El nou document incidir en la formació i la prevenció en l'mbit escolar i en els locals d'oci
ACN
Lleida.-Lleida tindr un nou protocol contra la violncia masclista el 2020. Així ho han anunciat el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i la presidenta de l'Institut Catal de les Dones, Núria Balada, després de la Taula institucional per a l'abordatge de la violncia masclista celebrada aquest dimarts a Lleida. L'objectiu, ha explicat Farré, és que el nou document incorpori tot all que ha anat canviant des que es va aprovar l'anterior, l'any 2012. Així, per exemple, el nou protocol contemplar com abordar el ciberassetjament i incidir en la formació i la prevenció de comportaments abusius en l'mbit escolar i també en els locals d'oci. També permetr millorar l'atenció a les víctimes i la detecció de casos per part dels professionals. Durant el 2018, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones ha ats 1.957 dones a la demarcació de Lleida, 27 més que l'any passat.
El delegat el Govern a Lleida ha lamentat que la reunió, anual, hagi trigat gairebé dos anys a fer-se per culpa de l'aplicació del 155. Ha celebrat, per, que s'hagi decidit redactar un nou protocol per a l'abordatge de la violncia masclista, que se centrar també en la protecció de dades i en fer una tipificació molt precisa dels delictes sexuals perqu alguns que ho són no quedin immunes."Ens hem comproms a fer un protocol nou que incorpori tot all que ha anat canviant incorporarem suggeriments de totes les parts i amb un enfocament operatiu", ha explicat Farré. El delegat ha destacat que el nou document vehicular la collaboració institucional a les Terres de Lleida i ser prcticament un "manual d'actuació".El nou protocol incidir sobretot en la prevenció, ha destacat Farré. És per aix que contemplar les accions que es puguin dur a terme en l'mbit escolar, ja que considera que els infants d'entre 10 i 11 anys s'han de formar per saber qu pot acabar esdevenint violncia i comportaments abusius. També els preocupen els locals d'oci i els comportaments a les xarxes socials, que també estudiaran com incorporar al protocol. "Són comportaments i escenaris que no existien fa nou anys i que ara cal abordar i actualitzar", puntualitza Farré.Per la seva banda, la presidenta de l'Institut Catal de les Dones, Núria Balada, ha explicat que actualment estan treballant en el vuit pla estratgic, en el qual hi ha una part específica per a l'eradicació de la violncia masclista. És per aix, ha afegit, que el nou protocol ser una bona eina que permetr millorar l'atenció a les víctimes i també la detecció de casos de risc per part dels professionals. "Cal promoure la formació de professionals de tota la xarxa i de tota l'administració, perqu qualsevol servei públic és una porta d'entrada per la detecció de casos", ha dit.Pel que fa a l'atenció que es fa en els serveis d'Informació i Atenció a les Dones, en consells comarcals i a la delegació del Govern de Lleida, que compten amb servei psicolgic i legal, Balada ha explicat que s'han ats gairebé 2.000 dones. Algunes d'elles s'hi havia posat en contacte a través del telfon d'atenció a la víctima 900 900 120, concretament 362. Pel que fa a l'edat de les dones que hi han trucat, un 35,64% tenen entre 41 i 50 anys i un 27,9% entre 51 i 60 anys. "Als adolescents els costa més trucar i demanar ajuda als serveis públics i hem de treballar per arribar als joves", reconeix Balada. Tot i aix, celebra que cada vegada més les dones accedeixin a aquests serveis, grcies a moviments com el 'Me too' o les mobilitzacions dels últims 8-M i destaca que cada vegada hi ha una sensibilització i implicació més gran per part de l'entorn. El 19,34% de les trucades que rep el telfon d'atenció a dones en situació de violncia masclista són de familiars, coneguts o persones properes a la víctima.Finalment, Balada ha lamentat missatges com els de VOX que qüestionen la llei integral de violncia masclista, els quals rebutgen. Les polítiques d'igualtat de gnere no poden ser una arma electoral, alerta, i considera que cal posar una línia vermella a aquests partits que "amenacen el retrocés de les drets de les dones i vulneren els drets humans", ha concls.
