L'estudi del mercat de treball a Girona assenyala una relació directa entre formació i ocupació
ACN
Girona.-El segon estudi del mercat de treball a Girona assenyala que les dones tenen major formació però, tot i això, estan més a l'atur que els homes. Aquest informe fet pel consistori també dibuixa una vinculació entre nivell de formació i ocupació en tots els àmbits. El treball, que s'ha fet a partir de més de 2.000 enquestes a població activa, xifra la mitjana de l'atur en el 13,01%. Aquesta dada suposa una davallada d'onze punts percentuals respecte el primer informe, de l'any 2012. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que estan treballant en quatre grans eixos per diversificar l'economia local: indústries culturals, l'àmbit esportiu i tèxtil i les carreres cientificotècniques, amb una aposta específica per aconseguir vocacions de dones. L'informe també revela que hi ha un 14,7% de famílies que viuen amb menys de 1.000 euros nets mensuals.
La segona edició de l'estudi del mercat de treball de Girona mostra millores en pràcticament tots els aspectes. El primer informe, del 2012, marcava que un 24% dels gironins en edat de treballar no tenien feina. Ara, aquesta xifra ha baixat, de mitjana, onze punts i s'ha quedat en el 13,01%. La dada s'ha obtingut després d'entrevistar 2.225 persones d'entre 18 i 64 anys que viuen a la ciutat.Més enllà de la dada global, l'estudi amaga desigualats en tres àmbits concrets: gènere, barri i formació. El primer concepte implica que les dones tenen més estudis que els homes però, en canvi, tenen més problemes per trobar feina.Segons les dades, un 35,7% de les enquestades tenen una titulació universitària mentre que aquest nivell només el tenen un 27,3% dels homes. L'atur, però, és dos punts més elevat entre les dones, arribant al 14%.Les diferències també es noten a l'hora de ser empresari o de treballar només a jornada parcial. Per exemple, un 5,5% de les dones són autònomes o empresàries mentre que la xifra en el cas dels homes és de més del doble, un 13,8%. A més, només el 9,7% dels homes estan treballant a temps parcial però les dones enquestades que ho fan suposen un 24,5%.Aquesta edició de l'estudi del mercat de treball agrupa els barris en diferents sectors per tal d'observar la situació. En el cas de l'atur, hi ha una diferència clara entre l'Eixample (amb un 7,57% de mitjana, la taxa més baixa de Girona) i la zona formada per Font de la Pólvora, la Creueta, les Pedreres, Torre Gironella i Vila-roja on arriba al 39,13% (la més alta de la ciutat).Les dades no es poden comparar del tot amb el primer estudi perquè la lògica de comptabilització asseguren que ha canviat. El primer informe anava barri per barri i ara els agrupa. La tinenta d'alcalde de Promoció i Ocupació, Glòria Plana, ha volgut explicar que, tot i que l'atur ha baixat a tots els barris, "les diferències entre zones es mantenen".La regidora ha detallat que a llocs com a Font de la Pólvora la població activa és de mig miler de persones, mentre que a Santa Eugènia supera els 20.000. "D'aquí que la mitjana d'atur sigui del 13,01% malgrat aquests intervals entre zones", ha ressaltat.En el cas de la formació, s'observa una "clara relació" entre ocupació i estudis, tal i com ha dit Plana. "S'ha de dir als joves que quan menys format estiguin, més aturats estaran", ha reblat l'alcaldessa, Marta Madrenas.De fet, si es creuen les dades per barris es pot veure com la zona que voreja el 40% d'atur –integrada per Font de la Pólvora i les Pedreres, entre d'altres- és també on hi ha el 72,6% de la població activa amb un nivell de formació d'ESO o inferior i només compten amb un 6% d'universitaris.Viure amb menys de 1.000 eurosLa falta de formació passa factura en les possibilitats de trobar feina. A més, però, aquesta realitat afecta el nivell d'ingressos. Un 39,5% dels nuclis familiars de Font de la Pólvora, la Creueta, les Pedreres, Torre Gironella i Vila-roja viuen amb menys de 1.000 euros al mes. La mitjana a nivell de tota la ciutat és del 14,7%.Una de cada quatre llars de Girona (el 27,2%) viuen amb entre 1.000 i 2.000 euros mensuals i un 15,7% en l'escalafó superior d'entre 2.000 i 3.000. En l'informe d'aquest any, un 30% dels enquestats –el doble que al 2012- no han volgut desvetllar quant cobren. Un factor que el Servei Municipal d'Ocupació atribueix a que hi ha hagut una millora de les condicions econòmiques.Marta Madrenas ha volgut posar l'accent en el 14,7% de llars que viuen amb menys de 1.000 euros com a "prioritat" de les atencions de la política social. "Tenim dues línies de polítiques actives d'ocupació: una per a persones fràgils i l'altre per atreure més empreses que creïn llocs de treball", ha assegurat.400 llocs de treballMadrenas també ha detallat que les tres noves empreses que s'instal·laran properament a la zona de l'Avellaneda crearan "entre 350 i 400 llocs de treball". Unes