Publicado 02/10/2020 13:34CET

AMPLIACIÓ:L'IRTA demana un compromís institucional perquè la seva recerca ajudi a fer un delta de l'Ebre més sostenible

L'organisme presenta a les administracions un pla estratègic per fer front a les amenaces i reptes del territori

ACN

Sant Carles de la Ràpita.-L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha posat sobre la taula de les administracions del territori un pla estratègic de recerca que serveixi per canalitzar el coneixement que generen els seus investigadors en la línia d'aconseguir un delta de l'Ebre més sostenible. Els responsables de l'organisme han presentat el document als representants institucionals amb l'objectiu d'aconseguir un compromís conjunt que permeti abordar globalment i de forma coordinada les amenaces, els reptes i les oportunitats, ambientals i productives, a les quals ha de fer front l'espai. Entre els aspectes que aborda el pla figuren pràctiques per millorar la sostenibilitat del conreu de l'arròs o la producció aqüícola de les badies.

El nou pla de recerca i coneixement, que s'ha presentat als representants de les administracions que han assistit a la II Taula Institucional de les Terres de l'Ebre, es presenta com una proposta "ambiciosa", a l'altura dels reptes que ha de fer front el Delta, al mateix temps que "multidisciplinària" i "transversal", integrant diferents línies i esforços per "conèixer millor" l'espai i poder garantir la seva "sostenibilitat econòmica i ambiental". En aquests termes s'ha expressat el delegat institucional de l'IRTA a les Terres de l'Ebre, José Miguel Campos.L'organisme dependent del Departament d'Agricultura, que des de fa anys explora al territori diverses línies de recerca relacionades amb el desenvolupament agrícola i el medi ambient, vol canalitzar el coneixement que genera per fer front a problemes com la regressió per la manca de sediments, les espècies invasores, la pressió per un ús intensiu del territori i, sobretot, la gran amenaça que suposa el canvi climàtic. Ho vol fer a partir de "plans d'actuació adients" que fomentin la seva sostenibilitat i, al mateix temps, las seva "resiliència".Aquest divendres, els responsables de l'organisme, encapçalats pel seu director general Josep Usall, han posat sobre la taula dels representants de les administracions –tant dels departaments d'Agricultura, Territori i Sostenibilitat com els ajuntaments i entitats supramunicipals implicades- un primer esborrany amb les grans línies d'aquest pla amb la voluntat de disposar del pla definitiu a finals d'any.La idea és que aquestes administracions, juntament amb els sectors productius i altres ens generadors de coneixement –als quals se'ls presentarà el document les pròximes setmanes-, es comprometin a l'hora de fer-lo seu i enriquir-ne el contingut, a partir de propostes d'actuació global, conjunta i coordinada a partir dels resultats de les recerques ja en marxa. "L'IRTA donem una pas endavant, assumim un paper actiu, però esperem la col·laboració i que s'adhereixen les entitats i administracions perquè nosaltres sols no ho podríem tirar endavant", ha raonat Campos.Millorar les pràctiques agrícoles i aqüícolesUn dels aspectes que de forma concreta vol abordar el pla són la introducció de pràctiques en el conreu de l'arròs que permetin millorar la seva sostenibilitat i la rendibilitat, sempre de forma consensuada amb els mateixos productors, segons remarquen. La investigadora de l'IRTA especialista en aquest conreu, Maria del Mar Català, ha destacat en aquest àmbit la gestió de l'aigua, els adobs o cultius alternatius. "Per exemple, si tinc una producció ecològica i tinc un problema greu de males herbes, poder posar en valor una estratègia molt ben pensada i calibrada que ens diguin que podem fer una rotació", apunta. També la introducció de conreus vegetals que actuïn com a adobs verds, orgànics, substitutius dels fertilitzants minerals. "Això ens ajudarà a crear un paisatge molt plural, divers, a millorar la gestió de l'ecosistema i millorar la diversitat, donar uns serveis ecosistèmics molt més importants. Visualitzem al Delta un mosaic de possibilitats i el bo que té, i la gent gran ja ho sap que això ja passava, és que es feien coses adaptades a la situació climatològica i del sol. Anem per aquí", ha resumit Català. També s'ha referit al paper dels arrossars com a filtres verds i la necessitat de gestionar adequadament l'aigua del conreu que fa cap a les badies del Delta per garantir la qualitat de la producció aqüícola. Un altres dels àmbits de treball que planteja el pla serà també la gestió de forma més eficient de la distribució i control d'espècies exòtiques introduïdes amb impacte negatiu, com el caragol maçana, el cranc blau o la granota toro i millorar l'estat de conservació d'altres autòctones amenaçades com el fartet o l'espinós.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés