Gimeno critica que la Proposició de llei els dona unes competncies "molt residuals"
ACN
Barcelona.-El director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, ha reclamat que la institució que presideix "ha de tenir capacitat sancionadora i potestat de suspendre decisions administratives per protegir als alertadors de represlies" sense haver d'esperar la resolució d'un jutge. En una compareixena al Parlament, Gimeno ha criticat que la Proposició de llei de protecció integral dels alertadors els dona competncies "molt residuals" i ha defensat que amb la redacció actual de la llei només tenen competncies sancionadores "respecte els alts crrecs o sobre les empreses privades". Gimeno també ha reclamat que els canals que fan servir els denunciants siguin "eficients i independents".
Gimeno ha reclamat "més eines i més competncies" per tal de poder garantir els drets dels alertadors. Per fer-ho, ha sostingut que la directiva europea és "un punt de partida" i que hi ha "cert consens" en que algú s'ha d'ocupar de l'alertador i per fer-ho l'Oficina Antifrau és l'organisme "més idoni", ha defensat. "Aplaudim moltíssim la utilització del terme alertador de la llei", ha destacat Gimeno perqu aix considera que contribueix a "acabar amb aquest contingut pejoratiu del concepte de 'xivato' en la nostra cultura". Ha defensat un concepte d'alertador que "deixi d'ocupar-se de la vida privada dels alertadors i comenci a parlar del que ha alertat l'alertador". El director de l'Oficina Antifrau ha demanat la distinció "entre anonimat i confidencialitat". Ha dit que no veu clar "com es poden donar drets de coneixement, de transparncia del procediment, de tenir com a part en el procediment, a algú que és annim". "Com es protegeix algú que no es coneix qui és?", s'ha preguntat. Durant la compareixena s'ha comproms a tenir, abans d'acabar l'any, una avaluació del cost que tindria per l'Oficina l'adopció de la Llei que s'est treballant. També ha dit que li agradaria que hi hagués "una avaluació sobre l'efectivitat de la norma" que ha considerat que l'hauria de poder fer l'Oficina Antifrau fent d'alguna manera un seguiment de les denúncies.Gimeno ha explicat que en aquest moment quan reben una denúncia sobre algun assumpte del que no són competents la redirigeixen, i si en són competents inicien una investigació, el que passa en un 1,3 dels casos. Després, si hi ha conseqüncies penals ho deriven al ministeri fiscal, i en els altres casos ho plasmen en una resolució. "Aquesta institució ens fa cas o no i l'única reacció que podem fer nosaltres és posar-ho a la memria", ha lamentat.Suggereix la creació d'una bústia únicaUna de les principals raons per les quals els ciutadans no fan més denúncies és perqu tenen por a les represlies, ha explicat Gimeno. Ha afegit que una demostració d'aquest fet és que des que l'Oficina Antifrau accepta les denúncies annimes l'xit ha estat "tremend" fins al punt que s'han "doblat" des del 2017. Ha explicat que aquest fet demostra que els ciutadans saben que "poc o molt" investigaran, per també ha reconegut que una part important de les denúncies no són de la seva competncia, motiu pel qual ha suggerit la creació d'una "bústia única" per tots els alertadors.Sobre l'origen d'aquestes denúncies, ha tret importncia al fet que les denúncies siguin "fundades o amb mbils espuris" perqu "vistos els resultats dels darrers tres anys, no hi ha cap problema". Ha exposat que el que fan és "valorar la versemblana" de les acusacions, no les seves motivacions. "Per nosaltres el testimoni no existeix, existeix el fet denunciat", ha dit.Sobre la seguretat del sistema informtic per preservar-se de possibles atacs, Gimeno ha destacat que tenen una part de la xarxa de l'Oficina Antifrau amb accés a internet i una part que no ho est per que és "poc operativa". També ha indicat que participen del mateix tallafoc que la Generalitat de Catalunya per que també tenen "un sistema més" del que no ha volgut donar detalls. "No ens fiem de ningú, hem vingut per ser molestos", ha reblat.
