Una dotzena d'entitats, ajuntaments, cellers i particulars assenyalen les "mancances legals i socials" que contenen projectes de fa quinze anys
ACN
Tortosa.-Una dotzena d'entitats i ajuntaments, a més de cellers i particulars, han presentat aquest dilluns, els plecs d'allegacions contra els dos últims nous parcs elics que es projecten a la Terra Alta, a Prat de Comte i el Pinell de Brai i també Benifallet, al Baix Ebre. Denuncien que les autoritzacions contenen moltes "mancances legals i socials" perqu es tracta de projectes amb més de quinze anys que no contemplen la situació econmica i paisatgística actual. També defensen que són centrals "caducades" perqu l'administració els donava dos anys per implantar-les. La comarca se sent de nou "menystinguda" després que l'energia elica hagi agreujat el despoblament i perjudicat sectors econmics en creixement com el vitivinícola o el turisme.
Les allegacions les han presentat els ajuntaments del Pinell de Brai, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, i també s'hi sumar el de Benifallet, així com el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consell Regulador de la DO Terra Alta, l'Ateneu Popular la Pastora, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Unió de Pagesos, cellers particulars i vens afectats.Xavier Jiménez, president del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, ha detallat que els arguments contra les noves centrals que s'han consensuat, coordinat i treballat entre els diferents sectors de la comarca de la Terra Alta. "Són producte d'una preocupació per una comarca ja massificada de centrals eliques, que lluny d'aturar s'intenten incrementar amb nous projectes que afecten espais d'alt valor natural", ha apuntat.Les allegacions intenten argumentar i demostrar que es tracta de projectes que no s'adeqüen a llei, que entren en contradicció amb la catalogació que els terrenys afectats tenen de forest d'utilitat pública i que són antics i caducats. "En les documentacions de l'administració es donava dos anys per implantar aquestes installacions, si no, es donava per feta la seva caducitat. És l'any 2019 i estem intentant implantar projectes aprovats el 2002 i el 2006", ha recordat Jiménez.Tampoc les declaracions d'impacte ambiental s'han actualitzat. Els terrenys afectats han canviat de categoria. Alguns han entrat a formar part del PEIN o la Xarxa Natura 200 o tenen alt valor natural. "Considerem que en tot cas la ponncia ambiental hauria de tornar a estudiar els projectes", ha demanat el president de GEPEC. A més a més, els plans especials urbanístics tampoc serien vlids i caldria que la Comissió d'Urbanisme es tornés a pronunciar. "Són moltes les mancances legals i tcniques perqu els projectes tenen incorporacions i modificacions respecte dels originals. Per tant, són projectes nous i caldria tornar-los a tramitar. Tal com es plantegen s'han d'aturar, desestimar i arxivar", ha afegit.Com ha reivindicat Jiménez, "en l'mbit legal i social, la Terra Alta no pot assumir més parcs dels que ja va assumir" i així ho han defensat també representants econmics, polítics i socials. Des de la DO Terra Alta fa mesos que batallen contra l'arribada de més centrals. Han presentat un contenciós administratiu que segueix endavant i han liderat l'oposició a nous projectes que es ressusciten. "Una massificació elica seria destructiva per al nostre enoturisme on el paisatge és molt important", ha defensat Núria Altés, representant de la Junta del Consell Rector de la DO del vi. "Som paisatge i la vinya és protectora d'aquest. No podem tolerar que s'ompli de molins. Les comarques del sud som més que solidries amb l'energia convencional i l'alternativa i és l'hora de dir No. Entre tots diem prou", ha afegit.Després de gairebé dues dcades des de l'arribada dels primers aerogeneradors, la comarca pot defensar amb dades que l'energia elica no ha produt ni riquesa, ni beneficis socials, ni projecció de futur, ni llocs de treball. Els municipis amb més molinets tenen els pitjors registres de despoblament. "És un menyspreu a una comarca que est pobra, envellida i amb una situació social i econmica difícil i a sobre les associacions, entitats i ajuntaments hem de dedicar esforos a combatre a la Generalitat", ha lamentat, Xavier Fortuño, portaveu de la plataforma de la Terra Alta.De fet, després d'una moció histrica i unnime contra la massificació al Consell Comarcal el desembre del 2018, el president Torra i la consellera ngels Chacón es van comprometre a negociar amb les empreses promotores per reubicar els nous parcs fora de la comarca i es va anunciar la derogació de l'actual normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). En canvi, en aquest temps, s'han reactivat les tramitacions de quatre parcs a Batea, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i la Fatarella, i aquest passat mes de setembre també es publicava al BOE la sollicitud de modificació d'utilitat pública dels parcs elics dels Aligars i la Tossa-la Mola d'en Pasqual, a Prat de Comte, el Pinell de Brai i Benifallet. També hi ha sospites que aviat podria entrar en tramitació el parc dels Pesells d'Horta de Sant Joan - una central que va ser rebutjada en consulta popular pel poble el 2008 i que va ser recorreguda amb un contenciós que el Tribunal Suprem va tombar-.A la zona nord de la Terra Alta amb la normativa anterior es van installar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l'energia elica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogrfic. Amb una cinquantena de nous molinets en trmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria. Aquest cop, a diferncia de la primera fase de massificació, existeix una forta oposició unitria social, econmica i política. "Des del Consell Comarcal farem allegacions a tots els parcs que estiguin per fer i es programin a la Terra Alta", ha remarcat el vicepresident Ramón Jornet. "Tots els partits i ajuntaments, majoritriament, estem en contra de la massificació i en aix estarem treballant", ha afegit.Com ha reivindicat l'alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, es tracta d'un "problema de comarca" que ve de molt enrere, amb projectes que pensats fa més de 15 anys. "No presentem unes allegacions per un trmit molt concret sinó que volem posar sobre la taula el model elic de la Terra Alta", ha dit Amposta.
