Publicat 16/10/2020 14:58

AMPLIACIÓ:Les defenses demanen la llibertat dels mossos de Santa Coloma de Farners: "No poden passar ni 24 hores més a presó"

El fiscal sosté que formaven "una xarxa de corrupció policial" i que podrien destruir proves o coaccionar testimonis

ACN

Girona.-Les defenses dels quatre empresonats per la suposada vinculació amb una "xarxa de corrupció policial" amb Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners implicats demanen que surtin en llibertat. A la vista, que s'ha a la secció quarta de l'Audincia de Girona, sostenen que no hi ha arguments jurídics per mantenir la presó preventiva sobretot perqu tenen suficient arrelament per descartar el risc de fugida: "No poden passar 24 hores més a presó". El fiscal sosté que si surten en llibertat podrien destruir proves o, fins i tot, coaccionar testimonis. Les parts també han demanat al tribunal que resolgui si existeix una nullitat en la causa perqu la DAI va prendre declaració al narcotraficant delator sense advocat.

Ni risc de fugida ni perill de destrucció de proves. Les defenses dels tres mossos d'esquadra i del quart empresonat per la seva suposada vinculació amb la xarxa de trfic de drogues liderada per policies a Santa Coloma de Farners sostenen que no hi ha cap argument que justifiqui que continun en presó sense fiana. A la vista pel recurs a les interlocutries d'empresonament dictades pel jutjat d'instrucció 1 de Santa Coloma que s'ha fet aquest divendres a la secció quarta de l'Audincia de Girona, els advocats Carles Monguilod, Benet Salellas i Manel Mir han remarcat que tots ells tenen un arrelament "molt important" que descarta el risc de fugida com a argument per mantenir l'empresonament. "Són nacionals, tenen ingressos, propietats, fills menors a crrec i vincles familiars", ha explicat l'advocat del caporal i d'un dels agents, Carles Monguilod. "És evident que no existeix risc de fugida", ha afegit Salellas. Les defenses també han qüestionat un altre dels motius pels quals el jutge instructor va fonamentar la presó preventiva, el risc de destrucció de proves. En aquest sentit, els advocats subratllen que l'ordre d'allunyament de la comissaria i la prohibició de comunicar-se amb altres mossos de Santa Coloma de Farners ja són suficients per neutralitzar qualsevol risc. I també apunten que en cap moment el jutjat va argumentar de quina manera podrien interferir en la investigació tal i com, remarquen, hauria d'haver fet.Segons les defenses, la presó preventiva sense fiana és "desproporcionada" i sostenen que hi ha altres opcions "menys agreujants" com imposar-los una fiana, retirar-los el passaport i obligar-los a comparixer al jutjat peridicament. "No es poden passar ni 24 hores més a la presó", ha recalcat Manel Mir, que ha posat el focus, sobretot, en qu el seu representat és l'únic que no és mosso d'esquadra i, per tant, s'enfrontaria a una eventual petició de condemna inferior perqu els delictes no els hauria coms un funcionari públic. En aquest punt, el tribunal ha exposat que no té una "vareta mgica" i que no pot dictar la resolució en un termini de temps tan breu. Per tant, no es preveu que la decisió de l'Audincia de Girona sigui imminent. NullitatUn altre cavall de batalla de les defenses és la nullitat de les actuacions. En aquest sentit, Salellas ha argumentat que la declaració del narcotraficant delator es va fer "vulnerant drets fonamentals" perqu, tot i ser autoincriminatria en fets delictius, es va fer en qualitat de testimoni (i no d'investigat) i sense advocat. Les parts demanen al tribunal que es pronunci ara sobre aquesta qüestió per esvair dubtes i evitar tirar endavant la instrucció en fals. Segons Salellas, anullar aquesta declaració comportaria, també, que no fossin vlides les intervencions telefniques, ni la sonorització dels vehicles, ni les proves recopilades per la Divisió d'Afers Interns (DAI).Les defenses també han centrat bona part de les intervencions en qüestionar els delictes imputats. La causa est oberta per delictes contra la salut pública per trfic drogues coms per agents de l'autoritat, organització criminal, falsificació de document oficial, revelació de secrets i la possible comissió de delictes de detenció illegal, omissió del deure de perseguir delictes, furt o malversació de diners públics i tinena illícita d'armes.Els advocats han tirat de jurisprudncia per descartar el delicte d'organització criminal, que per si mateix ja comportaria una pena de fins a 8 anys de presó. Salellas ha recordat que la mateixa secció quarta de l'Audincia de Girona va descartar a la sentncia contra el clan Capirote, la "multinacional" del trfic de marihuana, l'existncia d'organització criminal. "Xarxa de corrupció policial"Un cop acabat el torn de les defenses, el president del tribunal, Adolfo García Morales, ha dit al fiscal que evités estendre's en intentar acreditar-lo perqu la sala té "molt clara" la doctrina sobre aquest delicte. Tot i aix, el fiscal Enrique Barata ha demanat al tribunal que, en aquest cas, tingui en compte que no és una xarxa de trfic de drogues liderada per "particulars" sinó per agents dels Mossos d'Esquadra, que eren els encarregats de custodiar la droga decomissada: "Estem davant d'una xarxa de corrupció policial dins d'una comissaria, on aquells que havien de custodiar i destruir la droga, la posaven en circulació a través de tercers". L'acusació pública considera que les defenses no han entrat a qüestionar els indicis contra els empresonats perqu hi ha molta crrega probatria, fins i tot amb gravacions de l'activitat delictiva de desviar sacs de marihuana del dipsit de la comissaria per traficar. A més, també considera que hi ha "nombrosa jurisprudncia" per avala que no hi ha cap nullitat en les actuacions perqu el narcotraficant delator va corroborar totes i cadascunes de les incriminacions en seu judicial, i assistit pel seu advocat Joan Pere Zapata. Segons el fiscal, no només falta prendre declaració com a testimonis d'altres agents dels Mossos d'Esquadra, sinó també cal identificar i citar els traficants que compraven la marihuana a la trama. Barata considera que, si surten en llibertat, podrien fins i tot "coaccionar" possibles testimonis o destruir proves. Per aix, ha sollicitat al tribunal que confirmi les interlocutries del jutjat i els mantingui en presó.