L'Ajuntament descarta fer activitats a dins les illes d'arbres i prohibir accedir al parc quan hi hagi temporals
ACN
Girona.-L'estudi sobre l'arbrat de la Devesa defineix el parc com un "geritric" de pltans, perqu els 2.500 que hi ha pateixen "envelliment prematur". Sobretot perqu els arbres estan a tocar els uns dels altres i aix en dificulta el creixement. L'informe també subratlla, per, que hi ha un risc "fora baix" que els arbres caiguin i conclou que no s'han de talar pltans per esponjar la Devesa (perqu com que han crescut com un conjunt, és tard per fer marxa enrere). Amb l'estudi a la m, l'Ajuntament descarta permetre que es facin activitats a dins les illes de pltans, cosa que entre d'altres accelerar el trasllat de les caravanes dels firaires. A més, el consistori redactar un pla de risc i prohibir accedir al parc quan hi hagi temporals.
Al maig del 2018, un pltan de grans dimensions aproximadament, d'uns 60 metres d'alada- va caure l'interior de la Devesa de Girona. Tot i que aparentment se'l veia bé, tenia les arrels malmeses. Aix va fer que l'Ajuntament encarregués un estudi per veure l'estat de salut dels arbres del parc urb, creat ara fa 150 anys i on hi ha 2.500 pltans distributs en fileres.L'informe, que ha fet l'empresa Dr. Árbol, ja subratlla d'entrada que els arbres de la Devesa pateixen un "envelliment prematur". "No per edat, perqu són relativament joves, sinó per la disposició en qu es troben dins el parc", concreta el consultor de Dr. Árbol, Gerard Passola. Quan es va crear la Devesa, com que els pltans es van plantar tan a prop els uns dels altres, aix n'ha afectat el desenvolupament. "Heu de pensar que, en condicions normals, creixerien entre 5 i 6 millímetres per any; en aquest cas, per, estem parlant tan sols de 0,3 millímetres", explica Passola.De retruc, que els pltans estiguin tan apinyats també comporta que siguin molt esvelts i que les seves arrels tampoc s'hagin endinsat al subsl com tocaria. De fet, hi ha arbres que en tenen molt poques (fins i tot, distribudes en tres nivells diferents). A més, l'estudi posa de relleu que el sistema que fins ara feia servir l'Ajuntament per treure les fulles que cauen durant la tardor (triturant-les i llaurant-les amb la terra) tampoc és bo per a les arrels dels pltans, perqu les afecta.El risc que caiguin, "fora baix"Per estudiar les arrels, l'empresa Dr. Árbol ha fet set cales en diferents espais de la Devesa. I per veure l'estat de salut dels arbres, s'ha basat en una mostra de 150 pltans dels que hi ha al parc urb. Segons concreta Passola, tot i que en dos sí que hi ha trobat defectes, cap dels analitzats "es trobava en tan males condicions" com que el va caure al maig del 2018.De fet, a parer del consultor, trobar-ne un altre que tingués les arrels tan malmeses és "com buscar una agulla en un paller". Per aix, l'estudi conclou que el risc que hi hagi pltans que puguin caure de soca-rel és "fora baix". Tot i que, en el cas de les branques, l'informe sí que diu que aquest risc és "moderat" (és a dir, que n'hi pot haver de seques que caiguin al terra).D'altra banda, l'estudi sobre l'arbrat de la Devesa també recull dues conclusions destacades. La primera, que el reg és "essencial" per mantenir els pltans del parc (sobretot a l'agost, quan pateixen estrs hídric). I la segona, que ara ja és massa tard per talar arbres i esponjar la Devesa. Perqu com que tots ells han crescut com un conjunt, "formen una capada que s'ha de mantenir". "Talar un arbre suposaria incrementar el risc que en caigués algun altre", subratlla el consultor de Dr. Árbol. A més, Gerard Passola concreta que, tot i que els pltans siguin esvelts, la unió de totes les seves capades els permet aguantar millor els episodis de vent o pluja. Per últim, l'estudi recomana deixar un perímetre d'un metre i mig al voltant de cada pltan per afavorir-ne el creixement. I assenta les bases per redactar un pla de risc davant situacions meteorolgiques adverses (per exemple, recollint quan és que podrien caure branques en cas que hi hagués una ventada o un temporal). Adaptar la gestió El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha explicat que l'informe els permetr adaptar la gestió de l'arbrat de la Devesa. Per exemple, ja s'han deixat de triturar les fulles com es feia abans, es millorar el reg (també tenint en compte el canvi climtic) o a l'hora de podar les capades, es pensar en tot el conjunt (i no només arbre a arbre).El regidor sí que ha avanat que ara l'Ajuntament redactar un pla de risc, que fixar quan es limitar l'accés al parc (és a dir, es prohibir entrar-hi) quan hi hagi episodis meteorolgics adversos, com ventades i temporals. Per últim, pel que fa a la disposició dels pltans, Terés ha adms que aquí no hi ha marxa enrere. "All que est fet, fet est; no té sentit revertir aquesta situació", ha concretat el regidor, en referncia a talar arbres per esponjar el parc (cosa que suposaria incrementar el risc per a la resta de pltans). Sense activitats a l'interiorL'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que les conclusions de l'estudi "són tranquillitzadores", perqu aclareixen "els dubtes" sobre l'estat de salut dels pltans, que havien sorgit arran de la caiguda de l'arbre el maig del 2008. Madrenas també ha dit que l'informe "deixa clar que la conservació de la Devesa és compatible amb les activitats tradicionals que s'hi duen a terme". I que per tant, no hi haur canvis en aquest sentit.Aix sí, es garantir la distncia d'un metre i mig amb els arbres. I en conseqüncia, l'Ajuntament descarta fer activitats més enll dels passejos; és a dir, a l'interior de les illes de pltans. Aix suposa que no s'hi faran itineraris com s'havia dit en algun moment- i que s'accelerar el trasllat de les caravanes dels firaires (algunes de les quals ocupen l'interior del parc mentre hi ha muntades les atraccions).
