És el primer cop que una collecció que no és la de la baronessa protagonitza l'exposició temporal
ACN
Sant Feliu de Guíxols.-L'Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empord) oposa dilegs i monlegs entre artistes com Sorolla, Picasso, Manolo Valdés, Sean Scully o Julian Opie. La nova exposició temporal 'Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés' proposa un recorregut a través de pintures, escultures i linogravats que reflexiona sobre la representació de la realitat segons la mirada de cada autor. La mostra acull 46 obres de 21 autors i, per primer cop, només una de les obres és de la collecció de Carmen Cervera perqu la resta provenen del fons de la Fundació Bancaixa de Valncia. El motiu és que l'espai expositiu comenci a funcionar com el veritable museu que ser en un futur establint aliances amb altres colleccions. Sant Feliu de Guíxols manté la previsió que les obres per convertir el monestir en museu comencin l'any vinent. protagonitza l'exposició temporal
Dileg expositiu i dileg simblic entre dues colleccions d'art. L'exposició temporal, que es podr veure del 30 de juny al 13 d'octubre, proposa un recorregut que reflexiona sobre la iconografia artística proposant dilegs entre pintors per, també, monlegs d'alguns autors. "La realitat no es pot entendre si no és representant-la", ha explicat la comissria de l'exposició, Pilar Giró. La mostra acull obres d'un període que va des de finals del segle XIX fins al 2005.L'exposició arranca amb quatre dilegs i amb els tres primers amb les obres de Sorolla com a desllorigador. L'artista és l'eix central per elaborar el discurs al voltant de les escenes quotidianes, el paisatge i la llum. El primer dels mbits de l'exposició, les iconografies del quotidi, se centra en escenes de la vida diria i com es converteixen, per als creadors de finals del segle XIX i principis del XX, per explorar en les seves obres la representació de la llum, la composició i l'efecte de la pinzellada. L'obra central és Platja de Biarritz de Joaquín Sorolla que dialoga amb els estils i colors d'Alberto Pla, José Mongrell i José Navarro. La segona conversa és sobre el paisatge sense la figura humana. De nou, Sorolla amb el seu Tardor. Platja de Valncia enceta el discurs per, en aquest cas, amb veritables antagonistes d'artistes que intenten allunyar-se de la seva influncia i estil. La conversa "d'enemics plstics" és amb Genaro Lahuerta, Francisco Lozano, Luis Arcas i Rosa Torres. Iconografies de la llum és l'argument que es desplega en el tercer dileg protagonitzat per la creació de Sorolla. Aquí, l'emblemtica A l'aigua. Platja de Valncia del pintor conversa amb els quadres de Francisco Sebastián, Equipo Crónica, Eusebi Sempere i Joquim Michavila, autors que van representar les platges valencianes als anys 70 fent servir llenguatges estilístics diversos.Encara a la primera planta per ja deixant anar la m de Sorolla, arranca la darrera conversa entre artistes. El viatge dialogat sobre mitologia i espiritualitat abraa el discurs d'artistes d'arreu i se centra en demostrar com els artistes de la modernitat revisiten els mites i, a més, com prenen altres creadors com a referncia artística. Així, Juan Navarro Badeweg i Sean Scully mostren fascinació per Matisse mentre Josep Renau i Rafael Benimodo Armengol revisen la mitologia clssica.Monlegs o monografiesLa segona part de la mostra, ubicada a la segona planta, mostra tres artistes de manera monogrfica. Hi ha dues sales dedicades a l'obra de Picasso en dos instants cabdals de la seva creació: quan va conixer la seva darrera esposa Jacqueline i quan va adquirir la casa-taller La Californie. Segons ha explicat Giró, va comprar aquest espai just quan va morir Matisse: "Eren amics personals i enemics artístics". Per aix, va crear una srie d'obres que, al seu estil, són un clar homenatge al pintor. El valenci Manolo Valdés (excomponent de l'Equipo Crónica) protagonitza una altra sala de la mostra amb dues escultures i tres pintures.El recorregut acaba amb una sala dedicada a l'artista britnic Julian Opie, conegut pel seu estil sinttic en la frontera de la tradició del pop-art, el geometrisme i el minimalisme i l'ús de les noves tecnologies. De fet, Pilar Giró detalla que la seva mxima obsessió és l'enlla amb les noves generacions a l'hora de representar l'art. D'aquest autor hi ha dos paisatges i un retrat d'automobilisme Jenson Button. Aquest darrer quadre és l'única pea de l'exposició que forma part de la Collecció Carmen Thyssen. Per primer cop, els responsables de l'Espai Thyssen han decidit que el protagonisme de la mostra sigui d'una altra collecció diferent a la de la baronessa. El motiu, segons ha explicat Guillermo Cervera, és que l'espai expositiu comenci a funcionar ja com el veritable museu que ser en un futur no massa lluny. Futur museuEl futur museu, ubicat a l'antic monestir, acollir la collecció de Carmen Cervera com a exposició temporal per l'objectiu és crear un pol d'atracció artística programant mostres i collaborant amb altres colleccions. En aquesta ocasió, ha estat amb la Fundació Bancaixa de Valncia que compta amb un fons de més de 2.800 obres de diferents disciplines artístiques. L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha afirmat que mantenen el termini i confien que les obres del futur museu puguin comenar l'any vinent. El consistori va treure a licitació de la redacció del projecte. El termini acaba el 15 de juliol, quan un tribunal format per tres experts valorar les propostes arquitectniques i far una primera selecció de cinc projectes dels quals en sortir el guanyador. El projecte executiu definir com ser el nou edifici que s'aixecar a la zona d'aparcament i que enllaar amb la primera planta del monestir. També inclour l'espai dels jardins adquirits fa dos anys pel consistori i la reurbanització de l'entorn. Motas ha subratllat que calculen que el nou museu suposar una inversió total de 6 MEUR dels quals la Diputació de Girona ja n'ha comproms 1,2. L'alcalde remarca que l'ajuntament té capacitat per fer front en solitari a aquesta inversió per que buscaran complicitats d'altres administracions (Generalitat i Estat) perqu entenen que és un projecte que transcendeix Sant Feliu de Guíxols. Carmen Cervera ha reivindicat que es compleix un "somni" amb la creació del museu (un projecte que feia anys que s'allargava) a la seva població "preferida del món": "L'art uneix les nimes, la bellesa, tot all que necessitem, és un projecte molt important per al mon sencer".