xifres encara no definitives –perquè s'han d'acabar de concretar- però que han servit a l'alcaldessa per reivindicar l'atractiu de Girona."Les companyies no vindrien si la ciutat no els ofereix un dinamisme empresarial", ha explicat l'alcaldessa. Madrenas també ha exemplificat que "no és casualitat" que Clínica de Girona hagi començat obres de construcció d'un nou centre mèdic a l'entrada sud de la ciutat per aquesta raó.Quatre eixos de milloraLes dades de l'estudi també serveixen, segons Plana, per "definir les polítiques d'ocupació" més efectives. A la llarga, l'objectiu és "millorar l'ocupabilitat dels gironins".L'alcaldessa ha explicat també que el consistori treballa amb diferents plans per atraure sectors econòmics i convertir-los en motors de creació de llocs de treball. Un d'ells busca fer atractiva Girona per a les indústries culturals. "En el pla hi hem invertit centenars de milers d'euros, no és menor ni fàcil treballar en nous sectors econòmics", ha explicat Madrenas.El consistori treballa per consolidar també l'aposta per a l'esport com a indústria i la creació d'un 'pull' econòmic sobre "moda i teixit" amb centre al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. "Girona pot ser potent en aquest àmbit amb el suport de la universitat", segons ha considerat l'alcaldessa.La Universitat de Girona també és una aliada per a la "quarta pota" del projecte de diversificació. El pla, on tot just han començat a treballar, vol impulsar les vocacions cientificotècniques entre els joves i, sobretot, entre les noies. L'objectiu és omplir nínxols del mercat laboral que busquen treballadors "amb una formació molt específica" que ara costen de trobar. Aquestes actuacions han de servir per introduir nous pilars que aguantin el mercat laboral. "A Girona s'ha viscut de l'efecte de la capitalitat: del turisme i del comerç", ha admès Madrenas. Per això, ara volen ampliar el ventall per fer possible el que l'alcaldessa ha batejat com a "reduir l'atur com a principal estratègia per treballar per a la justícia social ".Satisfacció dels treballadorsL'estudi del mercat de treball de Girona també pregunta als ciutadans per temes més subjectius com la seva actitud i objectius vitals. Una de les preguntes fa referència a la satisfacció en relació a la situació econòmica de la llar. Del 0 al 10, la resposta més habitual és puntuar-la amb un 7 (ho han fet un 24,3% dels enquestats). Un 19,8% la valoren amb un 6 i un 18,4% amb un 5.Un altre factor que contempla l'estudi és l'estabilitat laboral. La població que porta més de tres anys a la mateixa feina és un 70,10% del total. Aquesta xifra creix amb el pas dels anys: menys de la meitat dels joves de 16 a 29 anys superen aquesta antiguitat però sí que ho fan un 84,4% dels treballadors d'entre 45 i 64 anys.Aquest valor va lligat a la satisfacció que els gironins senten amb la seva feina actual. A l'hora d'avaluar-ho, gairebé un de cada tres (el 32,3%), li posen un 8 i un 19,9%, un 7. Destaca també que el 12% dels gironins puntuen amb un 10 la satisfacció amb la seva empresa.Una altra dada rellevant que inclou l'informe explica la població que cerca una nova feina. La franja d'edat que més està en aquesta situació és la d'entre 30 i 44 anys. Un 72,9% dels treballadors que estan en aquest moment vital estan intentant buscar una altra ocupació.El principal motiu que expliquen per fer-ho és per aconseguir una major estabilitat laboral. En canvi, els joves que busquen una altra feina ho argumenten per un tema d'ingressos (29,8%) o l'adequació al currículum (26,4%). Els treballadors d'entre 45 i 64 anys ho justifiquen, sobretot, pels ingressos (un 43,1% del total).Actituds, felicitat i temps lliureFinalment, l'enquesta també incorpora un capítol dedicat a l'actitud dels treballadors davant diferents desafiaments. De totes elles, destaca que entre els factors més influents en la cerca de feina hi ha la formació, els coneixements i l'experiència amb un 20,5% i l'actitud vital amb un 18,5%.D'altra banda, un 88% dels enquestats que tenen feina assegura que se senten "feliços i animats" mentre que en el cas dels aturats, aquest percentatge baixa fins al 66,5%. A més, un 84,7% de les persones amb feina també consideren que són capaces de gaudir de les activitats diàries.Una millora en perspectivaDesprés de la presentació de les dades, Marta Madrenas i Glòria Plana han volgut posar de manifest la millora de la situació i la reducció de l'atur que ha viscut la ciutat. "La situació ha millorat però també hi ha temes concrets on cal una estratègia d'ocupació clara", ha explicat la regidora.Finalment, Madrenas ha volgut posar en valor la reducció d'onze punts percentuals de l'atur en cinc anys, l'interval de temps que hi ha entre els dos estudis. L'alcaldessa recorda que "s'han passat moments molt complicats" i es marca ara el repte d'aprofundir en "l'estabilitat laboral" dels ciutadans.
