Publicado 26/2/2019 16:35:00 +01:00CET

AMPLIACIÓ:L'Hospital Sant Joan de Déu prctica una ablació cardíaca a la pacient "més petita del món"

Es tracta d'una nena prematura que en el moment de la intervenció pesava 1.310 grams i patia una taquicrdia incessant resistent als medicaments

ACN

Esplugues de Llobregat.-La Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Sant Joan de Déu ha practicat amb xit una ablació cardíaca a una nena prematura, de només 32 setmanes i 1.310 grams de pes. Es tracta de la pacient més petita del món a qui se li fa aquesta operació. Els metges van detectar que la nena patia una "taquicrdia incessant" que feia que el seu cor bategués a 200 pulsacions per minut, quan es trobava a la setmana 28 de gestació. Tot i que van subministrar medicació a la mare durant l'embars i a la nena un cop va néixer, la situació no va millorar i finalment van decidir tirar endavant la complexa intervenció el 4 de gener. La principal dificultat del procediment residia en el fet que el cor de la petita només mesurava dos centímetres. La nena ja ha estat donada d'alta i es troba en perfecte estat de salut.

El malson de la família de la petita María que resideix a Saragossa- va comenar quan l'equip mdic de l'Hospital Universitario Miguel Servet que seguia a la mare durant l'embars va detectar durant la setmana 28 de gestació que el fetus patia una taquicrdia incessant que feia que el seu cor bategués fins a 200 pulsacions, el doble del que és habitua. Els cardilegs del centre aragons van intentar combatre la taquicrdia en un primer moment subministrant diversos frmacs antiarítmics a la gestant, amb l'objectiu d'allargar l'embars el mxim possible. Finalment la petita va néixer a la setmana 32, a través d'una cesria i amb un pes de 1.310 grams. Des d'aquest moment els metges van intentar revertir l'arrítmia amb diversos medicaments que malauradament no van sortir efecte. "Malgrat els múltiples esforos i fer servir tot l'arsenal teraputic del que es disposava, ella es resistia, i es per aix que es va plantejar anar més enll i fer una ablació cardíaca", ha comentat la doctora Gergia Sarquella, responsable de la Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Sant Joan de Déu. Així va ser com deu dies després del naixement, la nena va ser traslladada a l'Hospital Sant Joan de Déu. "El cor és una bomba i necessita un sistema elctric per funcionar que es basa en un marcapassos que va emetent impulsos elctrics i aquests es distribueixen al llarg d'aquest rgan per una mena de cablejat elctric", explica Josep Brugada, també responsable de la Unitat d'Arrítmies del centre catal que detalla que a banda d'aquest circuit la nadó tenia "una via accessria". Segons el metge "tenia una connexió que no havia de ser-hi i el fet de tenir dues vies provocava que visqués en un curtcircuit permanent". Per Brugada, una de les principals complexitats del procediment residia en el fet que per dur a terme la intervenció era necessari introduir un catter per una vena que en el cas de la María tenia un dimetre de menys d'un millímetre. Alhora indica que el cor de la nadó en el moment de l'operació mesurava només dos centímetres i que no existeixen catters dissents per pacients tan petits."El que vam fer va ser posar un catter guia molt petit i un dilatador, i després un altre i poc a poc vam anar eixamplant la vena per fer entrar el nostre catter", ha comentat el metge. En accedir al cor els metges van poder cremar la via accessria causant de la taquicrdia. El procediment es va dur a terme en una sala d'intervencionisme dotada amb tecnologia d'última generació. Cada any es duen a terme en aquets espai al voltant de 550 procediments electrofisiolgics com ablacions cardíaques, collocació de marcapassos i desfibrilladors. Un ter dels pacients que els reben són menors d'un any i la taxa d'efectivitat és d'un 96%.La Unitat d'Arrítmies d'aquest hospital ha operat en els darrers quatre anys 36 nens de menys de deu quilos de pes. L'única experincia similar a la de la Maria va tenir lloc l'any 2003 amb un nadó de 1.540 grams que avui en dia és un adolescent de quinze anys i 1,75 metres d'alada. Una nena "perfecta"La Raquel Sancho, la mare de la pacient, ha afirmat amb un somriure d'orella a orella que la nena est "perfecta" i que el seu cor batega com el de qualsevol altra criatura. Alhora s'ha mostrat molt agrada amb els professionals de Sant Joan de Déu.Amb tot, ha reconegut que tot el procediment "ha estat molt dur" i ha dit que espera que donar a conixer la seva experincia serveixi per ajudar altres famílies que es trobin en una situació similar. "Quan ens van dir d'operar-la vam sentir terror i pnic", reconeix Sancho que recorda que ella i el seu marit desitjaven que algú que hagués passat per una intervenció com aquella els digués que tot podia anar bé. "Jo el que he aprés és a ser positiu i a creure que tot pot anar bé", indica. Per la seva banda, Alfonso Ortas, pare de la petita, adverteix que quan els van dir que havien de portar la nena cap a Barcelona ja sabien que era "la seva darrera oportunitat". A partir d'ara, la Maria haur de passar controls peridics, si bé els doctors han explicat que no necessita cap medicació i que les complicacions tardanes són molt poc probables en aquests casos.