació entre l'ajuntament i les associacions de vens, les entitats i els comerciants a l'hora de redactar propostes i plans d'actuació en matria de seguretat. La portaveu del PPC, Concepció Veray, ha criticat "la manca de voluntat política" que ha tingut l'equip de govern a l'hora de posar en marxa aquest consell. Precisament, perqu ara fa dos anys el ple ja va aprovar una moció gairebé calcada a la d'avui, i fins ara no s'ha fet cap moviment. En la mateixa línia també s'han expressat la resta de grups de l'oposició (ERC, CUP, PSC i Cs) criticant que CiU encara no hagi creat aquest rgan consultiu i lamentant la situació "de precarietat" en qu es troba la plantilla de la Policia Municipal.La moció ha tirat endavant per unanimitat. De fet, el mateix equip de govern també hi ha votat a favor. El vicealcalde Eduard Berloso, per, ha volgut posar de relleu que, tot i que aquest consell encara no s'hagi creat, CiU sí que ha "prioritzat" les taules de seguretat als barris -que han "funcionat molt bé"- com a via de "contacte directe" entre els vens i l'ajuntament. A més, el vicealcalde també ha recordat que ja s'han contractat cinc nous policies, que en breu seran dos més, davant el decret estatal de prejubilacions que ha deixat la plantilla de la Policia Municipal amb catorze efectius menys. D'altra banda, el ple també ha aprovat una moció en aquest cas, presentada per la CUP- per "forar" l'ampliació del parc públic d'habitatges a la ciutat. El text proposa que el 30% del sostre dels nous edificis que es construeixin a Girona, i d'aquells que es rehabilitin íntegrament, es destini a habitatge de protecció oficial. També que aquells edificis públics actualment en desús es reconverteixin en pisos i que es declarin "certes zones de la ciutat" com a rees de Conservació i Rehabilitació.En aquest cas, per, la moció no ha tirat endavant per unanimitat. De fet, la votació ha estat molt ajustada. La CUP ha rebut el suport del PSC i ERC (en total, dotze vots) per tant CiU com el PPC (onze vots) hi han votat en contra. I aquí, ha estat determinant l'abstenció de Cs (dos vots) perqu la moció prosperés.La regidora Eva Palau ha adms que la problemtica de l'habitatge és "molt greu", per que cal buscar "eines més convenients" per trobar-hi solució. A més, també ha posat de relleu que "és injust" dir que l'equip de govern "no est fent res", per també ha adms que buscar una sortida "no és fcil". Quan s'ha votat la moció, alguns dels assistents al ple han criticat la postura de CiU i l'han definida com de "vergonya".Corregir "el biaix de gnere"El ple d'aquest gener també ha aprovat una modificació del Reglament del Nomencltor de la ciutat. El regidor responsable, Narcís Sastre, ha fet incís en qu el canvi permetr "corregir el biaix de gnere" que tenen els noms dels carrers i places de Girona. Actualment, només el 7% porten nom de dona, davant del 41% que el tenen d'home. Amb el canvi, a partir d'ara, dues de cada tres propostes per batejar espais de la ciutat que surtin de la Comissió del Nomencltor hauran de portar nom de dona. Sastre ha subratllat que aquesta modificació era "una obligació moral" per corregir "una desproporció" que, com també passa en d'altres ciutats, ja s'ha convertit en un "problema histric".La modificació del Reglament del Nomencltor ha tirat endavant per mplia majoria. Tots els grups hi han votat a favor excepte Cs i el PPC, que s'han abstingut. No perqu estiguin en contra d'aquest canvi per corregir la desigualtat de gnere, sinó perqu creuen que el nou reglament queda coix. I de fet, aquesta també és una crítica que ha llanat la resta de l'oposició, dient que la modificació ha estat "insuficient i poc substancial", perqu el document encara té llacunes (per exemple, no concreta qui pot demanar d'ofici els canvis de nom).CiU també ha rebut les crítiques de la resta de grups en un altre dels punts que, a priori, era un simple trmit. En concret, el d'aprovar la rectificació del padró, que recull que a Girona ja s'han superat els 100.000 habitants. Aquí, l'oposició en bloc ha carregat contra l'equip de govern, retraient-li que més enll de fer "una campanya publicitria de triomfalisme" per donar a conixer l'efemride, no ho hagi aprofitat per obrir una reflexió sobre el futur de la ciutat.
