El Girons i el Ripolls, les comarques que menys van créixer durant el 2018
ACN
Girona.-L'economia gironina encara arrossega 15.000 llocs de treballs perduts per la crisi i no els recuperar com a mínim fins al 2022. A més, la creació d'ocupació vindr donada, sobretot, pels serveis vinculats a la indústria i l'exportació (com ara els transports o les comunicacions). Aquesta és una de les conclusions que es desprenen del darrer Anuari Econmic Comarcal, que peridicament elabora el BBVA. L'estudi recull que l'any passat l'economia gironina va créixer un 1,7%, per que ho va fer per sota de la mitjana catalana (on l'increment va ser del 2,6%). I que les comarques del Girons i el Ripolls es troben a la cua de la recuperació. En el primer cas, sobretot, per la forta dependncia del comer (un sector que s'ha estroncat).
L'anuari del BBVA analitza l'evolució de l'economia basant-se en el Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura tant la productivitat com la riquesa generada. L'estudi recull dades del 2018 i conclou que l'any passat l'economia gironina va créixer, per que ho va fer de manera moderada. Perqu l'increment del VAB va ser de l'1,7% (gairebé deu dcimes per sota de la mitjana catalana, on l'augment es va situar en el 2,6%).En termes de productivitat, l'estudi referma all que ja va concloure l'any passat: que l'economia gironina ha deixat enrere la crisi i ja creix per sobre dels nivells del 2007. Ara bé, aix no treu que el 2018 va ser un any de certa frenada, perqu en comparació amb l'anterior, el creixement va alentir-se (ja que al 2017, l'augment del VAB gironí va ser del 3%).L'autor de l'estudi i catedrtic emrit d'Economia de la UAB, Josep Oliver, explica que el comer és un dels sectors que presenta "més debilitat". Perqu l'any passat, al conjunt de la demarcació, el seu VAB va créixer tan sols un 0,7%. I aix, segons alerta el catedrtic, no es pot menystenir (perqu actualment el comer representa fins al 20% del pes dels serveis gironins).L'anlisi del BBVA també recull com la indústria, un dels principals motors de l'economia gironina, també va alentir el seu creixement (perqu el seu VAB va passar d'augmentar un 3,8% al 2017 a fer-ho un 1,8% al llarg de l'any passat). Per a l'autor de l'estudi, Josep Oliver, aix es deu al fet que les empreses agroalimentries que representen fins a un 30% del VAB industrial- van "créixer poc".Tres anys com a mínimPer si bé en termes de productivitat l'economia gironina ha superat la crisi, no passa el mateix quan es parla de mercat laboral. D'en del 2007, la demarcació encara arrossega 15.000 llocs de treball perduts. I per recuperar-los, caldr esperar encara uns anys. Si bé fins ara es parlava que aix s'assoliria entre el 2020 i el 2021, l'autor de l'estudi del BBVA tira encara més enrere aquesta previsió. I ara, Oliver ja diu que caldr esperar com a mínim "entre tres i quatre anys" perqu l'economia gironina recuperi els llocs de treball que va destruir durant la crisi. En part, per les incerteses derivades de la situació internacional (com ara el Brxit o els acords comercials entre Estats Units i la Xina).A més, el catedrtic d'Economia també assegura que el gruix de llocs de treballs no els crear la indústria (perqu en els darrers anys, s'ha automatitzat). Sinó que els crearan tots aquells serveis, precisament, vinculats a la indústria i a l'exportació. "Per exemple, en els camps del transport, les telecomunicacions, els serveis a les empreses, les activitats professionals i científiques...", concreta Josep Oliver.El Girons i el Ripolls, les que menys creixenL'anuari econmic del BBVA també permet passar la lupa per comarques, i veure quines són les que més i les que menys- van créixer durant el 2018. A la demarcació, sobretot, crida l'atenció que l'economia del Girons prcticament no va avanar. El seu VAB tan sols va créixer un 0,4% (en part, concreta Oliver, per la forta dependncia del comer que té aquesta comarca).Al Girons la segueix el Ripolls (amb un creixement del VAB de l'1,6%). I a l'altre costat de la balana s'hi situen el Pla de l'Estany i l'Alt Empord. En aquests dos casos, el seu VAB comarcal va créixer fins i tot per sobre de la mitjana catalana (un 2,8% i un 2,7% respectivament). Segons Oliver, aix es deu a la presncia que té "la indústria" a les dues comarques.
