Publicado 04/03/2019 16:12

AMPLIACIÓ:Lobservatori DESC i el Collegi dAdvocacia de Barcelona porten al TC els desnonaments oberts

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Les entitats celebren que el govern espanyol hagi prohibit aquest tipus de prctiques

ACN

Barcelona.-Lobservatori DESC i la Comissió de Defensa del Collegi dAdvocacia de Barcelona (ICAB) portaran al Tribunal Constitucional els desnonaments oberts. Ho faran a través d'un recurs d'empara per un cas concret. L'advocat Sixte Garganté ha considerat aquest dilluns "d'extrema importncia" actuar davant d'aquestes prctiques, perqu les actuacions judicials, ha dit, han d'incloure "obligatriament" el dia i l'hora del desnonament. En aquest sentit, les entitats han celebrat que el govern espanyol hagi aprovat un decret llei que, entre altres qüestions, modifica la Llei d'enjudiciament civil precisament per acabar amb els desnonaments oberts.

Segons Sixte Garganté, les circumstncies permeten tenir esperana sobre aquest recurs, per ha matisat que tampoc posaria la m al foc. Ladvocat ha assegurat que el recurs té rellevncia constitucional, per ha recordat que no hi ha hagut cap pronunciament constitucional sobre els desnonaments sense data i hora.La directora de lObservatori DESC, Irene Escorihuela, ha explicat que en el recurs al TC han desgranat diferents vulneracions de drets: la vulneració a una tutela judicial efectiva, en tenir una resolució sense data i hora; la vulneració del dret a la intimitat personal i familiar; la vulneració del dret a la inviolabilitat del domicili, i també de la integritat moral i física. Escorihuela ha comentat que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat en algunes ocasions que hi ha risc de patir tractes inhumans i degradants si un es queda sense casa. Així mateix, també ha apellat al principi de seguretat jurídica i a la protecció dels menors. Des de la PAH han explicat que durant el 2018 tenen registrats 60 desnonaments oberts, per que hi poden haver més perqu que no tots estan documents i coneguts per ladministració. Irene Escorihuela ha afegit que no saben realment quants n'hi ha perqu només coneixen les dades a través de lAjuntament de Barcelona i no pels jutjats. Les entitats també han alertat que aquesta prctica sest estenent i generalitzant a altres ciutats catalanes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés