Publicado 06/11/2020 16:15CET

AMPLIACIÓ:Les víctimes del 17-A tornen a lamentar la falta de suport de la Generalitat i el govern espanyol

Pla mitjà de la reunió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb representants i víctimes del 17-A, el 6-11-20 (horitzontal).
Pla mitjà de la reunió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb representants i víctimes del 17-A, el 6-11-20 (horitzontal). - Ajuntament de Barcelona (ACN)

Les entitats d'ajuda agraeixen en canvi l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona i la seva aportació econòmica

ACN

Barcelona.-Molt pocs dies abans de l'inici del judici pels atemptats jihadistes de l'agost del 2017 a Catalunya, les víctimes han lamentat aquest divendres la falta de suport de l'administració, especialment del govern espanyol i la Generalitat, a l'hora de ser reconegudes i ajudades en els tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. En canvi, han agraït l'ajuda de l'Ajuntament de Barcelona i el seu suport econòmic de 50.000 euros per a la defensa jurídica de les víctimes a l'Audiència Nacional. De fet, l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha demanat més "empatia" i "humanitat" a les administracions a l'hora d'atendre les víctimes d'atemptats terroristes.

El judici comença dimarts a Madrid, i aquest divendres al migdia Colau, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, s'han reunit amb l'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) Robert Manrique, Eulogio Paz, president de l’Associació 11M, que representen a diverses víctimes, i una vintena de víctimes d'aquells atemptats.La UAVAT va arribar a contactar amb 273 víctimes directes o indirectes dels atemptats, però només s'ha permès la personació de 74. A més, hi ha un centenar de víctimes més que no han estat localitzades per l'entitat, tot i que consten en documents oficials. Segons Manrique, almenys s'haurien de considerar víctimes els 14 morts i 125 ferits físics de la Rambla de Barcelona, els 29 ferits físics en les dues explosions del xalet d'Alcanar, la dona morta a Cambrils i els 12 ferits físics en aquell passeig marítim, els tres mossos atropellats pel conductor 'kamikaze' a la Diagonal, i el jove Pau Pérez a qui aquest terrorista va matar per robar-li el cotxe a la Zona Universitària. A banda, hi ha els testimonis presencials dels fets, que encara pateixen seqüeles psicològiques. Hi ha víctimes de Barcelona de 40 municipis diferents de Catalunya, de la resta de l'estat i de nou països estrangers. Algunes víctimes no s'han volgut personar en la causa judicial, i una víctima ha estat abandonada a l'últim moment pel seu lletrat.Manrique ha explicat que la Diputació de Barcelona i la Generalitat han col·laborat, però no de forma suficient. De fet, ha estat força crític amb el Govern, ja que des del 2010 no existeix una oficina específica per atendre víctimes del terrorisme, i només va durar deu mesos. En canvi, Euskadi, Madrid, Andalusia, Aragó i Múrcia tenen normatives específiques. Ha explicat que la Generalitat ha donat una subvenció a l'entitat aquest segon semestre de l'any, però no sap què passarà a partir del gener, quan encara hi haurà víctimes que hauran de pagar pròtesis, proves mèdiques o pericials.A l'estat li ha recriminat que només instal·lés una oficina d'atenció a les víctimes a Barcelona entre el 22 i el 29 d'agost del 2017. A l'Ajuntament en canvi, li ha agraït que hagi "saldat el deute" 33 anys després de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor, ja que aleshores van prometre ajuda a les víctimes i no va arribar mai. Entre el 2017 i 2018 el consistori ja va aportar 80.000 euros a la UAVAT per acompanyar i atendre psicològicament les víctimes, i ara n'aportarà 50.000 més per a despeses jurídiques.Eulogio Paz ha dit que totes les víctimes busquen "justícia, veritat i reparació". Creu que la investigació policial dels Mossos d'Esquadra ha estat exemplar i s'han pogut fer el 99% de les diligències demanades, tot i lamentar l'excessiu termini que la causa va estar sota secret de sumari. A més, ha dit que la seva entitat sí que acusa els tres únics acusats d'assassinat, malgrat que la interlocutòria de processament de l'Audiència Nacional només els atribuïa els delictes de possessió d'explosius, integració de banda terrorista i conspiració per cometre atemptats.Colau ha admès que el consistori no té competències en matèria antiterrorista, i no van poder contactar directament amb les víctimes per política de protecció de dades del Ministeri de l'Interior, sinó que ho van fer a través de la UAVAT, creada l'hivern del 2018. "Hem pogut fer acompanyament, però no tant com voldríem", ha dit Colau, que ha afegit que la Generalitat i sobretot el govern central haurien de tenir més "empatia, un tracte humà i just, més sensibilitat" amb les víctimes, escoltar-les més i facilitar-los al màxim les gestions burocràtiques de caire mèdic, psicològic, jurídic o econòmic. De fet, creu que totes les víctimes mereixen ser reconegudes com a tals i que també mereixen saber "tota la veritat". "És dur haver de reivindicar una cosa tant evident", ha lamentat.A més, l'Ajuntament també està personat com a acusació popular, de forma coordinada amb les acusacions particulars.

Contador

el més llegit

  1. 1

    Coronavirus.- Barcelona adapta el pla d'actuació municipal per donar resposta a la crisi

  2. 2

    Abascal exigeix a Catalunya unes eleccions "en llibertat i igualtat de condicions" per a Vox

  3. 3

    La presó de Brieva proposa per unanimitat concedir el tercer grau a Urdangarin

  4. 4

    Una dona accepta quatre mesos de presó per apunyalar el seu fill a Lleida

  5. 5

    Torrent diu que la lluita contra la violència masclista és "un deure inexcusable dels homes"

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés