Més d'una vuitantena de participants analitzen com modificar els comportaments dels grans incendis des de la zona cremada
ACN
El Perelló.-Amb els primers grans incendis de l'estiu a les Terres de l'Ebre s'ha reactivat el debat sobre la prevenció dels devastadors incendis del segle XXI i la necessitat de preparar el territori amb un gestió adequada dels boscos. El Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i els Bombers de la Generalitat han analitzat, aquest dilluns, sobre el terreny, el comportament que va tenir el foc del Perelló, al mes de juny, i com l'incendi va modificar el seu comportament a les zones on s'havien fet prviament tractaments silvícoles. Una vuitantena de persones han participat en la visita. La jornada forma part de les activitats organitzades per transferir resultats i coneixement sobre els tractaments més eficaos per prevenir incendis.
El CTFC i els Bombers han fet servir el primer gran incendi d'aquest any a les Terres de l'Ebre, el foc dels Perelló del mes de juny, per evidenciar que els tractaments silvícoles i la gestió correcta del territori evita incendis devastadors. Al Perelló es van cremar 233 hectrees per, com demostra el simulació que s'ha aplicat a l'incident, el foc hauria pogut cremar, com a mínim, el doble de superfície. Ho van evitar els tractaments silvícoles - tant cremes prescrites com tractaments mecnics- que s'han estat fent els últims anys en aquells boscos, propietat de la Generalitat i gestionats pel Departament d'Agricultura. Amb la jornada d'aquest dilluns es volia comprovar sobre el terreny cremat l'eficincia de la feina feta per extreure'n també llions que es puguin aplicar en altres llocs del país. El foc al Perelló va tenir comportaments diferents. "El foc no crema a l'atzar. Té un comportament i una intensitat segons el clima per també segons la vegetació que troba", ha recordat Míriam Piqué, experta del CTFC. Les estructures, la densitat o l'acumulació de biomassa són alguns dels factors del bosc que convertiran un incendi en un incendi devastador, virulent i de gran intensitat. "On hem fet aprofitament forestal o hi ha pastures el foc cremar amb baixa intensitat i ser una oportunitat", ha recordat Piqué. Identificar aquest patrons en un cas real ha estat la feina de la jornada d'aquest dilluns al matí ja que la silvicultura, recorden des del Centre Forestal, no és una cincia "exacta". "Tenim una srie d'indicadors que ajuden a prendre decisions per fer un millor tractament forestal per, a la prctica, el millor per veure si all que hem fet funciona és veure-ho després d'un incendi. Aquí s'havien fet tractaments silvícoles, coneixem amb dades quantitatives i objectives quina és l'estructura i com era el bosc que vam deixar i venim a veure com hi ha passat el foc i com ha servit perqu els bombers decidissin la seva estratgia", ha explicat Piqué. Amb el bosc gestionat, els Bombers tenen més facilitat per decidir quin flanc s'ataca o en quin espai pot servir un contrafoc. "Aquí veurem quins tractaments han anat bé per fer-ho a altres llocs d'una manera similar i que tinguem més preparat el paisatge. Intentem identificar aquest patrons per tenir boscos que cremin en baixes intensitats, on és millor tenir-los per a la planificació estratgica del cos dels Bombers", ha afegit la tcnica. Al Perelló s'havien fer aclarides selectives i esporga. Amb la primera actuació s'aconsegueix capades amb menys combustible i menys biomassa per evitar els incendis que es propaguen per la part alta dels arbres i que són els més rpids i virulents. Amb l'esporga, s'aixequen les capades cap a dalt perqu els arbres tinguin menys continutat vertical. "Hem passat de possibles incendis amb intensitats de més de 4.000 quilowatts a intensitats de foc que són molt més assumibles pel cos d'extinció", ha detallat Piqué. Del Perelló és trauran sobretot llions per tractar boscos de pi blanc i quines són les zones estratgiques on cal prioritzar les feines. "No podem gestionar tot el territori. És inviable. Hem d'identificar on fer les inversions és més eficient i urgent per evitar gran focs. Ho estem treballant de la m de Bombers perqu coneixen bé els patrons de propagació, saben cap on es mour el foc segons la topografia i les condicions climtiques i saben quines poden ser les zones estratgiques per prevenir grans incendis", ha apuntat. Els recursos, com ha ratificat Piqué ha de venir de les administracions públiques. "En els boscos capitalitzats no compensa la venta de fusta. El preu no puja des de fa 30 anys i el cost dels tractaments són molt grans. Fer una bona gestió és molt costosa en la majoria dels casos i sobretot en boscos de pi blanc. Caldr ajuda i espenta", ha afegit.
