El cantant de rock-blues aterra a Sant Feliu de Guíxols en el marc de la gira mundial per presentar el seu nou disc
ACN
Sant Feliu de Guíxols.-L'incombustible Zucchero ha portat la seva característica veu estripada a l'escenari del Porta Ferrada. El cantant de rock-blues italià ha aterrat a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) en el marc de la gira mundial de presentació del seu dotzè disc d'estudi, 'Black cat'. Un treball amb el qual el cantant demostra que la seva música s'allunya dels formats establerts i que entronca amb l'essència d'aquell 'Oro Incenso & Birra' (1989), que el va catapultar a la fama amb 8 milions de còpies venudes. 'Partigiano reggiano', 'Ci si arrende' o '13 buoni ragioni' han obert una nit que ha estat un dels plats forts d'aquest 55è Porta Ferrada. El concert ha tingut dues parts diferenciades. Després de repassar alguns dels temes més nous, Zucchero ha fet un salt enrere i ha posat el públic dempeus amb cançons com el 'Baila (Sexy thing)' i altres èxits que han marcat la seva carrera. Sense oblidar-se d'homenatjar artistes internacionals amb qui va compartir escenari, com el tenor Pavarotti.
Zucchero, un dels caps de cartell del festival, ha arribat a Sant Feliu de Guíxols avalat per l'èxit del seu 'Black cat'. Onze nits seguides omplint l'Arena de Verona, dos 'sold out' al Royal Albert Hall de Londres i una gira mundial, que s'allargarà fins al 28 d'octubre i que, quan acabi, haurà fet sonar el disc per Austràlia, Àsia, Europa i Amèrica.Adelmo Fornaciari, nom real de l'artista, s'ha fet acompanyar per una banda de dotze músics dalt l'escenari –en destacava l'organista Brian Auger- per desgranar els temes d'aquest darrer disc. Un treball amb el qual el cantant retroba l'esperit d'aquell 'Oro Incenso & Birra' de finals dels 80, i que barreja rock, blues i melodies mediterrànies.'Partigiano reggiano', '13 buone ragioni' o 'Ci si arrende', '10 more days', 'Hey lord' o 'L'anno dell'amore' han obert un concert que ha tingut dues parts diferenciades. Després de fer sonar temes del 'Black cat', Zucchero ha anunciat que feia "un salt enrere" i ha animat el públic a posar-se dempeus per ballar alguns dels seus grans èxits. I per escalfar la nit, res millor que el 'Baila (Sexy thing)', seguit d'altres cançons de la seva trajectòria com 'Never is a moment' 'L'urlo', 'Blue' o 'Un soffio caldo'.Durant aquesta segona part, Zucchero tampoc s'ha oblidat d'aquells artistes internacionals amb qui havia compartit escenari. I per això, el punt emotiu de la nit ha estat un homenatge al tenor Luciano Pavarotti, amb una cançó que ha deixat per uns moments el rock i el blues que han marcat el recital i ha tingut un marcat to operístic. I per als bisos, el cantant italià ha deixat una altra de les cançons –més comercial, això sí- que n'han marcat la trajectòria: 'Senza una donna'. Un tema que ha servit per tancar les més de dues hores de concert al Porta Ferrada. Sense 'Streets of Surrender'Al Porta Ferrada, però, Zucchero no ha fet sonar un dels temes icona del 'Black cat': el de 'Streets of Surrender (S.O.S)', amb lletra del vocalista d'U2 Bono i les cordes de Mark Knopfler. La cançó és un himne a la llibertat després dels atacs terroristes a París i la massacre al 'Bataclan' del novembre del 2015.Després de Sant Feliu de Guíxols, el cantant continuarà ara gira a Àustria i a Itàlia. Al llarg de la seva carrera, que va començar el 1970, Zucchero és un dels artistes italians que més discos ha venut. Ha compartit escenari amb nombrosos artistes internacionals, com Pavarotti, Eric Clapton o Ray Charles, i ha estat condecorat amb el quart honor civil més alt d'Itàlia
