Publicado 02/11/2020 14:59CET

AMPLIACIÓ:L'ONU conclou que un agent de la Guàrdia Urbana de Figueres discapacitat va patir discriminació

L'agent va ser atropellat fa 12 anys i des d'aleshores reclama una segona activitat que no se li ha concedit

ACN

Figueres .-El Comitè Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides (ONU) ha donat la raó a un agent de la Guàrdia Urbana de Figueres amb una discapacitat permanent que des de fa 12 anys batalla per aconseguir una segona activitat al cos. El dictamen del comitè, que ha avançat la Cadena Ser, conclou que l'agent, que va ser atropellat l'any 2008 per un conductor begut, va patir discriminació "per motiu de la seva discapacitat, en la continuïtat de la feina pública que desenvolupava" i emet un seguit de recomanacions –que no són vinculants-.

Entre elles, diu que l'Estat té l'obligació de proporcionar-li el dret a una "compensació adequada", que inclogui les despeses judicials, a adoptar mesures per garantir que se'l pugui sotmetre a una avaluació funcional alternativa "considerant les capacitats que podria tenir en una segona activitat" i prendre les mesures necessàries per "ajustar" el Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana de Figueres i la seva aplicació als principis de la convenció i les recomanacions que fa ONU.Des de l'Ajuntament asseguren que tenen "voluntat política" per resoldre el cas però que els serveis jurídics mantenen que no és possible. L'afectat estudiarà ara si empren la via contenciosa administrativa o la penal.Un llarg periple judicial El periple judicial d'en Jordi va començar l'any 2008 quan el va atropellar un conductor begut que el va deixar amb una discapacitat. El juliol de l'any següent el Ministeri de Treball va declarar la incapacitat permanent total i li va reconèixer una pensió del 55% del salari que percebia en actiu. Aquell mateix mes, va demanar a l'Ajuntament de Figueres poder exercir una segona activitat que se li va demanar un mes després i se'l va cessar com a funcionari. El consistori va al•legar que se li aplicava la llei de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic, que fixa que en casos d'incapacitat total permanent es perd la condició de funcionari, i el va obligar a una jubilació forçosa. Durant aquest anys, la batalla judicial ha passat per la via contenciosa administrativa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans, sense èxit. Ara, el Comitè Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides (ONU) li ha donat la raó. Considera que la normativa que se li va aplicar per impedir que passés a una segona activitat és "contrària" a diversos drets previstos a la Convenció sobre els drets d'aquestes persones i que l'agent "va ser discriminat", per motiu de la seva discapacitat. "El comitè considera que el cas revela una de les formes de discriminació prohibides per la convenció, ja sigui considerada com una discriminació directa o una denegació d'ajustos raonables", remarca el dictamen. A més, el comitè considera que, en aquest cas, la discriminació en relació amb la continuïtat a la feina deriva "en la denegació de qualsevol diàleg o instància orientada a una avaluació funcional alternativa dels que, com l'afectat, han estat declarats amb una incapacitat permanent total". A més, remarca que, "si bé l'Estat persegueix una finalitat legítima en l'articulació institucional de passar a segona activitat dels funcionaris públics, la llei que se li va aplicar per no haver tingut un Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana a l'Ajuntament de Figueres vulnera els drets que li corresponent en virtut dels articles 5 i 27 de la convenció". En aquest sentit, diu que l'Estat ha de "complir amb les obligacions generals contemplades a l'article 4 de la convenció per modificar i harmonitzar les normes internes a nivell local, autonòmic i nacional, que impedeixen passar a una segona activitat sense una avaluació". Amb tot, conclou que la jubilació forçosa de l'agent com a conseqüència de l'accident que li va provocar la discapacitat permanent va suposar una "violació" de l'article 27 del dret a feina. Diverses recomanacions El comitè emet un seguit de recomanacions entre les quals hi ha l'obligació de l'Estat a proporcionar a l'afectat el dret a una compensació "adequada", que inclogui les despeses judicials i adoptar les mesures necessàries per garantir que se'l pugui sotmetre a una avaluació funcional alternativa "considerant les capacitat que podria tenir en una segona activitat o altres activitats complementàries. També diu que l'Estat té l'obligació de prendre mesures per evitar que es produeixin vulneracions similars en un futur. En aquest sentit, recomana ajustar el reglament de segona activitat de la Guàrdia Urbana de Figueres i la seva aplicació als principis de la convenció i les recomanacions del dictamen. Assegurant, així, que "passar a la segona activitat no es limiti a persones amb un grau de discapacitat parcial". A més, demana harmonitzar "la diversitat de normatives locals i regionals" en relació a la segona activitat "de conformitat amb els principis de la convenció i les recomanacions del dictamen". Finalment, dona a l'Estat un termini de sis mesos per donar-li una resposta per escrit, que haurà d'incloure les mesures que hagi adoptat en relació al dictamen i les recomanacions del comitè. També li demana que publiqui el document, el tradueixi als seus idiomes oficials i li doni àmplia difusió. La convencions de Nacions Unides, "per sobre de les lleis"El president de l’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquadra amb Discapacitats (AILMED), Àngel Gómez-Quintero, diu que la resolució "tira enrere" el procediment, "com si anéssim uns anys enrere: demana que un tribunal mèdic evaluï si pot treballar". Al seu entendre, el dictamen és molt clar i, tot i que admet que es tracta de recomanacions no vinculants, insisteix que les convencions de l'ONU passen a ser una "norma interna" dels estats quan les signen i que estan "per sobre de les lleis". En aquest sentit, diu que depenent de la decisió que adopti l'Ajuntament emprendran la via contenciosa administrativa o la penal. En qualsevol cas, però, admet que qualsevol via endarrerirà encara més la resolució d'aquesta llarga batalla judicial. Per la seva banda, el vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, diu que l'equip de govern té "voluntat política" de resoldre el cas però admet que els serveis jurídics remarquen que no és possible.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés