El cantautor i diputat al Parlament demana "confiança" als independentistes davant de l'actual situació política
ACN
Girona.-La Universitat de Girona (UdG) ha proclamat aquest divendres doctors honoris causa al cantautor Lluís Llach i al poeta Miquel Martí i Pol (aquest últim, a títol pòstum). L'acte solemne s'ha fet a l'Aula Magna Modest Prats davant de 200 persones, i ha servit per posar en valor l'aportació de Llach i Martí i Pol a les lletres i cultura catalana. El reconeixement, aprovat el mes de maig pel Consell de Govern de la UdG, no s'ha escapat de l'actual context polític actual. L'acte ha començat amb un minut de silenci per demanar l'alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Un cop ha rebut la medalla de mans del rector de la UdG, Sergi Bonet, Llach ha interpretat dues cançons des del piano. Després de la seva actuació, el públic s'ha posat dempeus i ha esclatat en aplaudiments i crits de "llibertat". En les seves paraules d'ingrés, el cantautor i diputat ha fet referència a l'actual situació hi ha demanat "confiança" als independentistes.
La reivindicació i la lluita que impregna l'obra de Lluís Llach i Miquel Martí i Pol s'ha notat també a l'acte d'entrega de la distinció de doctor honoris causa de la Universitat de Girona. L'esdeveniment ha seguit tots els tempos propis de la solemnitat acadèmica, però no s'ha escapat de l'actual situació política actual. El Consell de Govern de la UdG va decidir per unanimitat a finals de maig atorgar-los aquesta distinció de manera conjunta, per ressaltar "la qualitat artística" de la seva obra a més "dels valors humans" de les dues personalitats. La distinció va ser conjunta per "l'estreta relació" que tenien ells dos a nivell creatiu i personal. Un record pòstum a Martí i Pol "A casa ens va sorprendre saber que es podria rebre un doctor honoris causa a títol pòstum", ha explicat Mariàngels Martí, filla del conegut poeta de Roda de Ter (Osona). La candidatura de Martí i Pol l'ha defensada la doctora de la UdG Mita Casacuberta. L'elogi dels mèrits per ser proclamat doctor honoris causa l'ha resumit amb "el compromís amb la paraula i la poesia que salva". "Aquest no és només un acte de reconeixement acadèmic i social d'una obra poètica, sinó també un acte de justícia", ha reblat Casacuberta. La padrina del doctorand considera que "l'èxit popular" de l'obra de Martí i Pol "li va anar en contra durant molts anys" per al seu reconeixement acadèmic. Les paraules d'ingrés de Martí i Pol les ha pronunciades la seva filla, Mariàngels Martí, que ha rebutjat parlar de llengua i poesia i s'ha centrat en explicar la faceta de pare escriptor i poeta. "Un camp on només el meu germà em pot contradir", ha afirmat irònicament. Martí ha recordat que, durant la seva infància, el seu pare estava abocat a la feina i al seu despatx, on llegia i escrivia. "Amb la seva malaltia, el ritme de vida de tots plegats va canviar força", ha admès. Va ser quan ja era més adulta quan va veure altres mirades sobre el seu pare: "Vam aprendre d'ell a intentar ser conseqüents amb les decisions que havia pres". Una elecció que Martí i Pol tirava endavant "tant a la vida personal com la professional", ha recordat. Mariàngels Martí ha assenyalat que, tant ella com el seu germà, "gaudeixen escrivint" tot i que ho fan per a consum personal o familiar. Per això ha apuntat que del seu pare poeta "n'han rebut una aportació genètica". Un Llach combatiu El padrí de Llach com a honoris causa ha estat el doctor de la UdG Joan de la Creu Godoy. En la seva intervenció, Godoy ha ressaltat que la seva discografia "forma part del patrimoni musical i nacional". "Les seves cançons, un cop estrenades, ja no li pertanyen a ell sol sinó al col·lectiu que se les fa seves", ha dit. La carrera de Llach comença a coincidir amb la del poeta amb 'Ara mateix', que va ser la primera obra que el de Verges (Baix Empordà) va musicar. Després, de l'amistat van acabar resultant-ne diferents discos, el primer dels quals va ser 'El pont de mar blava'. El resultat d'aquesta col·laboració és, segons el seu padrí, "la conjunció perfecta entre ritme musical i textual". Godoy també ha volgut recordar que Llach va néixer a Girona "tot i que no hi ha viscut mai". Ho ha dit mentre repassava les contribucions més enllà de la música en els camps de la literatura, el vi, la solidaritat i la política. Els flamants doctors honoris causa ja van ser protagonistes a Girona fa gairebé trenta anys. El 28 d'octubre del 1988, Miquel Martí i Pol i Lluís Llach van fer el pregó de les Fires de Sant Narcís de la ciutat. Un moment que el cantautor recorda en el seu llibre 'Estimat Miquel'. En les seves paraules d'ingrés, Llach ha improvisat el discurs repassant quatre grans converses que l'han "marcat" al llarg de la seva vida. La primera va ser amb l'escriptor Josep Maria Espinàs, quan Llach encara no tenia ni 20 anys. El cantautor ha reconegut que va tenir "el privilegi" que Espinàs li "corregís" les seves creacions i ha explicat l'anècdota de com 'La columna' va acabar convertint-se en la mítica 'L'estaca' gràcies a Maria Aurèlia Capmany. La lliçó de tot plegat, segons Llach, és recordar com "a l'aixopluc d'un nou creador hi havia un gran poeta". La segona conversa va ser amb el president Josep Tarradellas, de qui en va qüestionar en públic alguna decisió. Aleshores, Tarradellas el va convocar a la Generalitat "amb samarreta i texans". En aquest punt, el cantautor ha explicat que l'aleshores president els va dir que els diria "bojos" cada cop que algú cridés "independència" i "revolució". "Però no deixeu de fer-ho", assegura que li va dir quan estava a punt de deixar el càrrec. En aquest punt, Llach ha volgut entrar en la situació actual i ha demanat "confiança" a aquells que volen l'alliberament del país. La tercera conversa va ser amb l'actor italià Marcello Mastroianni, a qui va conèixer a París en una pel·lícula de la qual Llach va fer-ne la banda sonora. Llach, "absolutament acomplexat", va escoltar com li deia que els catalans "eren uns cabrons" a l'hora de crear. "No racionalitzen la seva relació amb l'art i no paren de volar", assegura que li va dir el llegendari actor italià. La darrera conversa que a Llach se li ha quedat marcada va ser, precisament, amb Miquel Martí i Pol. En una de les seves trobades habituals, el cantautor li va retreure a l'osonenc que es definís com a poeta perquè li semblava "pedant". Martí i Pol no li va contestar fins un temps més tard, quan Lluís Llach li va llegir un dels seus poemes i li va dir que li havia fet veure temes com mai abans. Aleshores, l'escriptor li va dir: "És perquè dic coses que no són necessàriament les que volia dir el que em permet dir que sóc poeta". Per acabar les paraules d'ingrés, Llach ha explicat una anècdota sobre una actuació en una església per a recollir fons per a treballadors d'una fàbrica. "Em van dir que quan vingués la policia, jo i la meva representant marxéssim per una finestra mentre ells entomaven els cops", ha recordat. Quan va començar la càrrega policial i les línies de defensa obrera van començar a rebre cops "indiscriminats" dels agents, ells van saltar per una finestra. Després d'això, el també diputat al Parlament ha finalitzat la seva intervenció de manera categòrica: "És per això que estic aquí". Un cop ha acabat el seu discurs, Llach s'ha posat al piano i ha cantat un parell de cançons. Al final de la petita actuació, el públic s'ha posat dempeus i ha començat a cridar "llibertat". La política també ha aparegut a l'acte amb un minut de silenci inicial per demanar l'alliberament de Sánchez i Cuixart. El rector de la UdG, Sergi Bonet, també n'ha parlat en el moment de cloure la sessió. La proclamació com a doctors honoris causa de Llach i Martí i Pol s'ha fet a l'Aula Magna Modest Prats de la Universitat de Girona. L'acte, que ha durat més de dues hores, ha comptat amb el cor de la UdG, que ha interpretat cançons com 'Més lluny', 'Amor particular' o 'Que tinguem sort'.
