Actualitzat 05/04/2017 17:46

AMPLIACIÓ:L'Hospital Vall d'Hebron nega haver manipulat les llistes d'espera cardíaques durant les retallades

El gerent agraeix "l'esforç i professionalitat" de tot el personal sanitari i ofereix "màxima transparència i col·laboració" a la justícia per aclarir algunes morts

ACN

Barcelona.-El gerent de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Vicenç Martínez Ibáñez, ha negat aquest dimecres a la tarda que s'hagin "manipulat" les llistes d'espera de la cirurgia cardíaca durant les èpoques de retallades pressupostàries de la Generalitat, cosa que hauria provocat, segons va denunciar l'excap de servei de cirurgia cardíaca, que alguns pacients morissin mentre esperaven ser operats. En una compareixença pública envoltat de bona part del servei de cirurgia cardíaca, Martínez Ibáñez ha volgut desmentir les "falses explicacions", que ha qualificat de "penoses per inaudites", i ha agraït "l'esforç i professionalitat" de tot el personal sanitari, a més d'oferir "màxima transparència i col·laboració" a la justícia, que ha ordenat investigar diverses morts de pacients.

L’Audiència de Barcelona ha ordenat que s’investigui si deu pacients en llista d’espera de la unitat de cardiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron van morir per la incidència de les retallades en les llistes d’espera. Es tracta de pacients que esperaven ser operats urgentment però les intervencions no es van acabar fent en passar de les quinze setmanals a tres, segons va denunciar en el seu moment l’excap del servei de cirurgia cardiovascular del centre, Manuel Galiñanes, que primer ho va posar en coneixement de la fiscalia, que va arxivar les diligències després de rebre un informe de l’Institut Català de la Salut (ICS) negant les irregularitats, i posteriorment al Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona, que també va rebutjar investigar el cas. El recurs del seu advocat, José Sánchez Moreno, a l’Audiència, però, ha prosperat i el tribunal vol comprovar si van existir “diversos delictes d’homicidi per omissió o per imprudència”."La priorització de casos rutinaris o convencionals, preferents i urgents la fan els professionals, que són els que més en saben", ha dit Martínez Ibáñez. Sobre els casos investigats, ha dit que són vuit i no pas deu, que dos d'ells eren els primers de la llista d'espera i que, dels altres sis, cap estava fora del termini màxim garantit, algun va morir perquè no volia operar-se, altres no estaven en llista d'espera, un altre va morir per un ictus i la família no va avisar l'hospital, un altre tenia càncer i altres es van veure afectats per una neoplàsia al pulmó mentre esperaven ser intervinguts. "Algun era previsible que pogués morir", ha dit l'actual cap de servei de cirurgia cardíaca, Albert Igual.Martínez Ibáñez ha explicat que "lamentablement sempre hi ha morts a les llistes d'espera de tots els hospitals i de totes les especialitats". Segons ell, el Vall d'Hebron té una taxa d'un 0,27% pacients morts mentre estaven en llista d'espera, força per sota del 0,43% que es considera excel·lent. "Complim tots els períodes de garantia i en totes les auditories obtenim resultats excel·lents", ha afegit. En tot cas, ha dit que l'hospital és "excel·lent" però tendeix a millorar encara més, i ha agraït al Departament de Salut el nou pla de xoc contra les llistes d'espera i el suport de la junta facultativa als serveis de cardiologia i a la institució.Anna Ochoa, directora assistencial, ha assegurat que el centre no ha deixat de fer activitat. "L'activitat mitjana de cirurgia cardíaca és de 15 operacions a la setmana", i només es redueix en èpoques de vacances d'estiu, Nadal i Setmana Santa, "com es fa a tots els hospitals, és normal i no depèn de les retallades", ha explicat. Tot i així, sempre es preserven les urgències i només es reprogramen aquelles intervencions que "poden esperar". Així, ha admès que "van créixer les llistes d'espera de coses que podien esperar, però mai s'ha deixat d'operar un càncer o el cor, ni cap activitat mèdica on el pacient estigués en risc", ha refermat.Respecte Galiñanes, Martínez ha explicat que els caps de servei són avaluats cada quatre anys per poder seguir al càrrec. Quan va començar el procés per avaluar-lo es va presentar, però més tard es va retirar i, tot i que va ser avisat, no va seguir el procés d'avaluació, cosa que va fer que fos rellevat com a cap, i ara és adjunt.

Contingut patrocinat